Anar al contingut

Gastritis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Gastritis

La gastritis és una malaltia del estòmec que es definix com l'inflamació de la mucosa gàstrica.[1] El diagnòstic precís s'obté per exploració endoscópica. Depenent de l'aspecte de la mucosa s'ha classificat en gastritis erosivas i no erosivas. També es classifiquen en agudes i cròniques, en esta última pot existir algun grau d'atròfia (gastritis atrófica). Les causes són molt variades, entre elles, els mals hàbits alimentaris, l'estrés, ingesta d'aliments a deshoras, l'abús en el consum d'antiinflamatorios no esteroideos (aspirina, piroxicam, indometacina, ketoprofeno, etc.), infecció per Helicobacter pylori i trastorns autoinmunes com en la gastritis atrófica en presència de autoanticuerpos i la malaltia celíaca.[2][3]

Etiologia

[editar | editar còdic]

Les causes de gastritis són diverses depenent del tipo d'afecció. Entre els factors causals més freqüents es troba el consum de medicaments antiinflamatorios no esteroideos com l'aspirina, l'infecció per Helicobacter pylori i l'existència de fenomens d'autoinmunitat, com en la malaltia celíaca o en la gastritis atrófica en presència d'anticossos contra les cèlules parietals, degeneració del revestiment de l'estòmec per l'edat o per refluix biliar crònic.

Síntomes

[editar | editar còdic]

Els síntomes són molt variables depenent del tipo de gastritis, en moltes ocasions no es presenten síntomes o són molt lleus. Pot existir sensació de sacietat i pèrdua de gana, pirosis, dolor estomacal localisat en epigastrio, nàusees i bossades. En determinades gastritis que impedixen l'absorció de vitamina B12 es produïx anèmia perniciosa. Certes gastritis com la gastritis erosiva poden provocar hemorràgia digestiva. Algunes formes rares com la gastritis flemonosa tenen una elevada mortalitat.[2] La gastritis erosiva a pesar de ser menys greu, té síntomes més intensos: diarrea important, bossades intenses, nàusees i un malestar estomacal molt intens.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. University of Maryland Medical Center.University of Maryland Medical System.Consultat el 7 d'octubre de 2008.
  2. 2,0 2,1 Merck.Consultat el 11 de giner de 2009.
  3. National Institute of Diabetis and Digestive and Kidney Diseases.Consultat el 6 d'octubre de 2008.