Anar al contingut

Hemorràgia gastrointestinal

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Hemorràgia gastrointestinal

La hemorràgia gastrointestinal o hemorràgia digestiva és una forma d'hemorràgia en el tracto gastrointestinal que pot originar-se en l'esòfec, estòmec, duodeno, intestí prim, còlon i recte.[1] Es manifesta per bossades que contenen sanc de color roig o negre (hematemesis), expulsió de sanc de color roig a través de les heces (rectorragia), o heces negres (cabellams).

Els síntomes són variables depenent del volum de sanc perdut, les hemorràgies greus causen palidez de pell, dificulteu respiratòria i desmais. Les chicotetes hemorràgies continuades poden causar anèmia ferropénica i cansanci. En ocasions els síntomes són lleus o passen desapercebuts.[1][2]

Epidemiologia

El hemorràgia gastrointestinal superior és més freqüent que l'inferior.[3] L'incidència de hemorràgia gastrointestinal superior és entre 50 i 150 casos per cada 100 000 adults i any.[4] L'incidència de hemorràgia gastrointestinal inferior és entre 20 i 30 casos per cada 100 000 adults i any.[3] En Estats Units al voltant de 300 000 persones ingressen en un hospital en el transcurs d'un any per hemorràgia gastrointestinal.[2] El risc de mort oscila entre el 5 i el 30%.[2] El risc de presentar hemorràgia gastrointestinal és major en varons i aumenta en l'edat.[3]

Classificació

Generalment, els casos es dividixen en dos tipos principals: hemorràgia gastrointestinal superior i hemorràgia gastrointestinal inferior.[3]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «Bleeding in the Digestive Tract». Archivat des d'el original, el 21 de febrer de 2015. Consultat el 6 de març de 2015.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «Diagnosis of gastrointestinal bleeding: A practical guide for clinicians.».World journal of gastrointestinal pathophysiology.5(4)
    467–78.doi:10.4291/wjgp.v5.i4.467.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «Gastrointestinal Bleeding: An Evidence-Based ED Approach To Risk Stratification».Emergency Medicine Practice.6(3)
  4. ↑ «Ret cell transfusió for the management of upper gastrointestinal haemorrhage».Cochrane database of systematic reviews (Online).(9)
    CD006613.doi:10.1002/14651858.CD006613.pub3.
  5. ↑ (2008).«Epidemiology of acute upper gastrointestinal bleeding.».Best practice & research. Clinical gastroenterology.22(2)
    209–24.doi:10.1016/j.bpg.2007.10.011.