Histologia
La histologia és la branca de la biologia que estudia la composició, l'estructura i les característiques dels teixits orgànics dels sers vius. L'histologia es relaciona estretament en la anatomia microscòpica, puix el seu estudi no es deté en els teixits, sino que va més allà, observant també les cèles interiorment i atres corpúsculs, relacionant-se en la bioquímica i la citologia. L'histologia té diverses subdivisions que permeten millorar l'enfocament d'estudi. Existix la histologia general, que s'encarrega de l'estudi dels teixits bàsics i la histologia dels sistemes, que s'encarrega de l'estudi de l'estructura tisular dels aparats i sistemes; ademés d'existir atres enfocaments per regions com lo és l'histologia oral que s'encarrega de realisar la conjunció de l'enfocament de l'histologia general i dels sistemes per a parlar d'una regió específica i comprendre la composició tisular i desenroll podent fer un enfocament major cap al orgue dentario.[1]
Les primeres investigacions histològiques varen ser possibles a partir de l'any 1600, quan es va incorporar el microscopi als estudis anatòmics. Marcello Malpighi és el fundador de l'histologia i el seu nom encara està lligat a vàries estructures histològiques. En 1665 es descobrix l'existència d'unitats chicotetes dins dels teixits i reben la denominació de cèles. En 1830, acompanyant a les millores que s'introduïxen en la microscopía òptica, es conseguix distinguir el núcleu celar. En 1838 s'introduïx el concepte de la teoria celar. En els anys següents, Rudolf Virchow va introduir el concepte de que tota cèlula s'origina d'una atra cèlula (omnis cella ex cella). El desenroll tecnològic modern de les ferramentes d'investigació va permetre un enorme alvanç en el coneiximent histològic. Entre ells podem citar a la microscopía electrònica, la inmunohistoquímica, la tècnica d'hibridació in situ. Les tècniques recents sumades a les noves investigacions varen donar pas al sorgiment de la biologia celar. L'histologia jamai havia tingut l'importància en el pla d'estudis de medicina i biologia que ha alcançat hui dia. L'histologia és l'estudi de l'estructura microscòpica del material biològic i de la forma en que es relacionen tant estructural i funcionalmente els distints components individuals. És crucial per a la medicina i per a la biologia perque es troba en les interseccions entre la bioquímica, la biologia molecular i la fisiologia, per un costat, i els processos patològics i les seues conseqüències per l'atre. Els histólogos presten cada dia major atenció als problemes químics. Aixina, per eixemple, cunde entre ells l'aspiració a determinar en exactitut la composició química de determinades estructures de la massa viva, en estudiar les enzimes, ions, proteïnes, hidrats de carbono, grasses i lipoides, fermentos, etc., en les cèlules i en els teixits en l'auxili del microscopi.
Classificació
[editar | editar còdic]
Des del punt de vista de la biologia general dels organismes, l'existència de teixits (com a nivell d'organisació biològica) solament es reconeix sense discussió en dos grups d'organismes, a saber: les plantes vasculars (part del regne Plantae) i els metazoos (part del regne animal). Esta és la raó per la que es pot afirmar que existixen dos disciplines separades, a les que es diu histologia animal i histologia vegetal, cada una en continguts i tècniques diferenciats. En l'actualitat, els teixits animals (que inclouen, per supost, els humans) estan dividits en quatre grups fonamentals, a saber:
- teixit conectiu (que inclou varis tipos tisulares, com l'òsseu, la sanc)
- teixit epitelial
- teixit muscular
- teixit nerviós
Història
[editar | editar còdic]
En el XVII, Marcello Malpighi va inventar un dels primers microscopis per a l'estudi de chicotetes entitats biològiques. Va analisar vàries parts dels òrguens de rat penat, de les granotes i d'uns atres animals en el microscopi i es va donar conte, en estudiar, per eixemple, l'estructura del pulmó, de l'existència de les membranes alveolars i de conexions similars a pèls que hi ha entre les venas i les artèrias, que ell va nomenar capilars, descobriment que va determinar cóm el oxigen que respirem entra en el torrent sanguíneu i es distribuïx pel cos.[2]
En el XIX, l'histologia era una disciplina acadèmica pel seu propi dret. El Premi Nobel de 1906 de Fisiologia i Medicina es va otorgar als histólogos Camillo Golgi i Santiago Ramón i Cajal, cada u dels quals tenia diferents interpretacions sobre l'estructura neuronal del cervell, basades en les mateixes imàgens. Cajal va guanyar el premi per la seua teoria i Golgi per la seua tècnica de tinción, que va fer possibles dits estudis.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Nanci, Antonio. Tingues Tastes´s Oral Histology, Elserlvier Mosby.
- ↑ Adelmann, Howard (1966) Marcello Malpighi and the Evolution of Embryology (En anglés) 5 vol., Cornell University Press, Ithaca, N. I. org/oclc/306783 OCLC 306783
Enllaços externs
[editar | editar còdic]Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Erro al crear miniatura: Histologia en el Viccionari.
- josesoldadomuro. com/ L'ensenyança i aprenentage de l'histologia en les ciències mèdiques i biològiques.
- [enllaç trencat]
- archive. org/web/20130608181026/http://www. informed. unal. edu. co/histologyDS/ Conjunt d'imàgens d'histologia (histologyDS).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Histología» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.