Alvéolo pulmonar
Els alvéolos pulmonars són chicotetes estructures en forma de bossa plenes d'aire. Es troben al final de les vies aérees més chicotetes dels pulmons, els bronquíols. Cada alveolo medix 200 micres de diàmetro i està delimitat per una paret formada per cèlules molt primes que reben el nom de neumocitos. A través de la paret dels alvéolos té lloc l'intercanvi gaseós entre l'aire inspirat i la sanc. Els dos pulmons d'un humà adult conten en més de 500 millons de alvéolos, si s'estiraren completament ocuparien una superfície de 80 metros quadrats.[1]
Descripció
AS. Tabic interalveolar.
DA. Ductus alveolaris (conducte alveolar).
M. Múscul.
D. Glándula mucosa.
BR. Bronquíol respiratori.
N. Nervi.
PA. Branca de l'artèria pulmonar.
PV. Branca de la vena pulmonar.
BT. Bronquíol terminal
Els alvéolos són estructures microscòpiques en forma de sac rodejades per parets celulars molt fines.
A través de la paret alveolar es produïx l'intercanvi de gasos entre la sanc i l'aire inspirat, de tal forma que el diòxit de carbono (CO2) deixa la sanc i s'expulsa a l'exterior i l'oxigen (O2) entra en la sanc per a ser transportat als diferents teixits de tot el cos.[1]
L'aire inspirat aplega als pulmons a través dels bronquis, estos es subdividen en conductes cada volta més chicotets que finalment donen orige als bronquíols respiratoris, cada u dels quals es ramifica en varis conductes alveolars. Dels conductes alveolars partixen diverses estructures redonejades en forma de divertícul que es diuen alveolos; per mig de la seua paret es realisa l'intercanvi de gasos entre la sanc dels gots capilars i l'aire inspirat. En alguns alvéolos existixen poros que comunica en la llum de l'alvéolo adjacent, cridats poros de Kohn. Cada alvéolo es troba separat dels pròxims pels tabics interalveolares, que contenen fibres elàstiques i de colágeno.[2]
Cèlules alveolars
- Artícul principal → Neumocito.
La paret de l'alveolo està formada per cèlules nomenades neumocitos, que poden ser de dos tipos: I i II. En l'espai intraalveolar existixen també macrófagos que fagocitan les partícules nocives que penetren per mig de les vies respiratòries.
- Neumocitos tipo I: Les cèlules alveolars tipo I (AEI en anglés) ocupen el 95 % de la superfície del alvéolo. Són cèlules planes que constituïxen un epiteli pla monoestratificado molt prim. El núcleu de la cèlula realisa protrusión cap a la llum alveolar. Conté pocs orgànuls i s'unix per mig d'unions estretes en els neumocitos veïns.
- Neumocitos tipo II: Les cèlules alveolars tipo II (AEII en anglés) són cèlules cúbiques en microvellositats apicales, abundant retícul endoplasmático rugoso i aparat de Golgi. Ocupen únicament el 5% de la superfície del alveolo. No intervenen en l'intercanvi gaseós, sino que faciliten la distensió i la recuperació del tamany dels alvéolos per mig de la síntesis i secreció del surfactante pulmonar, un agent tensoactivo que reduïx la tensió superficial. El surfactante es troba dins del citoplasma en els cossos lamelares i se secreta per exocitosis a la llum del alvéolo, a on forma una película líquida que cobrix la superfície de l'epiteli.[3]
- Macrófagos. Poden trobar-se en l'interior dels alvéolos (macròfecs alveolars) o en el intersticio. Els macròfecs capturen i fagocitan partícules que apleguen accidentalment a l'interior del alveolo, per eixemple pols, polen, bactèries o residus de alquitrán provinent del fum i detritos del propi alvéolo.[4]
Els fumadors presenten major número de macròfecs que els no fumadors, ya que són un método de defensa de l'organisme per a intentar eliminar algunes de les substàncies tòxiques que conté el fum del tabac.[1]
Barrera alvéolo-capilar
A través de la paret que delimita el alvéolo es produïx l'intercanvi gaseós. Dita barrera alvéolo-capilar té una gruixa de 0.5 μm[4] i està formada per les següents estructures:[1]
- Surfactante pulmonar, en la superfície alveolar.
- Neumocitos tipo I, de l'epiteli alveolar.
- Làmina basal del neumocito.
- Làmina basal del endoteli capilar, en moltes ocasions fusionada en la làmina basal del neumocito.
- Cèlula endotelial de la paret capilar.
Espai intersticial
L'espai intersticial es troba entre la membrana basal dels neumocitos i la membrana basal del endoteli dels capilars sanguíneus, formant els tabics interalveolares. Està format per teixit conjuntiu i conté diferents tipos de cèlules, entre elles macrófagos i fibroblastos, disponent d'una matriu formada per fibres de colágeno i fibres elàstiques.[5]
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Histologia mèdic-pràctica. Autors: Herminia Alicia Brusc, Juan José López Costa, César Fabián Loidl. Capítul 12. Aparat Respiratori [1] archivat en Wayback Machine., 2014. Consultat el 21 de setembre de 2019.
- ↑ Principis d'Anatomia i Fisiologia. Tortora-Derrickson. Consultat el 21 de setembre de 2019.
- ↑ Cos lamelar. Diccionari Mèdic CUN. Consultat el 21 de setembre de 2019
- ↑ 4,0 4,1 Castro A.M. (2014). «4:Malalties bacterianes del tracto respiratori inferior», Ana María Castro (ed.). Bacteriologia Mèdica Basada en Problemes, 2a. edició, Manual Modern, pp. 63-88.
- ↑ Malaltia intersticial pulmonar difusa. Guies de diagnòstic i tractament. Associació Argentina de Medicina Respiratòria. Secció Patologia Intersticial i Difusa del Pulmó. Consultat el 17 de setembre de 2019.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Alvéolo pulmonar» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.