Laboratori clínic

Laboratori clínic

Laboratori d'un hospital en numerosos analisadors automatizado.

El laboratori clínic és una organisació en l'un equip multidisciplinario format per facultivos (químic clínic, l'analiste clínic, el mege, el patólogo clínic) i tècnics de diagnòstic i anàlisis clínic, efectuan exàmens in vitro en mostres biològiques humanes que contribuïxen a l'estudi i a la prevenció de malalties. El laboratori clínic es denomina laboratori de patologia clínica en diversos països i utilisa les metodologia de diverses disciplines com la bioquímica, també cridada química clínica, l'hematologia, l'inmunología i la microbiologia.

En el laboratori clínic s'obtenen i s'estudien mostres biològiques diverses, com la sanc, l'orina, les heces, el líquit sinovial de les articulacions, el líquit cefalorraquídeo, els exsudats faríngeus i vaginals, entre atres tipos de mostres.

Als laboratoris acodixen pacients externs, ya que els exàmens que es requerixen dels malalts hospitalisats es fan per mig de mostres que es prenen en les unitats d'hospitalisació. En conseqüència la seua ubicació serà preferentment en la planta baixa, en fàcil accés a la secció de recepció del archiu clínic i en menor grau el departament de consultes externes. Este servici deurà ubicar-se en una ubicació propenca als servicis de consulta externa, urgències hospitalàries, unitat de teràpia intensiva, quirófan i deu contar en un fàcil accés cap a les àrees d'hospitalisació.

Dins dels numerosos professionals a nivell de llicenciatura que es poden trobar en un laboratori clínic es troben les professions següents: químic, farmacèutic, biòlec, bacteriólogo, parasitólogo, químic clínic, llicenciat en Anàlisis Químic i Biològic, químic clínic biòlec, llicenciat en Bioquímica i Diagnòstic, entre unes atres.

Àrees de servici

• Sala i recepció. A on els pacients esperaran a ser atesos, l'atenció es rig per orde d'arribada.
• Cubículos de pren de mostres. En este punt s'obtenen les mostres per a després ser analisades per mig d'equips especialisats.

Seccions de Laboratori:

• • Hematologia: En esta secció s'efectua l'hemograma i diverses proves per a evaluar els valors dels distints components de la sanc.
  • Bioquímica clínica: Ací es fa alguns anàlisis que es classifiquen de la següent forma:
  • Química sanguínea de rutina, lo que comprén múltiples paràmetros com la determinació de glucosa, colesterol, etc.
  • Exàmens generals d'orina
  • Determinació de gasos en sanc (pressió parcial d'oxigen, de anhidro-àcit carbónico, reserva de bicarbonat, PH, etc.)
  • Microbiologia: Les diverses llabors que es realisen ací poden classificar-se en la següent forma.
  • Coproparasitología: Té per objecte investigar la presència de paràsits en matèries fecals.
  • Bacteriologia: Consistix en examinar directa o indirectament la presència o activitat d'organismes microscòpics en sanc, orina, matèria fecal, suc gàstric i exsudats orgànics.
  • Inmunología: En esta secció es fan determinacions d'anticossos i atres determinacions en la finalitat d'evaluar el sistema inmunitario
  • Hormones: En esta secció s'analisen les diferents hormones en la finalitat d'evaluar el sistema endocrino.
  • Marcadors tumorals: En esta secció s'analisen uns paràmetros que aumenten o apareixen com a part dels processos tumorals i que servixen per a detectar els diferents tipos de càncer i la seua evaluació durant el tractament.

Riscs específics

A continuació, es mencionen els diferents riscs als que es poden expondre les persones que treballen en un laboratori clínic.

• Exposició a patógenos presents en sanc mentres manipulen mostres contaminades com a sanc o decorreguts corporals (eixemple: líquit cerebroespinal, i semen).

• Exposició a tuberculosis en treballar en espècimen que puguen contindre tuberculosis i sida. Atres decorreguts que poden ser fonts potencials de tuberculosis són esputo, líquit cervell raquídeo en l'orina, i líquits recolectats de llavat gàstric o branquial.
• Exposició a formaldehit que és utilisat com fijador i que es troba comunament en la majoria de laboratoris i morgue.
• Riscs químics. Exposició a solvents utilisats per a fixar teixits de espècimen i llevar taques. Es troben principalment en les àrees d'histologia, hematologia, microbiologia i citologia.
• Exposició a PPS per ferides en agulles o cortaduras per objectes esmolats en treballar en espècimen, tubos de centrífugas.
• Exposició a materials / organismes infecciosos.
• Exposició a alèrgies ocasionades pel làtex per l'us de guants.
• Risc d'esgolar-se o caure si líquit o mostres cauen al sol.
• Dolor muscular en diferents parts del cos per permanéixer temps prolongats en una mateixa posició, ya siga assentat o de peu, o per realisar moviments repetitius en manipular mostres.
• Risc de cremadas.