Anar al contingut

Desenroll dentario

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Artícul bo

Archiu:Molarsindevelopment11-24-05.jpg
Radiografia del tercer, segon i primer molar permanents de la mandíbula, d'esquerra a dreta, en distints estadis de desenroll.

El desenroll dentario o dental o odontogénesis és un conjunt de processos complexos que permeten l'erupció dels dents per la modificació histológica i funcional de cèlulas totipotentes o totipotenciales. Encara que la tinença de dents és comuna en moltes espècies distintes, el seu desenroll dentario és prou semblat al dels humans. En els humans i en la gran majoria dels vertebrats, en algunes excepcions, es requerix de la presència d'esmalt, dentina, ciment i periodonto per a permetre que l'ambient de la cavitat oral siga propici al desenroll, el qual succeïx en la seua major part durant el desenroll fetal. Els dents de llet, o deciduos, comencen el seu desenroll entre la sexta i octava semanes de desenroll, en l'úter, i la dentició permanent escomença la seua formació en la vigèsima semana.[1] Si este desenroll no s'inicia en el lapsus prefixat, l'odontogénesis és parcial i imperfecta.

S'ha destinat bona part de l'interés investigador en determinar els processos que inicien el desenroll dentario. S'accepta que l'orige embriológico de les peces dentarias es troba en el primer arc branquial.[2]

Visió global

[editar | editar còdic]
Archiu:Toothbud11-19-05labeled.jpg
Micropreparación histológica mostrant un primordio dental:
A: orgue de l'esmalt
B: papila dental
C: folícul dentario

El primordio o germen dentario és una agregació de cèlulas en diferenciació per a constituir la futura dent.[3] Estes cèlules deriven del ectodermo del primer arc branquial i del ectomesénquima de la cresta neural.[2] El primordio dentario s'organisa en tres zones: l'orgue de l'esmalt, la papila dentaria i el sac dentario.

L'orgue de l'esmalt

[editar | editar còdic]

El orgue de l'esmalt està compost de l'epiteli extern de l'esmalt, l'epiteli intern de l'esmalt, el retícul estrelat i l'estrat intermig.[3] Estes cèlules provoquen la producció d'esmalt per part dels ameloblastos i el desenroll del epiteli reduït de l'esmalt. Es denomina curva cervical al lloc en el que contacten els epitelis de l'esmalt intern i extern.[2] El creiximent de les cèlules de dita curva cervical produïx la coberta epitelial de la raïl de Hertwig, que determina l'aparició de la raïl de la dent.

La papila dentaria

[editar | editar còdic]

La papila dentaria conté les cèlules que es convertiran en odontoblastos, que són les cèlules que formen la dentina.[3] És més, l'unió entre la papila dental i l'epiteli intern de l'esmalt determina la forma de la corona de la dent.[2] Les cèlules mesenquimàtiques de la papila dental són responsables de la formació de la polpa.

El sac dentario

[editar | editar còdic]

El sac dentario dona lloc a tres entitats importants: els cementoblastos, osteoblastos i fibroblastos. Els cementoblastos produïxen el ciment de la dent. Els osteoblastos formen l'os alveolar al voltant de la raïl. Els fibroblastos conduïxen a l'aparició del lligament periodontal que conecta l'orgue dental en l'os alveolar a través del ciment.[4]

Cronologia del desenroll dentario en humans

[editar | editar còdic]

Les taules inferiors mostren la cronologia del desenroll dentario en humans.[5] Les senyes referents a la calcificació de les dents deciduos estan en semanes de desenroll uterí. Abreviatures: s = semanes; m = mesos; a = anys.

Dents maxilars
Dentició decidua Incisiu
central
Incisiu
lateral

Canino
Primer
molar
Segon
molar
Mineralisació inicial 14 s 16 s 17 s 15.5 s 19 s
Corona desenrollada 1.5 m 2.5 m 9 m 6 m 11 m
Raïl desenrollada

2 a | 3.25 a | 2.5 a | 3 a |-

 Dents mandibulars 
Mineralisació inicial 14 s 16 s 17 s 15.5 s 18 s
Corona desenrollada 2.5 m 3 m 9 m 5.5 m 10 m
Raïl desenrollada

1.5 a | 3.25 a | 2.5 a | 3 a |}.


Dents maxilars
Dentició permanent Incisiu
central
Incisiu
lateral

Canino
Primer
premolar
Segon
premolar
Primer
molar
Segon
molar
Tercer
molar
Mineralisació inicial 3–4 m 10–12 m 4–5 m

2–2.25 a | en nàixer

7–9 a |-

Corona desenrollada

4–5 a | 6–7 a | 5–6 a | 6–7 a | 2.5–3 a | 7–8 a | 12–16 a |-

Raïl desenrollada

11 a | 13–15 a | 12–13 a | 12–14 a | 9–10 a | 14–16 a | 18–25 a |-

 Dents mandibulars 
Mineralisació inicial 3–4 m 3–4 m 4–5 m

2.25–2.5 a | en nàixer

8–10 a |-

Corona desenrollada

4–5 a | 6–7 a | 5–6 a | 6–7 a | 2.5–3 a | 7–8 a | 12–16 a |-

Raïl desenrollada

10 a | 12–14 a | 12–13 a | 13–14 a | 9–10 a | 14–15 a | 18–25 a |}

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Taste, A. R. Oral Histology: development, structure, and function. Quinta edició, 1998, pp. 93-95. ISBN 0-8151-2952-1.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Taste, A. R. Oral Histology: development, structure, and function. Quinta edició, 1998, pp. 81, 86 i 102. ISBN 0-8151-2952-1.
  3. 3,0 3,1 3,2 University of Texas Medical Branch http://cellbio.utmb.edu/microanatomy/digestive/tooth.htm [1] archivat en Wayback Machine.
  4. Ross, Michael H., Gordon I. Kaye, i Wojciech Pawlina. Histology: a text and atles. Quarta edició, 2003, pp. 445-453 ISBN 0-683-30242-6.
  5. Ash, Major M. i Stanley J. Nelson. Wheeler’s Dental Anatomy, Physiology, and Occlusion. Octava edició, 2003, pp. 32-53. ISBN 0-7216-9382-2.