Inmunohistoquímica
La inmunohistoquímica és un procediment que té com a objectiu detectar, amplificar i fer visible un antígeno específic, que generalment és una proteïna.[1]
Esta tècnica permet identificar la localisació d'una substància específica a nivell tisular o celular (citoquímica).
Es basa en l'utilisació d'anticossos que s'unixen específicament a una substància que es vol identificar (antígeno primari).
Estos anticossos poden tindre unida una enzima o esta pot trobar-se unida a un anticòs secundari que reconeix i s'unix al primari.
Aplicat a un teixit orgànic, l'anticòs primari s'unix específicament al substrat i s'aprofita l'activitat enzimàtica per a visualisar l'unió. D'esta manera es conseguix un complex substrat-anticossos-enzima unit al lloc a on es trobe el substrat i per mig de l'activació de l'enzima en l'adició del seu substrat es genera un producte identificable a on es trobe el complex.
Esta tècnica permet identificar la localisació exacta d'una substància tisular o citològica (Citoquímica) identificant els marcadors antigénicos característics d'una llínea celular, de cèlules que secretan una proteïna, de receptors de membrana, de gradient de concentració tisulares o de cèlules que han respost a una hormona (en anticossos específics per a les vies de senyalisació intracelular).[2]
Este procediment s'utilisa també en histopatología.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Michael H. Ross, Wojciech Pawlina (2007). «cap.1: Tècnica histológica i microscopia», Histologia: text i atles color en biologia celular i molecular, Mèdica Panamericana, pp. 9-11.
- ↑ Malliaras K.(2013).EMBO Molecular Medicine.5doi:10.1002/emmm.201201737.Consultat el 19 de decembre de 2017.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Inmunohistoquímica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.