Dentició decidua

La dentició decidua, coneguda també com a dentició de llet, dentició temporal, dentició primària, o dents mamones,[1] és el primer joc de dents que apareixen durant l'ontogènia de humans i com en les d'uns atres mamífers. Es desenrollen durant el periodo embrionari i es fan visibles (erupció dentaria) en la boca durant l'infància. Són generalment substituïts, despuix de la seua caiguda, per dents permanents, encara que, en absència d'esta, poden conservar-se i mantindre la seua funció alguns anys. En tots els mamífers, llevat algunes excepcions, es recanvien solament incisius, caninos i premolars, apareixent els molar ya com a part de la série dentaria definitiva; este tipo de tongada es denomina hemifiodoncia.[2]
cauen perque baix d'ells vénen les dents permanents.
Quan la dent permanent escomença a créixer:
- Comença a espentar la raïl de la dent temporal.
- El cos reabsorbe (desfà poquet a poquet) la raïl de la dent de llet.
- En quedar-se sense raïl que ho sostinga, la dent s'afluixa.
- Finalment, cau de manera natural.
Este procés sol escomençar al voltant dels 6 anys i pot durar fins als 12 anys.
Cronologia
L'aparició de les dents, tant de llet com a permanents, té temps d'erupció ben definits. Les primeres dents de llet broten entre els 6-9 mesos i els últims entre els 20-24 mesos. La cronologia normal d'aparició és la següent:
- 6 a 9 mesos: incisius centrals inferiors.
- 8 a 10 mesos: incisius centrals superiors i incisius laterals superiors.
- 15 a 21 mesos: incisius laterals inferiors, caninos inferiors i primers molar inferiors i superiors (mal cridats "molar" degut a que evolutivament corresponen al premolar 3, ya que durant l'evolució cap a la dentició humana s'han perdut el ORD i 2.º premolar).
- 16 a 20 mesos: caninos superiors.
- 20 a 24 mesos: segons molar inferiors i superiors (també mal cridats "molar" degut a que evolutivament corresponen al premolar 4).
Primera dentició en el bebé
Síntomes
El procés de dentició és sintomàtic i en moltes ocasions és lleument dolorós i molest. Es poden presentar els següents síntomes, encara que no tots tenen que aparéixer:
- Dits i punys a la boca en molta freqüència, en un desig irrefrenable de mossegar per a pressionar les genives.
- Babeo més abundant de lo habitual, produït per l'estimulació de saliva que produïx la dentició.
- Irritabilitat inusual pel dolor de les genives.
- Disminució de la gana per l'aument del dolor que produïx la succió.
- L'erupció dental pot produir una llaugera elevació de la temperatura corporal, pero no és causa de febra.[3]
Consol dels síntomes en el bebé
Existixen distintes mides per a aliviar el malestar del bebé durant l'aparició de les dents:
- Mordedores: joguets en un líquit dins que es fica al refrigerador. Quan el chiquet els mossega sent molt consol.
- Fregar la geniva suaument en un dit prèviament ficat en aigua freda.
- Aliments i líquits frets.
- No deu usar-se de forma habitual medicaments analgésicos o antiinflamatorios per a tractar les molèsties pròpies de l'erupció de les primeres dents en lactants (presos per boca ni "fregats" en les genives).[4]
- No és segur usar geles, cremes o atres productes per a fregar en les genives; siga prudent en l'us d'estos productes, algun dels seus components poden no ser segurs.[4]
- Acompanyament: el carinyo conforta al bebé.
Vore també
Referències
- ↑ «dent | Definició | Diccionari de la llengua espanyola | RAE - ASALE».
- ↑ Kardong, K. V., Vertebrats. Anatomia comparada, funció, evolució, 2.ª ed. (McGraw Hill Interamericana, 1999), p. 220.
- ↑ «Signs and Symptoms of Primary Tooth Eruption: A Meta-analysis».Pediatrics.137(3)
- i20153501.ISSN 0031-4005.doi:10.1542/peds.2015-3501.Consultat el 27 d'agost de 2019.
- ↑ 4,0 4,1 a-tindre-unes-dents-sanes Escampe MJ, PrevInfad. Per a tindre unes dents sanes. Família i Salut. Consultat el 16/may/2013
Bibliografia
- Esponda Rafael (2006). Anatomia Dental. Mèxic: Universitat Autònoma de Mèxic.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dentición decidua» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.