Anar al contingut

Inmunohistoquímica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Inmunohistoquímica
Inmunohistoquímica. Illot pancreàtic marcat en diferents anticossos. Esquerra: per a antígeno primari insulina (verda), antígeno primari glucagón (roig), antígeno primari colágeno (groc). Dreta: només es mostra el canal de fluorescència de la matriu extracelular (groc) sobreimpuesto a l'image de fondo clar. Microscopía confocal .

La inmunohistoquímica és un procediment que té com a objectiu detectar, amplificar i fer visible un antígeno específic, que generalment és una proteïna.[1]

Esta tècnica permet identificar la localisació d'una substància específica a nivell tisular o celular (citoquímica). Es basa en l'utilisació d'anticossos que s'unixen específicament a una substància que es vol identificar (antígeno primari).
Estos anticossos poden tindre unida una enzima o esta pot trobar-se unida a un anticòs secundari que reconeix i s'unix al primari.

Immunohistoquímica de estreptavidina-biotina i anticòs per a detectar glucagón.
Immunohistoquímica de estreptavidina-biotina, anticòs per a detectar insulina.

Aplicat a un teixit orgànic, l'anticòs primari s'unix específicament al substrat i s'aprofita l'activitat enzimàtica per a visualisar l'unió. D'esta manera es conseguix un complex substrat-anticossos-enzima unit al lloc a on es trobe el substrat i per mig de l'activació de l'enzima en l'adició del seu substrat es genera un producte identificable a on es trobe el complex.

Esta tècnica permet identificar la localisació exacta d'una substància tisular o citològica (Citoquímica) identificant els marcadors antigénicos característics d'una llínea celular, de cèlules que secretan una proteïna, de receptors de membrana, de gradient de concentració tisulares o de cèlules que han respost a una hormona (en anticossos específics per a les vies de senyalisació intracelular).[2]

Cèlules M en l'epiteli associat a la placa de Peyer de l'intestí prim. Inmunohistoquímica. Microscopía fluorescent.


Este procediment s'utilisa també en histopatología.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Michael H. Ross, Wojciech Pawlina (2007). «cap.1: Tècnica histológica i microscopia», Histologia: text i atles color en biologia celular i molecular, Mèdica Panamericana, pp. 9-11.
  2. Malliaras K.(2013).EMBO Molecular Medicine.5doi:10.1002/emmm.201201737.Consultat el 19 de decembre de 2017.