Patologia

Patologia

Carcinoma en la mama.

La patologia (del grec πάθος [pathos] «maltia» i -λογία [-logía] «estudi») és la branca de la medicina i la biologia encarregada de l'estudi de les maltiaés. De forma més específica, esta disciplina s'encarrega de l'estudi dels canvis estructurals bioquímics i funcionals que subyacer a la maltia en cèles, teixits i òrguens. La patologia utilisa ferramentes moleculars, microbiològiques, immunològiques i morfològiques per a tractar d'explicar la etiologia i manifestacions clíniques (signe i síntoma) que presenten els pacients, a l'hora que propon bases racionals per al tractament i profilaxis. Sol considerar-se com l'enllaç entre les ciències bàsiques i les ciències clíniques.

Per convenció, la patologia sol dividir-se per al seu estudi en dos grans branques: la patologia general, que s'ocupa de les reaccions de les cèlules i teixits front a estímuls anormals i defectes genètics; i la patologia sistémica, que analisa les alteracions d'òrguens i teixits especialisats.

Concepte

La paraula patologia significa ‘estudi de la maltia’, i s'origina del grec, específicament de les raïls etimològiques πάθος (pathos), que significa ‘maltia’ i λογία (loguía), que significa ‘estudi’ o ‘tractat’. El terme MeSH ho definix com:

A specialty concerned with the nature and cause of disease as expressed by changes in cellar or tissue structure and function caused by the disease process.

Una especialitat que tracta sobre la naturalea i causa de la maltia tal com s'expressa pels canvis en l'estructura celar o teixit i la funció causada pel procés de la maltia.

MeSH

La patologia no deu confondre's en la nosología, que és la descripció i sistematisació de les malties. Les paraules "patologia" o "patologies" no són sinònims de "maltia" o "malties", ya que fan referència a una ciència, i no al nom de les malties. Eixemples: és incorrecte "patologies inflamatorias", lo correcte és "malties inflamatorias"; és incorrecte "patologia neuronal", lo correcte és "maltia neuronal".

Història

Artícul principal → Història de la patologia.

El coneiximent de la patologia (pathos o πάθος = dolor, dolència o maltia) procedix de molt antic. Des del principi va quedar englobat en el concepte de medicina (mederis = curar).

Al principi els processos morbosos s'atribuïen a causes o influixos sobrenaturals i es curava per mig de la màgia, corresponent eixercitar-la als sacerdots entre els babilonios, perses, egipcíacs, indis, israelitas, grecs i romans.

Els conceptes de patologia i de terapèutica s'englobaven en el de medicina. La medicina animal, per la seua banda, era practicada empíricamente pels pastors.

Etapa humoral

Posteriorment, la patologia va escomençar a recolzar-se en bases biològiques i filosòfiques. Aristóteles i Hipócrates varen adquirir els seus coneiximents bàsics de patologia estudiant sobre els animals i sobre les seues malties. Hipócrates de Cos va formular el primer concepte de maltia en expondre les seues idees de crasis i discrasia en la mescla dels quatre humor cardinals, components de l'organisme viu (doctrina dels cuaterniones): sanc, pituïtària, bilis i atrabilis.

Entre els grecs, els buiatras i hipiatras estaven solament dedicats a la patologia animal. De malties dels animals varen tractar Jenofonte, Catón el Vell (d'Agri Cultura), Virgilio i Columela. Este últim, Columela, va anar el primer en usar la paraula "veterinari".

En Roma, en patologia animal, varen destacar Aspirtos i Vegetius (Digesta Artis Mulomedicinae, tractat de veterinària sobre les malties de cavalls i muls).

Galeno en el II crea la Medicina com a cos de doctrina, la sistematisa i la dividix en:

• Physiologicon: coneiximent de les coses naturals (res naturals).
• Ethiologicon: notícies de les causes.
• Pathologicon: consideració de les dolències (res proeter naturals).
• Higienon: estudi de la conservació de la salut.
• Semioticon: observació i interpretació dels signes.
• Therapeuticon: modo de curar les malties. Este enfocament es mantindria durant tota l'Edat Mija. Entre els àraps el nom per a la medicina animal, que va perdurar en la península ibèrica fins a el XIX, era "albeitería" i el de "albéitar" per a "veterinari".

Etapa orgànica

Naix durant el Renaixença, gràcies als treballs d'exploració i descripció de l'organisme humà realisats per anatomistas com Andreas Vesalius, Antonio Benivieni, pioner de l'anatomia patològica, i uns atres.

Francisco de la Reyna (XVI), protoalbéitar espanyol, va descobrir la circulació de la sanc abans que Servet la circulació pulmonar i que Harvey la gran circulació.

En irrompre la filosofia en la patologia (vitalistes i mecanicistas) s'originen abstracció que donen lloc al concepte actual de "Patologia General".

Etapa tisular

S'inicia en l'invenció del microscopi. Un dels primers exponents d'esta etapa va ser Xavier Bichat.

Apareix la "Patologia Clínica", basada en l'observació dels fets; esta es dividix en:

• Morfopatología o Patologia celar (creada per Virchov).
• Fisiopatologia experimental, les bases de la qual varen ser creades per Claude Bernard. Abdós tendixen a fondre's actualment en la "Fisiologia constitucional", que considera com a unitat vital a l'individu sancer.

Etapa molecular

Des del punt de vista físic-químic, Heinrich Schade va crear el seu "Patologia molecular" (Molekularpathologie 1935).

Hi ha una "Patologia comparada", que estudia, de modo comparatiu, la patologia en les distintes espècies animals no humans i en l'home.

La pràctica de la "Patologia Veterinària" s'ha estés a totes les espècies domèstiques: vacú, chicotets remugants, équidos, porc, carnívors, rosegadors, aus, peixos i, també, a insectes, amfibis i reptils, tant des del punt de vista econòmic, com del de lux, companyia, deportiu, conservacionista o de l'educatiu.

Els conceptes actuals de "patologia" poden tindre un enfocament:

• Doctrinal: És la ciència que tracta de totes les alteracions de lo normal (res proeternaturals de Galeno), de tot allò que produïx dolor o padecimiento.
• Docent: Dividix la patologia en "general" i "especial". La patologia especial queda dividida en "meja o interna" i "quirúrgica o externa", divisions arbitràries, pero didàctiques. La "patologia interna especial" dividix, a la seua volta, a les malties, atenent a criteris etiològics, en esporàdiques, parasitarias i infeccioses.

Procés patològic

El procés patològic està compost de quatre aspectes principals: etiologia, patogènia, canvis morfològics (alteracions morfològiques) i manifestacions clíniques (alteracions funcionals). La base d'este raonament va ser introduïda per Rudolf Virchow, el pare de la patologia moderna, en el XIX qui afirmava que Totes les formes de la maltia són el resultat final de les alteracions moleculars o estructurals de la cèla.

Etiologia

La etiologia es referix a les causes de la maltia. El concepte de que certs síntomes o malties són causats té una antiguetat reconeixible. Els acadios, fa més de 2500 anys, consideraven que la maltia era el resultat dels pecats del pacient.

Les causes etiològiques solen dividir-se en genètiques i adquirides. En la història de la medicina han existit varis models sobre les causes de la maltia, entre els que destaquen els models unifactorials (un sol agent causal) i els multifactorials (vàries condicions favorixen el desenroll de la maltia).

Patogènia

La patogènia és la seqüència d'acontenyiments que constituïxen la resposta de les cèlules o els teixits davant un agent etiològic, des de l'estímul inicial fins a l'expressió final de la maltia.

Este aspecte de la patologia sol considerar-se el més important ya que estudia les relacions entre els agents etiològics i la fisiologia.

Canvis morfològics

Els canvis morfològics són les alteracions estructurals de teixits o cèlules que caracterisen a una maltia o permeten diagnosticar un procés etiològic.

Manifestacions clíniques

Les manifestacions clíniques són l'expressió de les alteracions genètiques, bioquímiques i estructurals de les cèlules i teixits i que condicionen la seua evolució.

Diagnòstic patològic

Els patólogos poden ser anatomopatólogos o patólogos clínics. Els anatomopatólogos es dediquen al diagnòstic basat en l'observació morfològica de lesions, principalment a través de la microscopía de llum, utilisant diversos tipos de tinción. Els patólogos clínics es dediquen al diagnòstic a través dels anàlisis propis del laboratori clínic, i inclou hematologia analítica, inmunología diagnòstica, microbiologia diagnòstica, bioquímica o química clínica, citogenética i genètica molecular.

Vore també

• Anatomia patològica
• Maltia rara
• Morfofisiopatología humana
• Síndrome
• Telepatología

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Patologia.