Alèrgia

Alèrgia

Erro al crear miniatura:

Tipos de menjars que poden causar alèrgies en adults.

L'alèrgia alimentària és una resposta immune exagerada del organisme quan entra en contacte en el alérgeno alimentari ("substància estranya"). Estes substàncies capaces de provocar una reacció alèrgica es coneixen com a substàncies alergénicas o alérgenos.

Les alèrgies a aliments més freqüents en chiquets són al ou, a la llet i al peix. En els adults destaquen les alèrgies a frutes i fruts secs, seguits per marisc i peix. Una volta establit el diagnòstic i identificat l'aliment responsable, la primera mida a prendre és la prevenció. En alguns casos, com el dels fruts secs o la llet, esta pot ser complicada ya que són ingredients que es troben en molts aliments de forma emmaixquerada o amagada. És important dispondre de la màxima informació sobre l'aliment que produïx l'alèrgia, conéixer que menjars (processades o no) es pot trobar i evitar el seu consum. En les seues formes lleus poden ser de naturalea transitòria (cedixen en el temps), poden provocar quadros cutàneus (des d'urticarias a eczemas passant per la dermatitis atópica), quadros gastrointestinals (ej. diarrea crònica), molèsties digestives inespecíficas, nàusees-bossades, dificultats per a engolir (esofagitis eosinofílica) i en casos severs shocks anafilácticos en risc de mort. Estos síntomes deguts a l'alèrgia a aliments poden ser molt variats. Els més freqüents són picor en la boca, unflament de llavis o llengua, nàusees, bossades o diarrea, picor o urticaria generalisada (“habones” o “ronchas”), angioedema (unflament) de llavis, parpalles, rinitis (picor, estornuts, congestió nassal), asma (ofegue, chiulets o sibilants en el pit, tós) i mareig, caiguda de tensió, i pèrdua de consciència (choc anafiláctico). El diagnòstic d'una alèrgia a aliments es basa en la demostració d'anticossos de tipo IgE front a l'aliment que ha induït síntomes. Per a això és molt important la realisació d'una història clínica detallada, que incloga: tipo de síntomes, temps transcorregut entre l'ingesta i l'aparició d'estos, cantitat i preparació culinària de l'aliment, factors associats a l'ingesta (eixercici, consum de fàrmacs tipo antiinflamatorios no esteroideos, estrés…), tolerància prèvia i posterior de l'aliment, repetició o no de la reacció en relació en l'aliment, tractament requerit i temps de resolució. No es deu confondre la alèrgia a aliments en la intolerància als aliments, que és l'incapacitat de consumir certs aliments o nutrients sense sofrir efectes adversos sobre la salut. Els efectes poden ser més o menys ràpits sobre la salut. L'intolerància als aliments es distinguix de les alèrgies en que estes últimes provoquen una resposta del sistema immune, activant la Immunoglobulina I (IgE) o atres mecanismes immunes; i les intolerància es deuen en general a dèficit enzimàtic que impedix l'adequada metabolisació del nutrient. Un cas especial ho constituïx la maltia celíaca, normalment referida com una "alèrgia" o una "intolerància" al gluten, quan en realitat no és ni una alèrgia ni una simple intolerància. Es tracta d'una maltia multiorgánica autoinmune, en la que una resposta inmunitario anormal causada pel gluten danya el intestí i pot donar lloc a la producció de diferents autoanticuerpos que ataquen a diversos òrguens i sistemes.

Etiologia

Fotografia de 4 fonts de gluten. Dalt: Farina de blat en alt contingut de gluten. Dreta: Espelta europea. Avall: Ordi. Esquerra: Copos de centeno laminados.

Actualment, s'ha demostrat que el aument de la permeabilidad intestinal juga un paper clau en el desenroll de les alèrgies alimentàries. Els dos factors més potents que provoquen aument de la permeabilidad intestinal són certes bactèrias intestinals i el gluten, independentment de la predisposició genètica, és dir, tant en celíacos com en no celíacos.

Diagnòstic

Es basa en l'història clínica i en les proves d'alèrgia. Estes es poden fer en pell per mig de Prick o Escarificació (test cutàneus), en sanc, determinant IgE o Immunoglobulina I, específica front als aliments en qüestió. El prick-prick que consistix en fer els test cutàneus en l'aliment directament, el Rub test en alguns casos i per últim la provocació controlada en l'aliment en qüestió quan hi ha dubtes. En població pediàtrica, també es considera l'observació clínica dels síntomes despuix de l'ingesta, aixina com la colaboració en especialistes en nutrició i gastroenterología per a descartar intolerància alimentàries o atres trastorns digestius que puguen confondre's en reaccions alèrgiques.

Prevalença

La prevalença estimada de les alèrgies alimentàries en el món segons l'OMS és del 1 % al 3 % en els adults, i del 4 % al 6 % en els chiquets.

En Espanya l'alèrgia als aliments està creixent, ya que s'ha duplicat el número de diagnòstic en poc més d'una década, passant d'una prevalença de 3,6 % en 1992 al 7,4 % en 2005. D'acort en l'Informe Alergològica, elaborat per la Societat Espanyola d'Alergología i Inmunología Clínica (SEAIC), en l'última década s'ha duplicat el número de persones afectes per una reacció alèrgica als aliments.

Terminologia

• Hipersensibilidad a aliments (alèrgia): Grup de síntomes que ocorren, de manera local, en l'aparat gastrointestinal o en òrguens distants, a causa d'una reacció immune mediada per IgE, en l'ingestió d'aliments o aditiu alimentaris.
• Reacció adversa a aliments: Resposta clínica anormal que apareix com a conseqüència de l'ingestió d'un aliment o aditiu alimentari.
• Anafilaxia alimentària: Reacció alèrgica severa clàssica mediada per IgE i en lliberació massiva de mediadors químics.
• Intolerància alimentària: Inclou una resposta fisiopatològica a un aliment o aditiu alimentari en a on no hi ha participació immune, incloent en esta categoria l'idiosincràsia farmacològica, metabòlica o tòxica. Eixemples d'intolerància alimentàries són la intolerància a la lactosa i la malabsorción de fructosa.
• Intoxicació alimentària: Denota un efecte advers secundari a l'acció directa d'un aliment o aditiu alimentari sobre l'hoste, sense participació immune a pesar d'existir lliberació de mediadors químics, les toxines poden procedir del mateix aliment o de microorganismes.
• Alérgeno: és una molècula antigénica que pren part en la reacció immune que produïx una alèrgia.
• Inmunogenicidad: és la capacitat d'una molècula determinada per a sensibilisar al sistema IgE humà.
• Alergenicidad: és la capacitat d'una molècula determinada per a provocar una reacció alèrgica en individus sensibilisats.
• Antigenicidad: és la capacitat que té una determinada molècula de promoure en el sistema immune la síntesis d'anticossos distints a la IgE, és dir d'IgG, IgA i IgM. L'anticòs o el receptor de limfocits s'unixen a una part molt llimitada de la molècula denominada epítope; els determinants antigénicos són epítopes en el sistema IgE, IgA, IgG i IgM.
• Epítopo: és la part llimitada de la molècula del alérgeno a la que s'unix l'anticòs (o el receptor delimfocit).
• Determinants alergénicos: són epítopes del sistema IgE.
• Determinants antigénicos: són epítopes dels sistemes IgG, IgA i IgM. Els determinants antigénicos solen ser configuracionals i poden ser destruïts fàcilment, mentres que els determinants alergénicos són seqüencials i, per tant, més resistents.
• Reactivitat creuada: és la que apareix en la possible interacció entre elloc d'unió d'un anticòs i el mateix determinant alergénico present en diferents molècules. Totes les molècules desencadenen reaccions alèrgiques en pacients sensibles a una d'eixes molècules inclús sense que existixca exposició prèvia alguna.

Manifestacions

• Gastrointestinal: Bossada, diarrea, dolor abdominal, refluix.
• Respiratòries: Rinitis, broncoespasmo, estridor laríngeo, otitis mija.
• Neurològiques: Migranya, hiperactivitat, trastorns del somi.
• Genito-Urinàries: Enuresis, síndrome nefrótico, proteinuria ortostática.

Tractament

Existixen diversos medicaments útils per a disminuir els síntomes com els antihistamínics, corticoesteroides, cromoglicato de sodi, ketotifeno, broncodilatadores, i epinefrina autoinyectable en cas de reaccions anafilácticas, aixina com identificació a través de braçalets o collars que indiquen que el pacient és greument alèrgic a determinat aliment. No està indicada la inmunoterapia específica a aliments, cèlules B, epitopes alterats de cèlules T, tots ells en fase d'experimentació en models. No es recomana prendre medicaments que pogueren previndre els síntomes previ a l'ingesta de l'alimente agressor, ya que els síntomes poden ser casi fatals en algunes persones, a pesar de prendre prèviament medicaments com els antihistamínics, corticoesteroides i estabilisadors de membrana.

Aliments que poden produir alèrgia

Els aliments implicats en major freqüència i que causen les reaccions més greus són els cereals que contenen gluten, els crustacis, ous, peixcats, soja, llet, cacau i atres fruts secs. A lo manco 70 aliments s'han correlacionado com a causants d'alèrgies alimentàries.

En Espanya, les frutes són el primer aliment causant d'alèrgia, seguit dels fruts secs, els mariscs i els peixcats. En chiquets espanyols, les alèrgies alimentàries més freqüents són la llet i l'ou.

Eixemples d'aliments i substàncies en potencial alergénico són:

• Llet de vaca (caseïna, proteïna làctea).
• Ou.
• Frutes fresques: poma, banana, fraules, kiwi, papaya, albocat, bresquilla, albercoc, nectarina, meló, meló d'Alger, cirera, durazno, pruna, taronja, naronja.
• Vegetals: (tomata, api, jolivert, carlota).
• Fruts de clafoll: armela, avellana, castanya, pistacho, anacardo, anou, cacau.
• Llegums (llentilla, cigró, pésol, soja, arveja, poroto).
• Peix blanc (abadejo, pescadilla, lluç, gall).
• Peix blau (sardina, bíssol, tonyina).
• Mariscs: majoritàriament crustacis (gamba, llagostí, carranc, nécoras, cigals, centollos, langostas, camarón) i, en segon lloc, moluscs (ostra, clòchina, calamar).
• Cereals i farina que contenen gluten (no confondre en celiaquía): blat, centeno, ordi, avena, espelta.
• Cereals sense gluten: dacsa, arròs.
• Llavors: sésam
• Embotits (mortadela)
• Espècies (mostaça, pebre)
• Chocolate
• Colorants i aditius: sulfito i benzoato sòdic (conservant), glutamato monosódico (saborizante). Les alèrgies i intolerància alimentaries tenen gran importància dins de l'àmbit de la seguritat alimentaria, per això les autoritats sanitàries tant a nivell europeu com a nacional, han establit normes que obliguen a informar de la presència d'alérgenos quan s'incorporen com a ingredients als aliments. L'etiquetage passa a ser una ferramenta imprescindible en seguritat alimentaria en la finalitat d'evitar problemes de salut a la població que sofrix alèrgies i intolerància alimentaries. Ademés, de tindre en conte l'etiquetage, convé saber que hi ha alèrgies, com la del peixcat, que en algunes persones es desencadena solament en el fet d'olorar els vapors de cocció del mateix. Actualment les exigències sobre la declaració de substàncies susceptibles de causar alèrgies i intolerància en Espanya, estan arreplegades en el Real Decret 1334/1999 de 31 de juliol, pel que s'aprova la Norma general d'etiquetage, presentació i publicitat dels productes alimenticis. L'Anex V del citat Real Decret arreplega la llista d'ingredients susceptibles de produir alèrgies i que obligatòriament deuen anar en l'etiquetage dels productes alimenticis que els continguen. Esta normativa serà substituïda pel Reglament (UE) n.º 1169/2011, sobre l'informació alimentaria facilitada al consumidor, a partir del 13 de decembre de 2014. Este reglament en el seu Anex II arreplega les substàncies o productes que causen alèrgies o intolerància i com a novetat establix que també els alérgenos deuran ser indicats en els aliments no envasats destinats al consumidor final.

Atres alèrgies relacionades

• Alèrgia al làtex.
• Alèrgia a conservants (p/ej. sulfitos)

Vore també

• Alèrgia
• Intolerància els aliments
• Anafilaxia
• Asma
• Atopía
• Urticaria

Enllaços externs

• Associació Extremenya d'Alèrgics a Aliments. [3] archivat en Wayback Machine.
• Fundació Creixent en Alèrgies Alimentàries
• Societat Madrilenya d'Alergología
• Associació Espanyola d'Alèrgics a Aliments i Làtex
• Diccionaris per a gent en alèrgia o intolerància a aliments, 30 llengües
• Unitat d'Alèrgia Infantil
• Alèrgia estacional
• AEDESEO Associació Espanyola d'Esofagitis Eosinofílica
• http://eurlex. europa. eu/LexUriServ/LexUriServ. do? uri=OJ:L:2011:304:0018:0063:ES:PDF
• http://www. aesan. msc. es/AESAN/docs/docs/publicaciones_estudios/seguridad/folleto_alergias.pdf [4] archivat en Wayback Machine.
• https://www. boe. es/boe/dias/1999/08/24/pdfs/A31410-31418.pdf
• https://www. boe. es/boe/dias/2008/07/31/pdfs/A32976-32978.pdf
• Alèrgia al vapor del peix
• RedInmunos - Associació Argentina d'Alèrgia a Aliments [5] archivat en Wayback Machine.
• Alèrgia alimentària | Clínica Universitat de Navarra