Anar al contingut

Rinitis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Rinitis

La rinitis és una inflamació de la mocsa de revestiment de les fosses nassals, caracterisada clínicament per congestió nassal, rinorrea, estornuts, picor nassal i/o secreció posnasal, produint normalment la sensació de falta d'aire per una o les dos fosses nassals.

Tipos

Existixen dos grans tipos generals, la que dura un curt periodo de temps o la crònica, quan els síntomes persistixen més de sis mesos.[1]

Alèrgica

Artícul principal → Rinitis alèrgica.

Es subclasifica en estacional o perenne. I segons el tipo de glòbuls blancs alterats, pot ser: eosinófila, neutrófila o mastocitaria.[2]

Infecciosa

Per refredat víric o bacterià.

Vasomotora

És el resultat de canvis en el funcionament dels gots sanguíneus en la mucosa nassal. Els síntomes poden agravar-se en resposta a certs factors desencadenants, com a canvis en la temperatura, humitat, irritantes químics o aliments picantes. Algunes persones també poden experimentar síntomes en resposta a l'estrés emocional.[3]

Medicamentosa

Artícul principal → Rinitis medicamentosa.

Està causada per medicaments vasoconstrictores nassals com la nafazolina, la fenilefrina, l'oximetazolina i derivats, obtenibles sense recepta mèdica, en marques comercials com Respibien, Utabon, Respir, VicksInhalador, Antirrinum, Couldespir, Cuvenax, Friresp, Nasolina, Nebulicina, Nuerel, Oximetazolina Edigen o Sinexsensi. Estos medicaments, normalment en format de spray, solament deuen usar-se durant un periodo de 3-5 dies com a màxim, puix poden produir efecte rebote, és dir, que la congestió nassal una volta passat l'efecte siga pijor. Per açò, moltes voltes es consideren adictius, puix els pacients volen usar-els cada volta més, sense ser conscients de que poden empijorar-els els síntomes.[3][4]

Hormonal

Conseqüència d'hipertiroidisme o embaràs.

Hipertrófica

La mucosa dels cornetes nassals és com una esponja o cos cavernoso, com el pene, que s'ompli de sanc i pot unflar-se en excés, produint lo que es coneix com hipertrofia de cornete. També està associada a l'existència de tumors o pòlips. Açò vol dir que els sens paranasals s'inflamen per la presència de pòlips, aplegant inclús a obstruir els meatos, és dir, els orificis que comuniquen els sens en els cornetes nassals, per a on els entra l'aire. Els pòlips apareixen en la prova d'image en forma de gota d'aigua o raïm.[5]

Atrófica

Artícul principal → Rinitis atrófica.

Causada pel aprimament de la mucosa nassal, és dir, el cos cavernoso que recobrix els cornetes nassals i pel que fluïx la sanc, podent afectar a l'os subjacent. Entre els síntomes, ademés dels generals, es troben el sagnat nassal freqüent, la sequetat, la descatació, la disminució de l'olfat, el mal alé i/o picor en el nas.[6]

Física

Causada per exposició al fum del tabac, la contaminació de l'aire, canvis en la temperatura o la humitat de l'aire, irritantes químics o pols en l'ambient.

Mecànica

Generada per malformacions, tabic desviat o cossos estranys. A voltes, la desviació del tabic produïx una hipertrofia compensatòria del cornete del costat contrari.[7]

Fisiopatologia

Canvis patològics en la rinitis no alèrgica

Els canvis patològics més destacats que s'observen són la metaplasia epitelial de les vies respiratòries nassals, en la que les cèlules caliciformes substituïxen a les cèlules epitelials columnars ciliades en la mucosa nassal,[8] lo que provoca una hipersecreción de mucina per part de les cèlules caliciformes i una disminució de l'activitat mucociliar. La secreció nassal no s'elimina adequadament, lo que provoca manifestacions clíniques de congestió nassal, pressió sinusal, goteig posnasal i mal de cap. La sobreexpresión dels canals iònics de potencial receptor transitori (TRP), com TRPA1 i TRPV1, pot estar implicada en la patogènia de la rinitis no alèrgica. [9]

Síntomes

Els síntomes usuals són picor nassal, producció de moc acuoso i líquit ademés d'estornuts freqüents. Si el mege explora l'interior de les fosses nassals podrà observar que la mucosa dels cornetes està enrogida, inflamada o en una coloració violácea molt característica. L'inflamació produïx enrojecimiento en la gola.[10]

Un dels síntomes més característics és que la rinitis empijora en estar tombat i el malestar és major de nit i en despertar que cap a la vesprada, empijorant la calitat del somi. Açò es produïx perque en estar de peu la sanc es veu afectada per la força de la gravetat de cap a peus, mentres que en estar tombat la gravetat actua de costat anterior a posterior al sol.[11]

El pacient sol presentar, ademés, els ulls congestionats, que escuecen i lagrimean en profusió. ya que tota la mucosa del nas està congestionada, el pacient no pot respirar lliurement i en facilitat, per lo que no és d'estranyar que la mucosa dels sens maxilars i frontals estiga també congestionada. Això podrà favorir les sinusitis, afeccions molt habituals en estos pacients, que els provoquen freqüents maldecaps, malestar general i, depenent de la persona, canvis de caràcter i irritabilitat.

La rinitis alèrgica es manifesta també en estornuts freqüents, fluix nassal transparent acuoso i lagrimeo constant. Tots estos síntomes apareixen sobretot en els matins, lo que fa que disminuïxquen les activitats diàries de les persones, provocant malestars, comunament confosos en un refredat simple, encara que es diferencia d'un refredat perque este ve acompanyat de febra i temperatures i no va més allà d'una o dos semanes. Les alèrgies i la febra del fenaç a sovint són hereditàries. Si abdós pares sofrixen d'açò, vosté també és propens a patir-les. La provabilitat és major si és la mare qui té les alèrgies. D'igual manera, és possible un contagi entre pacients tercers que la patixen.

Per a estos casos, l'especialista nos aconsella a consultar en un mege davant eventuals dubtes. En l'ajuda d'un examen físic i de laboratori es podrà diagnosticar abdós malalties. Una rinitis alèrgica no tractada fa més provable el contagi, especialment pel contacte constant de les mans en les mucoses oculars i nassals, per això en primavera els pacients en alèrgia estacional deuen realisar un control dels seus síntomes.

En casos de rinitis crònica, existixen ademés problemes de cansanci, irritabilitat, depressió i problemes de concentració.[12][13]Erro en la cita: Element <ref> no vàlit; les referencies sense nom deuen de tindre contingut[14]

Tractament

El tractament d'elecció s'establix en funció de l'etiologia de la malaltia:

  • En les rinitis induïdes per fàrmacs, especialment en tractaments antihipertensivos, cal canviar la medicació. La rinitis medicamentosa pot estar superposta o agravar a una atra rinitis. El tractament deu iniciar-se en corticoides. En la rinitis no alèrgica, el tractament deu anar dirigit a la causa, si l'etiologia és evident, i associar-se a un tractament sintomàtic. Per a l'obstrucció nassal el tractament d'elecció ho constituïxen els corticoides nassals, sent a voltes necessari associar-els en periodos curts de 3 a 7 dies a descongestionantes nassals tòpics o orals, aixina com l'us d'antisépticos nassals.[15]
  • En les rinitis atróficas s'aconsella llavats nassals i aplicació tòpica de lubrificants. Ademés, es deu determinar si el pacient pren alguna medicació que puga causar sequetat de mucosas.
  • Les rinitis hormonals requerixen el tractament de la patologia causant. En els casos en que hi ha pòlips nassals el tractament és en corticoides tòpics i en episodi curts corticoides sistémicos. En cas de mala evolució està indicat el tractament quirúrgic, seguit de corticoides tòpics.
  • En rinitis nassals associades en ocasions a un episodi curt de corticoides orals. En la rinitis vasomotora el tractament d'elecció són els corticoides tòpics, sent a voltes necessari valorar l'utilisació en periodos curts de descongestionantes nassals, de tres a cinc dies, o de bromur d'ipratropio en cas de rinorrea no controlada.[16]

En tots els casos de rinitis les guies clíniques recomanen l'ocupació de llavats nassals, tant en població pediàtrica com a adulta, per a un millor control de síntomes i com a teràpia adyuvante a atres medicaments, posicionant-se en les rinitis cròniques com a tractament de primera elecció.[17]

Per un atre costat, la inmunoterapia sublingual ha demostrat ser un tractament efectiu en chiquets en rinitis i asma causades per sensibilisació a alérgenos estacionals (com l'alèrgia al polen) i actualment el seu us en varis països europeus supera al de la inmunoterapia subcutànea clàssica. En el cas de les sensibilisacions provocades per alérgenos perennes (que es manifesten durant tot l'any, tals com l'alèrgia als àcars de la pols, pèl d'animals, etcétera), les proves científiques no són concloents, i es precisen més estudis per a demostrar l'eficàcia de la inmunoterapia sublingual.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit; les referencies sense nom deuen de tindre contingut

La inmunoterapia en alérgenos, administrada tant per via subcutànea com per via sublingual, està absolutament contraindicada en chiquets menors de dos anys, persones en asma incontrolat o mal controlada, pacients en malalties autoinmunes actives i malalts de sida.[18] Aixina mateix, està absolutament contraindicado el seu inici durant l'embaràs, pero podria continuar-se un tractament preexistente ben tolerat, en precaució i baix supervisió mèdica.[18] En chiquets en edats compreses entre els dos i els cinc anys, la inmunoterapia en alérgenos solament està indicada en casos concrets.[18]

Vore també

Referències

  1. ↑ Rodríguez Sants O. Inmunoterapia sublingual en rinitis alèrgica i asma en chiquets de dos a cinc anys sensibilisats en àcars. Revista Alèrgia Mèxic. 2008; 55(2):71-5.
  2. ↑ «revistaderinologia. com/resumen. php? id=40 Actualisació del maneig de la rinitis alèrgica. Guies GEMA i MACVIA-ÀRIA | Revista de Rinología». www. revistaderinologia. com. Consultat el 2021-07-13.
  3. ↑ 3,0 3,1 «quironsalud. com/blogs/es/alergologia-infantil/rinitis-vasomotora-forma-rinitis-alergica Rinitis vasomotora: una forma de rinitis no alèrgica». Quirón salut.
  4. ↑ elespanol. com/ciencia/salud/20190116/yonkis-respibien-espray-anticongestion-mierda-ojala-dejarlo/367714115_0. html «Yonkis del Respibien, l'esprai anticongestión: "20 anys en esta merda. Ixcà puga deixar-ho"».L'Espanyol.
  5. ↑ «es/es/especialidades/unidad-alergo-rino/poliposis-nasal Poliposis nassal». Quirón Salut.
  6. ↑ «fundacionrenequinton. org/blog/rinitis-atrofica-sintomas-causas-tratamiento-prevencion/ Rinitis atrófica: síntomes, causes, tractament i prevenció». Quirón Salut.
  7. ↑ «clinicalascondes. cl/BLOG/Listado/Otorrinolaringologia/Que-es-la-hipertrofia-de-cornetes-nasals ¿Qué és la hipertrofia de cornetes nassals?». Clínica Les Comtes.
  8. ↑ Bernstein, Jonathan A.; Singh, Umesh(2015-07-02).springer. com/article/10.1007/s11882-015-0511-7 «Neural Abnormalities in Nonallergic Rhinitis».Current Allergy and Asthma Reports.15(4): 18.ISSN 1534-6315.doi:10.1007/s11882-015-0511-7.Consultat el 2024-10-23.(en en)
  9. ↑ Millqvist, Eva(2015-06-30).tandfonline. com/doi/full/10.1080/23328940.2015.1012979 «TRP channels and temperature in airway disease—clinical significance».Temperature.2(2): 172–177.ISSN 2332-8940.doi:10.1080/23328940.2015.1012979.Consultat el 2024-10-23.(en en)
  10. ↑ «archive. org/web/20110803014125/http://www. fisterra. com/guias2/rinitis. asp#es Martín Mateos AJ, Romero Sánchez I, de Mier Morals M, Martínez Gutiérrez I. Rinitis. Fisterra. 27/12/2011.». Archivat des de l'fisterra. com/guias2/rinitis. asp#es original, el 3 d'agost de 2011. Consultat el 6 de novembre de 2006.
  11. ↑ «doctoralia. es/preguntas-respuestas/porque-al-dormir-sobre-un-lado-se-me-tapa-la-fosa-nasal-de-ese-lado-y-al-voltearme-se-me-destapa-pero Perque en dormir sobre un costat se'm tapa la fossa nassal d'eixe costat i al voltearme se'm destapa». Doctoralia.
  12. ↑ «cinfa. com/p/rinitis/ ¿Qué és la rinitis i quins síntomes provoca?». Cinfa.
  13. ↑ Juan Carlos Fernández Rodríguez i Mayte Herrera Meraisciii. es/scielo. php? script=sci_arttext&pid=S1989-38092013000100003 «Rinitis i factors sicològics: estat de la seua relació».
  14. ↑ «com/elpais/2019/05/01/buenavida/1556740840_877072. html ¿Per qué l'alèrgia pot produir depressió i l'estrés, atacs d'asma?». El País.
  15. ↑ Muñoz L,F. Rinitis alèrgica i patologia associada. Pediatria Integral 2005.
  16. ↑ «esteripharma. com/Pdf_View. php? Concepto=18&Archivo=rinitis. pdf Rinitis» pàg. 5. Investigació realisada per la Direcció Mèdica d'Esteripharma. Consultat el 26 de juny de 2011.
  17. ↑ European Position Paper on rhinosinusitis and nassal polyps. Official journal of the European and International Societies. 2012.
  18. ↑ 18,0 18,1 18,2 Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada EAACI2015

Enllaços externs

Rinitis en el Viccionari. . Commons

Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Rinitis&oldid=1406966»