Tracto gastrointestinal
El tracto gastrointestinal (també, tracto digestiu o canal alimentari) és el sistema d'òrguens en els animals multicelares que consumixen aliments, els digerixen per a extraure energia i nutrients i expulsar els residus que queden. Les principals funcions del tracto gastrointestinal són la ingestió, la digestió, l'absorció i la excreció. El tracto gastrointestinal diferix substancialment d'un animal a un atre. Per eixemple, alguns animals tenen estòmecs en vàries cambres, mentres que uns atres posseïxen estòmecs que contenen una sola cambra. En un home adult normal, el tracto gastrointestinal medix aproximadament 6,5 m de llarc i consistix en el tracto gastrointestinal superior i el tracto intestinal inferior. El tracto intestinal també pot ser dividit en intestí anterior, intestí mig i intestí posterior, lo que reflectix l'orige embriològic de cada segment del tracto intestinal. Hemorràgies gastrointestinals són hemorràgias que ocorren en el tracto.
Tracto gastrointestinal superior
[editar | editar còdic]Escomença en l'estòmec. La peristalsis pren lloc, la qual és la contracció dels músculs per a propulsar el menjar cap a avall. L'estòmec, conduïx al intestí prim. El tracto gastrointestinal superior aproximadament correspon als derivats de l'intestí anterior, en l'excepció de la primera part del duodeno.
Tracto gastrointestinal inferior
[editar | editar còdic]El tracto intestinal inferior comprén el intestí i el ano. Intestí prim, el qual té tres parts:
Intestí gros:
- Cego (l'apèndix vermiforme està pegat al cego)
- Còlon (còlon ascendent, còlon transverso, còlon descendent i còlon sigmoide)
- Recte
- Ano
Òrguens accessoris
[editar | editar còdic]Els òrguens accessoris del canal alimentari inclouen, el fege la vesícula biliar i el pàncrees. El fege secreta la bilis en l'intestí prim via el sistema biliar, amprant la vesícula biliar com un reservorio. Ademés d'almagasenar i concentrar la bilis, la vesícula biliar no té cap atra funció específica. El pàncrees secreta un decorregut isosmótico que conté bicarbonato i vàries enzimes, incloent la tripsina, la quimotripsina, la lipasa i la amilasa pancreàtica, aixina com també enzimes nucleolíticas (desoxirribonucleasa i ribonucleasa) dins de l'intestí prim. Estos dos òrguens secretores ajuden a la digestió.
Embriologia
[editar | editar còdic]L'intestí és una estructura derivada del endodermo. Aproximadament als 16 dies del desenroll humà, l'embrió comença a plegar-se ventralmente (en la superfície ventral de l'embrió fent-se cóncava) en dos direccions: els costats de l'embrió es doblen un cap a l'atre i el cap i la coa es pleguen cap a cada u d'ells. El resultat és una peça del sac vitelino, una estructura revestida d'endodermo en contacte en la cara ventral de l'embrió, comença a ser pessigat per a convertir-se en l'intestí primitiu. El sac vitelino permaneix conectat al tubo intestinal via el conducte vitelino. Usualment esta estructura evoluciona durant el desenroll, en els casos a on açò no ocorre, est és conegut com el divertícul de Meckel. Durant la vida fetal, l'intestí primitiu pot ser dividit en tres segments: intestí anterior, intestí mig i intestí posterior. Encara que estos térmens són freqüentment usats en referència a segments de l'intestí primitiu, no són utilisats regularment per a descriure els components de l'intestí definitiu. Cada segment de l'intestí primitiu dona orige a una porció específica de l'intestí i estructures relacionades en l'intestí en l'adult. Els components derivats de l'intestí pròpiament, incloent l'estòmec i el còlon, es desenrollen com a dilatació de l'intestí primitiu. Pel contrari, els derivats relacionats en l'intestí, aquelles estructures que deriven de l'intestí primitiu pero que no són part de l'intestí pròpiament, en general es desenrollen com a brots de l'intestí primitiu. Els gots sanguíneus que irrigan estes estructures permaneixen constants durant el desenroll. En l'intestí anterior la faringe fins a la part superior del duodeno dona orige a: la faringe, esòfec, estòmec, duodeno superior, tracto respiratori (incloent els pulmons), fege, vesícula biliar i pàncrees, en irrigación de les branques de l'artèria celíaca. En l'intestí mig en la part inferior del duodeno fins a la primera part del còlon transverso, dona orige al duodeno inferior, yeyuno, íleo, cego, apèndix, còlon ascendent i primera part del còlon transverso, irrigado per les branques de la série mesentèrica superior. En l'intestí posterior dona orige a la segona mitat del còlon transverso fins a la part superior del canal anal, còlon descendent, recte i part superior del canal anal, irrigado per les branques de l'artèria mesentèrica inferior.
Fisiologia
[editar | editar còdic]- Especialisació d'òrguens
Quatre òrguens estan subjectes a especialisació en el regne animal. El primer orgue és la llengua, la qual està solament present en el tall Chordata. El segon orgue és el esòfec. El buche és un allargament de l'esòfec en les aus, insectes i atres invertebrats que és usat per a guardar aliments temporalment. El tercer orgue és el estòmec. Les aus posseïxen un estòmec glandular (proventrículo), i adicional a est tenen un estòmec muscular, cridat el ventrícul o la «molleja». La molleja és usada per a triturar mecánicamente el menjar. El quart orgue és el còlon o intestí gros. Un brot de l'intestí gros cridat el cego està present en els herbívors no remugants tals com els conills. Este ajuda la digestió de material provinent de les plantes tals com la celosa.
- Funció immunològica
El tracto gastrointestinal, és també una part important del sistema inmunitario. El pH baix de l'estòmec (entre 1-4) és nociu per a molts microorganisme que entren a l'estòmec. Igualment, el mucus (contenint IgA), neutralisa molts d'estos microorganismes. Atres factors en el tracto intestinal que ajuden en la funció immunològica inclouen enzimes en la saliva i la bilis. Enzimes tals com Cyp3A4, junt en l'activitat antiporte, són també instruments en el rol de l'intestí de detoxificación d'antígenos i xenobióticos, tals com a drogues, involucrats en el primer pas metabòlic. Bactèries intestinals que milloren la salut, servixen per a previndre el sobrecrecimiento de bactèries potencialment amoladores en l'intestí. Els microorganismes són també mantinguts a ralla per un extens sistema inmunitario que comprén el teixit linfoide associat en l'intestí.
Histologia
[editar | editar còdic]El tracto gastrointestinal té una histologia general uniforme en algunes diferències les quals reflectixen l'especialisació en anatomia funcional. El tracto gastrointestinal pot ser dividit en quatre capes concèntriques:
- Mucosa.
- Submucosa.
- Muscularis externa (la capa muscular externa).
- Adventicia o serosa.
- Mucosa
La mucosa és la capa més profunda del tracto intestinal, rodejant elumen, o espai dins del tubo. Esta capa es posa en contacte directe en els aliments (o birla) i és responsable per l'absorció i secreció, que són processos importants en la digestió. La mucosa pot ser dividida en:
- Epiteli.
- Làmina pròpia.
- Muscularis mucosae. La mucosa està altament especialisada en cada orgue del tracto intestinal, enfrontant un pH baix en l'estòmec, absorbint una multitut de substàncies diferents en l'intestí prim i també absorbint cantitats específiques d'aigua en l'intestí gros. Reflectint la varietat de necessitats d'estos òrguens, l'estructura de la mucosa pot consistir d'invaginació de glándulas secretorias o pot ser doblada en l'objecte d'incrementar l'àrea de superfície (els eixemples inclouen les vellosidades i la plicae circulares).
- Submucosa
La submucosa consistix en una densa capa irregular de teixit conectiu en grans gots sanguíneus i limfàtics i branques nervioses dins de la mucosa i la muscularis. Esta conté el plexe de Meissner, un plexe nerviós entérico, situat en la superfície interna de la muscularis externa.
- Muscularis externa
La muscularis externa, consistix en una capa muscular interna circular i una capa muscular externa llongitudinal. La capa muscular circular permet que els aliments es tornen i la capa llongitudinal acurta el tracto. La contracció coordinada d'estes dos capes és cridada peristalsis i propulsa la birla a través del tracto intestinal. Entre les dos capes musculars està el plexe mesentèric o plexe d'Auerbach.
- Adventicia/serosa
La adventicia consistix de vàries capes d'epiteli. Quan la adventicia està mirant el mesenterio o plec peritoneal, la adventicia està coberta per un mesotelio soportat per una prima capa de teixit, junts formen una serosa o membrana serosa.
Usos que dona l'home a l'intestí animal
[editar | editar còdic]L'us de cuerdo d'intestí animal per músics pot ser rastrejada fins a la tercera dinastia d'Egipte. En el passat recent, les cordes varen ser fetes d'intestí d'ovella. En el advenimiento de l'era moderna, els músics han tendit a usar cordes fetes de seda o materials sintètics tals com el nailon i l'acer. No obstant, alguns instrumentalistas, encara usen cordes d'intestí en l'intenció d'evocar la qualitat dels vells tons. Encara que tals cordes varen ser comunament cridades cuerdo "catgut", els gats mai varen ser usats com a font d'intestí per a les cordes. L'intestí d'ovella va ser la font original per a les cordes naturals fetes d'intestí usades en les raquetes, tals com per al tenis. Hui en dia, les cordes sintètiques són molt més comunes, pero les millors cuerdo són actualment fabricades d'intestí de vaca. La corda d'intestí també ha segut usat per a produir cordes per als tambors els quals proveïxen el zumbido característic. Mentres els tambors actualment casi sempre usen aram més que cuerdo d'intestí, el marc del bendir norteafricano, encara usa intestí per a este propòsit. La coberta "natural" de les salchichas està feta d'intestí animal, especialment de porc, vaca i ovella.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- Bruce M. Carlson (2004). Human Embryology and Developmental Biology, 3rd edition, Saint Louis: Mosby. ISBN 0-323-03649-X.
- Richard Coico, Geoffrey Sunshine, Eli Benjamini (2003). Immunology: a short course. New York: Wiley-Liss. ISBN 0-471-22689-0.
- Abraham L. Kierszenbaum (2002). Histology and cell biology: an introduction to pathology. St. Louis: Mosby. ISBN 0-323-01639-1. Referència general:
- National Institute of Diabetis and Digestive and Kidney Diseases, National Institutes of Health.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tracto gastrointestinal» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.