Anar al contingut

Infància

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a atres usos d'este terme vore Chiquet (desambiguación).

Una chiqueta laosiana provinent de la província de Champasak somrient a la cambra; 2017.

«Laivanrakentajat» (Els constructors de barcos), pintura per Albert Edelfelt; 1886.

La infància[1] o chiquea[2] és un concepte ampli aplicat als sers humans que es troben en fases de desenroll compreses entre el naiximent i l'adolescència o pubertat.[3][4][5][6] L'organisació humanitària Unicef, pertanyent a l'organisme internacional Organisació de les Nacions Unides (ONU), considera com a chiquet a tota persona menor de 18 anys (menor d'edat).[7] Per lo general, els chiquets tenen drets particulars que diferixen dels adults i se'ls classifica com a incapaços de prendre decisions importants. Llegalment deuen estar sempre baixe el conte dels seus pares o d'un adult responsable o custodia llegal.

La definició de chiquet també ha variat considerablement a lo llarc de l'història i en les diverses [[socied ad]]és i cultures. En moltes cultures, la transició a la adultez implica un rito de pas, que pot correspondre o no al moment de la pubertat.

El dia 20 de novembre marca la data en que l'Assamblea de les Nacions Unides va aprovar la Declaració dels Drets del Chiquet en 1959 i la Convenció sobre els Drets del Chiquet en 1989.[8] Esta data es considera el Dia Universal del Chiquet i se celebra tots els anys.[8]


Definició

«Dons Schulexamen» (L'examen), pintura d'Albert Anker; 1862.

Pot definir-se a un chiquet, en sentit genèric, des de diferents punts de vista:

  • Jurídica: la condició jurídica de chiquet és alguna cosa que pot determinar la llegislació de cada Estat, no obstant sol per a efectes civils patrimonials adquirir de forma irrevocable els drets patrimonials des del naiximent. Per una atra part en el Dret Internacional dels Drets Humans la Convenció sobre els Drets del Chiquet, del 20 de novembre de 1989, en la part 1 i artícul 1 senyala que «per als efectes de la present Convenció, s'entén per chiquet tot ser humà menor de díhuit anys d'edat, llevat que, en virtut de la llei que li siga aplicable, haja alcançat abans la majoria d'edat».[9][10] Esta convenció arreplega els principals drets dels chiquets a lo llarc del món.
  • Des de l'evolució psicoafectiva: S'entén per chiquet aquella persona que encara no ha alcançat un grau de madurea suficient per a tindre autonomia.
  • Desenroll físic: És la denominació utilisada per a referir-se a tot individu de l'espècie humana que no ha alcançat l'adolescència.
  • Sociocultural: Segons les condicions econòmiques, les costums i les creències de cada cultura el concepte d'infància pot variar, aixina com la forma de deprendre o viure.

Algunes definicions en anglés de la paraula child inclouen el feto (a voltes denominat el no naixcut).[11] que ho definix com: 'El ser humà no naixcut o recent naixcut; feto, infant'.

La Nacions Unides Convenció sobre els Drets del Chiquet definix a el chiquet com "tot ser humà menor de 18 anys, llevat que, en virtut de la llei aplicable al chiquet, alcanç abans la majoria d'edat".[12] Està ratificada per 192 dels 194 països membres. El terme chiquet també pot referir-se a algú que està per baix d'un atre llímit d'edat llegalment definit i no relacionat en la majoria d'edat. En Singapur, per eixemple, un chiquet es definix llegalment com algú menor de 14 anys segons la "Llei de Chiquets i Jóvens", mentres que la majoria d'edat és de 21 anys.[13] En la Llei d'Immigració dels Estats Units, un chiquet es referix a qualsevol persona que siga menor de 21 anys.[14]

Chiquets en una escola elemental en París, França.

La primera infància, dels 0 als 5 añ

vos d'edat, representa una etapa decisiva en el desenroll de les capacitats físiques, intelectuals i emotives de cada chiquet, i és l'etapa més vulnerable del creiximent posat que és l'etapa en la que els humans mostren gran dependència, motiu pel qual requerixen especial protecció. En esta fase es formen les capacitats i condicions essencials per a la vida, la major part del cervell i les seues conexions. L'amor i l'estimulació intelectual permeten als chiquets desenrollar la seguritat i autoestima necessàries. Per a això, el seu entorn i les condicions de vida dels pares són fonamentals.

La família, la comunitat i l'escola són essencials en esta etapa de creiximent accelerat que requerix les condicions adequades per a conseguir un millor desenroll per a l'aprenentage, el joc i el descobriment, aixina com per a estimular la motricidad i la creativitat. Esta etapa és fonamental també per a deprendre normes socials i adquirir valors com la solidaritat i el sentit de justícia.


Història del concepte

Artícul principal → Història de l'infància.
Chiquets jugant a la pilota, bajorrelieve, II

Encara que en l'Antiga Grècia no existia l'idea d'infància, estos varen ser els qui varen cimentar les bases per al desenroll posterior del concepte.[15] Els grecs li varen donar importància a l'educació dels menuts i, filòsofs com Platón, varen estudiar com es devia ensenyar als jóvens.[16] Els romans varen arreplegar l'importància de l'educació grega, pero ademés existia l'idea de pudor front als infants.[17] En l'arribada de l'Edat Mija, l'infància torna a perdre tot significat, aplegant a representar exclusivament una etapa que terminava als sèt anys (quan els chiquets dominen el parla).[18] Els drets i obligacions socials eren els mateixos als de qualsevol adult.[19] El reconeiximent de l'infància com un estat diferent de l'edat adulta va començar a sorgir durant els sigles XVI i XVII en el desenroll de l'imprenta.[20] La societat va començar a relacionar-se en el chiquet no com un adult en miniatura, sino com una persona de menor nivell de madurea que necessitava la protecció, l'amor i la criança d'un adult. Este canvi pot rastrejar-se en les pintures: durant l'Edat Mija, els chiquets eren representats en l'art com a adults en miniatura sense característiques infantils. En el XVI, les images dels chiquets varen escomençar a adquirir un aspecte clarament infantil. A partir de finals del XVII, es mostrava als chiquets jugant en joguets i, posteriorment, la lliteratura infantil també va començar a desenrollar-se en esta época.[21]

La vida dels chiquets seguix certs patrons propis de la madurea psico-biològica, pero també es veu afectada pels models culturals predominants. Este fenomen ha donat peu a una considerable producció antropo llògica, historiográfica i sociològica que dona conte de les variacions que s'observen en les diferents cultures i en les diferents époques. En el XIX varis autors de reconegut prestigi, com Charles Dickens i Karl Marx, varen denunciar les condicions de pobrea que estaven afectant als chiquets. El treball infantil va ser gradualment prohibit en Anglaterra a través de les Actes Industrials de 1802-1878. Els victorians varen conjugar la funció de la família en el de la santitat de la chiquea i de forma vaga esta actitut ha permaneixcut en les societats occidentals des de llavors. Margaret Pixeu va ser una de les primeres autores en qüestionar la validea de teories universals sobre les característiques de la transició entre la chiquea i la adultez.

Un dels temes més polèmics que ha comprés esta producció acadèmica és la reconstrucció de la forma en que la societat s'ha relacionat en els chiquets i els valors predominants en cada época. Per a Ariès, per eixemple, l'infància seria un “invent de la modernitat”; segons esta idea, l'época premoderna no hauria tingut una concepció de l'infància, és dir, un conjunt d'espais diferenciats, expectatives socials cap als chiquets i un estatus específic que els otorgara una distinció front als adults. Esta idea havia segut esbossada per Norbert Elias en el seu estudi sobre El procés de la civilisació. El creixent control sobre l'educació dels chiquets hauria segut el primer pas en la construcció del concepte d'infància.

En varis països s'ha alvançat en la reconstrucció de l'història de l'infància. Per eixemple, l'edició de “The Journal of the History of Childhood and Youth” ha significat la promoció d'investigacions acadèmiques en este camp. En Estats Units ha destacat la llabor de James Marten, Paula Fass i Kriste Lindenmeyer[22] entre atres historiadors. Sobre els països d'Amèrica Llatina hi ha hagut propostes interessants per part de Susana Sosenski, Bianca Premo, Nara Milanich i Jorge Rojas Flores.

Una demostració de les transformacions que ha experimentat l'experiència dels chiquets a lo llarc de la histor ia i de les cultures queda en evidència si es comparen els canvis en l'estructura de la família, les formes de criança (com l'ús de nodrices), la pràctica en l'ús de joguets, la lliteratura infantil, el desenroll de polítiques públiques i de la doctrina dels drets del chiquet. El XX és el que ha mostrat majors canvis en este aspecte, lo que va ser anticipat per Ellen Key en anunciar en 1990 que esta centuria es constituiria en "el sigle dels chiquets".[23][24]


Bibliografia

  • American Psychiatric Association: "DSM –IV, Manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals" (1995). Barcelona. Masson.
  • Ariés, Philippe. "L'infància", en Revista d'Educació, N° 254, Espanya. 1993.
  • Ariés, Philippe. El chiquet i la vida familiar en l'Antic Règim. Taurus. Madrit, 1987.
  • Baquero i Narodowski. "¿Existix l'infància?", en: Revista IICE Any III N.º 6, Miño i Dávila, Bs.As. pp. 61–67, 1994.
  • Ariès, Philippe. Centuries of Childhood: A Social History of Family Life. New York: Alfred A. Knopf, 1962.
  • Boes, George. El cult a la Chiquea. Londres: Warburg, 1966.
  • Brown, Marilyn R., ed. Picturing Children: Constructions of Childhood between Rousseau and Freud. Aldershot: Ashgate, 2002.
  • Rojas Flores, Jorge. Història de l'infància en el Chile republicà, 1810-2010, Santiago: Junji, 2010. [1].pdf bajar texto completo
  • Stone, Lawrence. Família, Sexe i Matrimoni en Anglaterra 1500-1800. New York: Harper and Row, 1979.
  • Zornado, Joseph L. Inventing the Child: Culture, Ideology, and the Story of Childhood. New York: Garland, 2001.

Referències

  1. ↑
  2. ↑ Diccionario de la lengua española
  3. ↑ Diccionario de la lengua española
  4. ↑ «infancia» (en castellano). Real Academia Nacional de Medicina de España.
  5. ↑ Mosby, Inc (2013). Mosby's dictionary of medicine, nursing & health professions., 9th ed edició, Elsevier/Mosby. OCLC 800721165. ISBN 978-0-323-07403-2. Consultat el 2021-08-15.
  6. ↑ Rathus, Spencer A. (2013-02-15). Childhood and Adolescence: Voyages in Development (en en), Cengage Learning. ISBN 978-1-285-67759-0. Consultat el 2021-08-15.
  7. ↑ «Convención sobre los Derechos del Niño: versión para niños». UNICEF. Archivat des de l'original, el 25 de mayo de 2024. Consultat el 25 de mayo de 2024.
  8. ↑ 8,0 8,1 «Día universal del niño» (en es). UNICEF España. Consultat el 2021-08-16.
  9. ↑ UNICEF COMITÉ ESPAÑOL (2006). «[https://www.un.org/es/events/childrenday/pdf/derechos.pdf CONVENCIÓN SOBRE LOS DERECHOS DEL NIÑO 20 DE NOVIEMBRE DE 1989]». un.org. Consultat el 2021-07-07.
  10. ↑ «Las preguntas más frecuentes | Convención sobre los Derechos del Niño | UNICEF». web.archive.org (2021-03-05). Archivat des de l'original, el 5 de marzo de 2021. Consultat el 2021-07-07.
  11. ↑ Vore Shorter Oxford English Dictionary 397 (6.ª ed. 2007), la primera definició del qual és "A fetus; an infant;...". Vejau tambié n "The Compact Edition of the Oxford English Dictionary: Complete Text Reproduced Micrographically', Vol. I (Oxford University Press, Oxford 1971): 396,
  12. ↑ «Convención sobre los Derechos del Niño». The Policy Press, Oficina del Alto Comisionado de las Naciones Unidas para los Derechos Humanos. Archivat des de l'original, el 31 de octubre de 2010.
  13. ↑ «Propuesta para rebajar la Edad de Capacidad Contractual de 21 años a 18 años, y el Proyecto de Ley de Derecho Civil (Enmienda)». Singapur: Ministry of Law. Archivat des de l'original, el 26 de junio de 2018. Consultat el 21 de octubre de 2017.
  14. ↑ «8 U.S. Code § 1101 - Definiciones».
  15. ↑ Postman, Neil (1982). «La invención de la niñez», La desaparición de la niñez, Círculo de Lectores, p. 20. ISBN 84-226-2695-0.
  16. ↑ Postman, 1982:19.
  17. ↑ Postman, 1982:21.
  18. ↑ Postman, 1982:26.
  19. ↑ Postman, 1982:28.
  20. ↑ Postman, 1982:51.
  21. ↑ Sharnette H. «Estados sobre la infancia». Elizabethi.org. Consultat el 9 de octubre de 2013.
  22. ↑ «The Greatest Generation Grows Up: American Childhood in the 1930s by Kriste Lindenmeyer». csun.edu. Consultat el 2021-07-07.
  23. ↑ «"Entre el ser y la nada" Un poco de historia».
  24. ↑ «"El siglo de los niños", de Ellen Key - Blog de juguetes y juegos | Juguetes Somos Nosotros» (2013-02-25). Archivat des de l'original, el 9 de febrero de 2021. Consultat el 2021-07-07.

Enllaços externs

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Infància&oldid=1650606»