Dieta

Bodegón en raïms, pa, figues, begudes i peix, obra de Luis Meléndez. Es mostra un eixemple de la dieta humana en el XVIII.

La dieta, règim alimentari o hàbit alimentari és la composició, freqüència i cantitat de menjar i begudes que constituïx l'alimentació dels sers vius conformant hàbits o comportaments nutricionals.

En el cas de l'alimentació humana, la dieta presenta grans variacions històriques i geogràfiques d'acort en factors culturals, individuals, ambientals, econòmics, familiars, de disponibilitat d'aliments i uns atres. La relació entre la dieta i la salut està àmpliament estudiada per la medicina moderna i s'han definit una gran cantitat de règims, ya siga per a mantindre's saludable física i mentalment, per a corregir problemes de salut o be per a modificar característiques constitucionals. Estes definicions inclouen la caracterisació dels nutrients, la seua cantitat i la freqüència de consum, aixina com paràmetros metabòlics i físics que constituïxen els seus fins objectius, com, per eixemple, mantindre o conseguir cert pes corporal en relació en l'estatura i constitució física (índex de massa corporal).

La dieta humana es considera equilibrada si aporta els nutrients i energia en cantitats tals que permeten mantindre les funcions de l'organisme en un context de salut física i mental. Esta dieta equilibrada és particular de cada individu i s'adapta al seu sexe, edat, pes i situació de salut. No obstant, existixen diversos factors (geogràfics, socials, econòmics, patològics, etc.) que influïxen en l'equilibri de la dieta. Les dietes (cantitats i varietats d'aliments a consumir), s'utilisen per al tractament i prevenció de diverses patologies (dietoterapia) i per a l'alimentació a diverses situacions fisiològiques. En nutrició, la dieta és la suma dels menjars que realisa una persona o un atre organisme, mentres que els hàbits dietètics conformen el patró d'alimentació que seguix diàriament, açò inclou les preferències alimentàries, l'influència familiar i cultural sobre l'individu pel que fa als aliments que ingerix. Encara que els humans en general són omnívoros, cada cultura manté preferències i mits sobre alguns aliments. Per una atra part, tals preferències alimentàries individuals pot ser o no saludables des d'un punt de vista nutricional. Una alimentació equilibrada requerix una ingestió variada d'aliments en la finalitat d'obtindre les cantitats adequades d'energia i nutrients. Els hàbits alimentaris impliquen un rol significatiu en la salut i maltia d'un individu, els quals estan condicionats per diversos factors (l'estat de salut, la situació econòmica, la societat, la cultura i la religió). En el XXI l'OMS va incorporar com a definició de dieta el concepte "estil de vida", deslligant-ho únicament de l'alimentació i proponent-la com una situació personal més completa.

Etimologia

• Etimológicamente la paraula «dieta» prové del grec dayta, que significa ‘règim de vida’. S'accepta com a sinònim de règim alimentici, que aludix a el ‘conjunt i cantitats dels aliments o mescles d'aliments que es consumixen habitualment’. També pot fer referència al règim que, en determinades circumstàncies, realisen persones sanes, maltes o convalescents en el menjar, beure i dormir.

Història

Sembla ser que alguns homínits europeus (Espanya, França i Alemània), com el Homo antecessor, practicaven el canibalisme. Aixina ho atesten els jaciments arqueològics de la serra d'Atapuerca (Espanya) per mig de l'estudi de les marques en els restants òsseus trobats d'en la cova de la Gran Dolina. Possiblement esta pràctica no és atribuible a l'absència d'aliments i caria de qualsevol intenció ritual, sino que es va efectuar en lo que s'ha denominat com a «canibalisme gastronòmic». Per tant, pot considerar-se com la referència més antiga del canibalisme en Europa (més de 800.000 anys d'antiguetat).

Per les seues llimitacions biològiques va ser necessari que l'espècie humana inventara armas per a aixina poder caçar a atres animals i que descobrira cóm produir fòc per a cuinar. Les característiques fisiològiques de l'actual espècie humana Homo sapiens (bipedestación, morfologia de la mandíbula i dents o de la mà) han condicionat la seua dieta. Tals característiques varen facilitar les tècniques de recolecció i de caça, predominant el consum d'aliments d'orige animal. Durant el Neolític es va produir una evolució en les seues tècniques d'obtenció d'aliments en desenrollar els métodos agrícoles i ganaders, en lo que també va canviar d'un model transhumant a un atre sedentari i la seua dieta va ser més variada.

Definicions de dieta

Dieta correcta

És una dieta que complix en les següents característiques: completa, equilibrada, inocuo, suficient, variada i adequada.

• Completa es referix que deu contindre tots els nutrients que es requerixen. Per això es recomana combinar els 3 grups d'aliments en cada temps de menjar. (1. Leguminosas i/o aliments d'orige animal, 2. Cereals, 3. Verdures i frutes)
• Variada, quan els aliments del mateix grup s'intercanvien en els diferents menjars del dia.
• Es considera suficient quan es deu menjar la cantitat suficient per a cobrir les necessitats energètiques de l'organisme, en la finalitat de conseguir el creiximent i manteniment adequat.
• Equilibrada, és quan per a una millor digestió i metabolisme, deu haver la proporció recomanada d'aliments que, al mateix temps, proporcionaran les seues nutrició.
• Adequada es referix que deu estar d'acort en l'edat de la persona, activitat física, costums, etc.

• Inocuo es referix a que el seu consum diari no implique riscs a la salut.

Generalment nos referir-nos a la “dieta” com a sinònim d'una privació parcial o casi total de menjar. No obstant, el significat correcte de Dieta és el conjunt d'aliments i platillo que es consumixen cada dia, i constituïx l'unitat de l'alimentació. A diferència de la dieta correcta una alimentació correcta es referix als hàbits alimentaris que complixen en les necessitats específiques en les diferents etapes de la vida, promou en els chiquets i les chiquetes el creiximent i el desenroll adequats i en els adults permet conservar o alcançar el pes esperat per a la talla i prevé el desenroll de malties.

Dieta equilibrada

Un aspecte que cal senyalar en la dieta és que esta és colectiva, és dir, adaptada a les necessitats i a les característiques de les persones. Pero en cada règim se seguix un patró regular que és comú a casi tots els individus, de tal manera que es configura una dieta típica d'una societat o cultura. Un eixemple és la que es coneix popularment com dieta mediterrànea, atribuïda a l'estil de vida seguit en alguns països de la costa mediterrànea. No obstant, per a que qualsevol ingesta es considere saludable i equilibrada, es deu basar en el consum regular d'una àmplia varietat d'aliments. La raó és que no existix un únic aliment que continga tots els nutrients necessaris. Una dieta saludable deu anar acompanyada d'un règim d'activitat física. Per a que la població tinga una referència sobre les pautes dietètiques més apropiades en la finalitat d'alcançar i mantindre un adequat estat de salut, certs organismes o institucions públiques proponen unes guies i objectius dietètics. En tals guies se sol arreplegar uns recursos gràfics, basats en la classificació dels aliments segons les seues característiques nutricionals predominants, que faciliten l'elaboració d'una dieta equilibrada. Eixemples d'estos recursos gràfics són la piràmide alimentària o la roda alimentària. En la secció Aliments comuns i energia s'arrepleguen en una taula les recomanacions propostes per a la població espanyola a l'objecte de que la seua dieta siga saludable.

La dieta en el ser humà

Com englose general de l'alimentació humana, la dieta té diferents factors com són els socials, econòmics, personals i culturaels. En ocasions es confon dieta exclusivament en règim especial per a reduir o incrementar el pes o per a tractar certes malties i este cas no és sino una modificació personal de l'hàbit d'alimentació, és dir, una modificació de la dieta. La dieta del ser humà deu ser equilibrada i personalisada depén de cada individu posat que cada persona té característiques diferents.

Condicionants de la dieta

L'ingesta d'aliments diària, la nostra dieta, està influenciada per multitut de factors, a voltes reals, científics i mesurables, i unes atres subjectius i sicològics. Ademés l'ingesta des del punt de vista sicològic una volta que és influenciada en aspectes negatius, es requerix de teràpies per a eixir d'esta. Ademés de la nostra necessitat física i biològica d'alimentar-nos, la dieta pot vore's modificada des del punt de vista de la negació a la dieta que podria progressar cap al dejuni o el rebuig complet pels aliments. La conformació de l'ingesta o dieta està condicionada en primer lloc per la disponibilitat d'aliments, que a la seua volta depén de les condicions climàtiques, edafològiques i d'ubicació geogràfica de cada regió, etc. També és conseqüència de raons religioses, culturaels i ideològiques o de fenomens històrics, socials, econòmics i polítics. L'alimentació es conforma també tenint en conte aspectes individuals, que en l'escala de preferències són molt variables, condicionats per múltiples agents que actuen en funció de preferències estètiques, gastronòmiques, etc. que, a la seua volta, estan influïdes, entre uns atres, per la publicitat o la disponibilitat de mijos. També cal destacar les distintes necessitats nutricionals per les que passa el ser humà en diferents etapes de la vida: Dieta del lactant, dels chiquets, els adolescents, dieta en l'embaràs, dieta en la menopausa, dieta en la vellea, etc. Totes estes fases de la vida, requerixen una alimentació destinada a millorar la nostra vida, ya que alimentar-se millor és nutrir-se millor, i un ser viu té més possibilitats sent millor. Un atre condicionant són les malties, intolerància, alèrgias..., que normalment requerixen d'una modificació en els hàbits alimentaris com a part necessària del tractament, com en la (dieta per a diabètics, maltia celíaca, síndrome de l'intestí irritable, hipertensió, hipercolesterolemia, etc

Varietat de la dieta

La varietat de l'alimentació, inclús en un mateix país, regió o família, podria dissuadir del seu anàlisis conjunt i, no obstant, encara tenint en conte els aspectes puntuals, hi ha una gran part de la població que està afectada per condicionants comuns que fa que les similituts siguen, a pesar de tot, tantes que permeten establir les llínees generals de la nutrició, l'alimentació, la dieta i la gastronomia, perque ademés dels factors que tendixen a crear diferències hi ha uns atres que, pel contrari, fan que l'alimentació tendixca a ser homogénea, com és, per eixemple, la necessitat de fer menjars fòra de casa. És cada volta més freqüent que, a lo manco cinc dies a la semana, es menge primer en la guarderia, que se seguixca fent lo mateix en l'escola, despuix en l'universitat, despuix en l'empresa i, més vesprada, en molts casos, en la residència per a la tercera edat.

La dieta mundial

Tot depén de la regió i religió en la que es trobe. Ya siga per costum o per facilitat dels aliments o depenent de l'estat climàtic, pero en cada regió es tracta d'establir certs tipos de menjars; algunes són saludables i per lo tant unes atres no ho són. Tenint en conte les bases d'una bona alimentació podríem dir que un 75 % de la població, varie elloc i ubicació, estaria patint un grau d'estabilitat poc saludable. Alguna volta haurem ingerit menjada ferralla (la preferida pels chiquets), i és per ella que el nostre grau de salut es degrada. Devem tindre en conte que el règim alimentici és molt important per al ser humà ya que nos ajudara per al nostre futur i deu ser en productes vegetals, llegums, hortalices. Recordem que si cuidem el nostre cos viurem molts anys més i sense malties.

Cantitat i calitat de la dieta

La dieta no deu ser estricta, pero deuen manejar-se les cantitats. Una dieta sense els nutrients necessaris i les calories necessàries per dia, pot dur greus problemes com per eixemple poden causar greus malties com l'anorèxia o unes atres. L'excés de nutrients és tan problemàtic com la falta d'ells.

Selecció dietètica cultural

Depenent de les cultures i de les religions existixen certes restriccions alimentàries, en lo que llimiten el consum d'alguns aliments, considerant llavors que alguns aliments són acceptables en la dieta i uns atres no. Per eixemple, solament els aliments Kosher són permesos pel judaisme, mentres que els aliments Hal/Haram són acceptats pels creents de l'islam. [1]. La selecció d'aliments en diferents països o regions sol tindre diferents característiques. Per eixemple, els americans mengen més carn roja que atres països, els redactors consumixen més peix i arròs. L'arròs i els frijoles són aliments típics de la dieta en països llatinoamericans, mentres que les llentilles i el pa de pita són típics en el mig orient. Açò està altament relacionat en la cultura culinària en cada país o regió. Inclús el fet de relacionar la dieta en l'aparició de malties agudes i cròniques, ha ocasionat canvis constants en els hàbits dietètics. Es creu que açò poguera ser la base de les restriccions alimentàries en algunes religions.

Selecció de dietètica individual

Per diferents motius alguns individus llimiten o eviten el consum de certs aliments en la seua dieta diària, açò pot ser per raons de salut, moral o atres factors. Entre ells els estils de vegetarianisme, en els que s'omet el consum d'aliments d'orige animal, uns atres solament consumixen frutes o aliments crus. Un factor important és l'industrialisació, lo que en conseqüència ha dut el consum d'aliments en alt contingut en greixos, carbohidrats simples com el sucre, alt contingut en sal, en menys fibra dietaria i poc contingut vitamínico aixina com una alta ingesta d'alcohol. Atres factors que afecten la dieta d'un individu són els canvis en la rutina de treball, la falta d'eixercici, aünat a l'estrés diari, lo que afecta de forma directa l'alimentació d'una persona i el seu grup familiar. Açò en l'actualitat està ocasionant perjuïns sobre la salut de l'individu, ya que una mala alimentació ben siga per excés o dèficit té efectes sobre la salut humana. Açò per això amerita atenció i/o assessoria nutricional per part de meges i nutricionistes experts en l'àrea, els qui estan en capacitat de recomanar patrons d'alimentació adequats per a millorar els hàbits i en ells promoure la salut evitant l'aparició de malties cròniques degeneratives. [2] Més recentment, un atre factor que està influint sobre els hàbits dietètics han segut la preocupació pel possible impacte sobre la salut o el mig ambient a partir del consum d'aliments genèticament modificats. [3] També existix la preocupació per l'impacte de l'agricultura industrialisada sobre el benestar animal, la salut humana i el mig ambient, lo que ha conduït al sorgiment d'una contracultura en una preferència per aliments orgànics i locals. [4]

S'estima que diàriament prenem al voltant de 200 decisions relacionades en els aliments i begudes que ingerim. No obstant, està demostrat que la majoria d'estes decisions són preses sense major conte, per lo que poden ser fàcilment influenciades per agents externs. Sent l'obesitat un els principals problemes de salut a nivell mundial, han sorgit propostes que busquen aprofitar-se de la maleabilidad d'este comportament. Una d'elles és la manipulació de la manera com se nos presenten les opcions (“choice architecture”), que busca influenciar les nostres decisions de tres maneres: simplificant la presentació, evocant associacions automàtiques i fent més atractives algunes opcions. Concebut en este marc conceptual, es va realisar un experiment en el menjador de CAF, en Caracas, Veneçuela. Se'ls varen presentar als comensals dos estímuls simultàneus relacionats en l'informació calòrica de cada plat. Els resultats indiquen que va aumentar la provabilitat d'elegir a lo manco un plat en un contingut calòric mig i va disminuir el consum promig de calories en proteïnes. No obstant, açò va ser compensat per un aument en el consum de calories en ensalades. Açò reforça la noció de que el “choice architecture” incidix sobre les decisions d'alimentació que prenem, pero no conduïx necessàriament al resultat més desijat.

Tipos de dieta

Una dieta en alt contingut de verduras i frutas és la fonamental per a una bona alimentació.

Número de persones que eviten menjar gluten en Estats Units

Número de persones que eviten menjar gluten en Canadà

Des del punt de vista cultural, i en funció de l'orige biològic dels aliments, les dietes humanes contemporànees poden ser:

• dieta omnívora: quan es consumixen aliments d'orige animal i vegetal. És el tipo de dieta més freqüent en l'espècie humana.
• dieta carnívora: si els aliments de procedència animal són els predominants. És comú en l'espècie humana.

• dieta vegetariana: quan no es consumix carns de cap tipo. Els motius pels que se seguix una dieta vegetariana poden ser econòmics, religiosos, ideològics, ètics (veganisme), ecològics i de salut. Hi ha diferents tipos de vegetarianisme. Entre ells, en el que no es consumix cap producte procedent d'un animal (vegetarianisme estricte o veganisme) i aquell en el que no es consumixen productes procedents d'animals llevat la llet (lactovegetarianisme), ous (ovovegetarianisme) o mel (apivegetarianisme). Des del punt de vista nutricional, les actuals dietes humanes poden ser:

1. dietes basals o dietes bàsiques: són les dietes en les que no es realisen modificacions sobre la seua composició en nutrients o en energia. Estes són les dietes que seguixen les persones sanes i maltes.
2. dietes terapèutiques: són les dietes en les que s'altera la composició en nutrients o en energia quan existix una maltia o situació patològica. Estes dietes es subdividen a la seua volta en:

1. dietes modificades en energia: normalment es realisa una distribució en la cantitat d'energia aportada en la dieta (dietes hipocalóricas). Són les dietes que s'apliquen en situacions de sobrepés i obesitat.
2. dietes modificades en proteïnes: poden aportar major cantitat de proteïnes que les recomanades per a les persones sanes (dietes hiperprotéicas), estant indicades en situacions de malnutrición i infrapeso (pes baix, anorèxia, etc.), o aportar menys cantitat (dietes hipoprotéicas), destinades a certes malties renals.

1. dietes d'exclusió. L'eixemple més destacat és la dieta sense gluten, en la que s'elimina de manera estricta el gluten (proteïnes presents en el blat, l'ordi, el centeno i l'avena, o qualsevol de les seues varietats i híbrits) És específica per a tractar els diversos trastorns relacionats en el gluten, que inclouen la maltia celíaca, la sensibilitat al gluten no celíaca, l'alèrgia al blat, la dermatitis herpetiforme i l'atàxia per gluten i s'està amprant en atres problemes de salut, com per eixemple el síndrome de l'intestí irritable i diversos trastorns neurològics. Un número creixent de persones en tot lo món seguix esta dieta des dels començos d'el XXI, sent major l'interés entre les generacions més jóvens.

1. dietes modificades en carbohidrats: quan es restringix la cantitat de carbohidrats, es genera una situació de cetosis, com en les dietes cetogénicas. Estan senyalades en certs casos d'epilèpsia o d'obesitat mórbida. En atres casos s'inclouen aliments atenent al tipo de carbohidrat, de manera que s'obtinguen dietes de baix índex glucémico.
2. dietes modificades en fibra alimentària: poden ser en alts continguts en fibra (dieta alta en fibra), indicades en aquells casos en els que hi ha reducció de la motilidad intestinal, o poden ser en baixos continguts de fibra (dieta sense residus), senyalades per a situacions prèvies a una intervenció quirúrgica o a una prova d'exploració.
3. dietes modificades en elements minerals: en el cas de que es reduïxca de forma important la cantitat aportada de sodi (ben eliminant la sal comuna o ben aportant aliments pobres en sodi) es té la dieta hiposódica. Es prescriu en algunes malties renals i en certes cardiopaties (hipertensió arterial). Una dieta no necessàriament significa menjar poc, és un règim alimentici. Existixen dietes per a baixar o pujar de pes i també les hi ha per a mantindre un pes adequat.

Dieta i salut

El desajust entre l'energia ingerida i la gastada resulta en malnutrición per dèficit i pel contrari una ingesta excessiva d'energia i una despesa baixa, du en si l'increment en les reserves de teixit adiposo, i en això el sobrepés o l'obesitat. Per una atra part un baix consum de vitamines i minerals pot conduir a l'aparició de diferents malties. Per eixemple, el 30 % de la població mundial està en risc de desenrollar deficiència de yodo. La deficiència de vitamina A per la seua banda ha ocasionat la ceguera en a lo manco 3 millons de chiquets en el món.[8] Mentres que la deficiència de vitamina C, produïx escorbuto. La deficiència de calcio, vitamina D i fòsfor solen estar interrelacionados; per lo que canvis en algun d'ells poguera afectar els atres, en especiala seua absorció. Els estudis nutricionals han inclós als aliments fermentats dins d'una dieta saludable, considerant al yogurt com l'aliment fermentat de major accessibilitat i comoditat per les seues característiques microbiològiques estables, per la seua llarga vida útil quan s'almagasena a refrigeració, i per les seues característiques organolépticas acceptades.

La desnutrición alvançada per la seua banda, es manifesta en els chiquets com a malties denominades Kwashiorkor i Marasmo, en les que el desgast muscular i la pèrdua de proteïnes de l'organisme és important, inclusivament poden ocasionar la mort en infants. Un problema actual en la societat és l'obesitat, la magnitut de la qual alcança el terme d'epidèmia en el món occidental, els efectes del qual són nocius per a la salut, entre ells el desenroll de malties cardíaques, diabetis i moltes atres malties. Un desorde alimentari en una afecció mental que interferix en el consum adequat d'aliments. Els desórdens d'alimentació afecten freqüentment a les persones en problemes en la percepció de la seua image corporal, els quals apleguen a ser molt negatius. No obstant és evident que un tractament sicològic i una assessoria nutricional adequada, pot modificar estes conductes progressivament, duent a estes persones a millorar els seus hàbits d'alimentació i ser més saludables.

Absorció de la dieta

Comprén l'habilitat de l'organisme per a absorbir de manera adequada els nutrients de la dieta consumida per l'humà. Per lo que en certes malties o situacions especials, és necessari estudiar o investigar en un individu la pèrdua de nutrients per falta d'absorció o per pèrdua exagerada dels nutrients.

Dieta per al control de pes

Vore també: Dieta i obesitat

Depenent dels interessos dels individus, pot seleccionar-se una dieta o patró alimentari diari, be siga per a l'increment o la pèrdua de pes, l'entrenament deportiu, els problemes de salut cardiovascular, la prevenció del càncer, les alèrgies alimentàries, el tractament de patologies (dietoterapia) o atres raons, les persones solen modificar el seu patró d'alimentació, per lo que coloquialmente diuen "fer dieta", lo que d'una o una atra manera pot modificar l'equilibri energètic diari, i en això incrementar o disminuir les reserves de greix en l'organisme. D'allí que l'indústria alimentícia haja creat una série de productes que solen recomanar a nivell comercial per a satisfer els gusts o necessitats del consumidor. Per eixemple, els aliments que són baixos en calories han segut denominats "llaugers", aünat a açò solen recomanar a la seua volta la realisació d'algun eixercici físic. No obstant, ha segut tan comercialisat a nivell mundial que l'evidència científica sugerix que té una influència dràstica pel que fa als hàbits de consum i a l'aparició de molts desórdens alimentaris. Atres comerciants han difòs l'idea de que es pot perdre pes fàcilment sense esforç, lo que també ha dut molt fraus o problemes d'una atra índole.

Dietes per al tractament de patologies

Encara que la majoria de la gent veu les dietes com alguna cosa per a controlar el pes corporal o per a l'eixercici físic, les dietes són un instrument de tractament de patologies molt important en medicina. En este cas es diu dietoterápia. Este tipo de tractament és utilisat per a numeroses patologies, com la diabetis, la maltia de Crohn, la malnutrición, els trastorns de la conducta alimentària, les dislipemias, la gastritis, l'hipertensió, l'insuficiència renal, osteoporosis, etc. D'esta manera, es contribuïx a paliar o fer desaparéixer els síntomes de la maltia, previndre l'aparició de patologies associades, evitar que la maltia empijore o inclús en algunes conseguir la seua remissió total, millorant aixina la calitat de vida del pacient. Estos métodos han segut utilisats en més o menys criteri científic i en més o menys sofisticació des de temps molt remots, per eixemple per Hipócrates. En l'actualitat, esta tasca es realisa sempre des del criteri científic modern per nutricionistes, en els métodos més actuals.

Classificació dels aliments

Aliments per necessitat bàsica

-Aliments que ajuden al creiximent: carn, peix, llegums i ous ( proteïnes ).

-Aliments en gran aporte energètic: pasta, pa, arròs i dolços. (hidrats de carbono).

-Aliments rics en vitamines: frutes i verdures. Principals vitamines:

-Vitamina A Relacionada en la vista. Llet, carlotes, tomata.

-Vitamina B Intervé en moltes reaccions químiques. Carn, peix, bananes.

-Vitamina C Essencial per al creiximent de molts teixits. Frutes, coliflor, creïlles.

-Vitamina D Intervé en el creiximent. Ous, peixos.

-Vitamina I Necessària per a la fertilitat. Ous, olis vegetals.

-Vitamina K Intervé en la coagulació de la sanc. Fege, espinacs, lletuga. Este últim grup, ho formen aquelles substàncies que permetran al nostre organisme utilisar correctament les atres ya citades i desenrollar per tant les seues funcions de modo adequat. Es tracta de substàncies sense valor energètic a les quals denominem reguladores: són les vitamines i determinats minerals, necessaris en cantitats molt chicotetes pero imprescindibles per al correcte funcionament del metabolisme en general.

Aliments comuns i energia

Aliments, racions i mides caseres per a elaborar una dieta saludable i equilibrada (2004).

Aliments	Freqüència recomanada (racions)	Tamany de la ració	Mida casera
Creïlles, cereals i derivats	4 - 6 dia	60-80 g arròs, pasta	1 plat normal
		40-60 g pa	3 - 4 rebanades o 1 panet
		150-200 g creïlles	1 creïlla gran o 2 chicotetes
Verdures i hortalices	> 2 dia	150-200	1 plat d'ensalada variada
			1 plat de verdura cuita
			1 tomata gran, 2 carlotes
Frutes fresques	> 3 dia	120-120	1 peça mijana
			1 tassa de cireres, fraules,...
			2 rodajas de meló,...
Oli d'oliva	3-6	10 ml	1 cullerada sopera
Llet i derivats	2-4	200-250 ml	1 tassa de llet
		200-250 g de yogurt	2 unitats de yogurt
		40-60 g formage curat	2-3 lonchas de formage
		80-125 formage fresc	1 porció individual
Peixos, carns magras, aus i ous	3-4 semana	125-150 g	1 filete individual
			1 filete chicotet
			1 quarto de pollet o conill
			1 o 2 ous
Llegums secs	2-4 semana	60-80 g	1 plat normal
Fruts secs	3-7 semana	20-30 g	1 grapat
Embotits i carns grasses	Ocasional	-	-
Manteca, margarina i bollería
Refrescs azucarados, dolços i snacks
Aigua de beguda	4-8 dia	200 ml (aprox.)	1 got o 1 botellín

Les dietes veganas i atres tipos de dietes vegetarianes ben planificades són apropiades per a totes les etapes del cicle de vida, inclús durant l'embaràs, l'alletament, l'infància i l'adolescència.

A continuació un eixemple de dieta per a un dia, dissenyada especialment per a un home de 30 anys i un pes de 70 quilos que vullga anar al gimnasi i obtindre una major massa muscular (per això el contingut proteic de la dieta és superior a la normal). Esta persona ha de seguir esta dieta fins que haja adquirit la massa muscular desijada, ya que se si torna a una dieta normal que té un menor percentage proteic, no tindrà el suficient aporte de proteïnes com per a aumentar el seu volum muscular en la proporció que desija. Sobre els aliments seleccionats, contenen un alt percentage en hidrats de carbono i en proteïnes, necessaris per a solucionar les noves necessitats fisiològiques, havent disminuït el consum de greixos.
La despesa energètica total d'esta persona segons les activitats que realisa diàriament seria el següent: Despesa energètica total (kcal/dia) = (11,6 × 70 kg) + 879 × 1,78 = 3009,98 kcal/dia

Aliments i energia

aliment (g)	carbohidrats (g)	kcal (carbohidr.)	proteïnes (g)	kcal (proteïnes)	grasses (g)	kcal (grasses)	kcal (aliment)
oli d'oliva (20 g)	_	_	_	_	19,8	178,2	178,2
algues nori (100 g)	_	_	30,7	122,8	01,5	13,5	136.3
barrita de cereals (40 g)	29,2	116,8	03,6	14,4	02,8	25,2	156,4
carn picada (50 g)	_	_	11,0	44,0	08,1	72,9	116,9
dolça de codonyer	62,2	02,48	01,0	04,0	_	_	262,8
fruta en almibre (100 g)	15,8	63,2	00,62	02,48	00,1	00,9	66,58
ou (100 g)	00,68	02,72	12,68	50,72	12,1	108,9	162,34
llet (250 g)	11,75	47,0	07,65	30,6	09,5	85,5	163,1
taronja (250 g)	23,5	94,0	01,72	06,9	00,5	04,5	105,4
pa blanc (150 g)	87,0	348	11,7	46,8	01,5	13,5	408
pa mòle integral (56 g)	24,64	98,56	06,1	24,41	01,68	15,12	138,09
pasta (150 g)	113,7	454,8	18,0	72,0	02,7	24,3	551,1
banana (150 g)	31,2	124,8	01,59	06,36	00,4	03,64	134,8
salmó (150 g)	_	_	30,93	123,72	18,15	163,35	287,07
tomata (200 g)	11,0	44,0	04,6	18,4	01,0	09,0	071,4
yogurt (125 g)	06,87	27,5	04,82	19,3	03,25	29,25	76,05
Total	417,54	1670,16	146,71	586,84	82,08	738,72	2995,62

Animals per dieta

Els animals poden adjetivarse de moltes maneres segons la seua dieta:

Vore també

• Aliment
• Cultura leoDieta
• Dietètica
• Dietista nutricionista
• Image corporal
• Nutrició
• Nutriología
• Producte milacre
• Règim alimentici
• Trastorns de la conducta alimentària
• Trofología
• Dietista
• Trastorn alimentari
• Nutrició
• Dieta Atkins
• Dieta i obesitat

Bibliografia

• Fischler, C.: El (h)omnívoro (el gust, la cuina i el cos). Barcelona: Anagrama, 1995. ISBN 978-84-339-1398-2.
• : Bo per a menjar. Madrit: Aliança, 2002. ISBN 978-84-206-3977X.
• Simoons, Frederick J.. Eat Not This Flesh: Food Avoidances from Prehistory to the Present. ISBN 0-299-14250-7.
• Carpenter, Ruth Ann; Finley, Carrie I. (January 1, 2005). Healthy Eating Every Day. Human Kinetics. ISBN 0-7360-5186-4.
• Parekh, Sarad R. (January 1, 2004). The Gmo Handbook: Genetically Modified Animals, Microbes, and Plants in Biotechnology. Humana Press, pp. 187–206. ISBN 1-58829-307-6.
• Schor, Juliet; Taylor, Betsy (editors) (January 20, 2003). Sustainable Planet: Roadmaps for the Twenty-First Century. Beacon Press. ISBN 0-8070-0455-3.
• Brian Wansink (2006), Mindless Eating: Why We Eat More Than We Think, New York: Bantam-Dell.
• Nicklas, Barbara J. (January 1, 2002). Endurance Exercise and Adipose Tissue. CRC Press. ISBN 0-8493-0460-1.

• Merson, Michael H.; Black, Robert I.; Mills, Anne J. (January 1, 2005). International Public Health: Disease, Programs, Systems, and Policies. Jones and Bartlett Publishers, pp. 224; 231; 245; 266-268; 464.
• Brian Wansink (2006), Mindless Eating: Why We Eat More Than We Think, New York: Bantam-D

Enllaços externs

• [2] La dieta segons l'OMS (Organisació Mundial de la Salut)

Dieta en el Viccionari.