Norbert Elias

Norbert Elias

(Breslavia, 22 de juny de 1897-Ámsterdam, 1 d'agost de 1990) va ser un sociòlec alemà d'orige judeu, el treball del qual es va centrar en la relació entre poder, comportament, emoció i coneiximent. Ha donat forma a la cridada «sociologia figuracional». Va ser poc conegut en el camp acadèmic fins als anys 70, quan va ser «redescubierto». El seu treball d'una sociologia històrica pot explicar estructures socials complexes sense decadència d'agències individuals.

Senyes biogràfiques i acadèmics

Entre 1930 i 1933 va treballar com a assistent de Karl Mannheim en Fráncfort del Meno, en el mateix edifici en que treballaven Theodor Adorn i Max Horkheimer. Per lo anterior, existix alguna confusió en relació en l'influència que va poder eixercir l'escola de Fráncfort en el pensament d'Elias.

Despuix de l'arribada del nazisme a principis de 1933, l'Institut Sociològic de Mannheim es va vore obligat a tancar. La tesis d'habilitació ya presentada titulada Der höfische Mensch (L'home de la Cort) mai es va acceptar formalment i no va ser publicada fins a 1969. En Alemània, va participar activament en el Moviment Sioniste Alemà. En 1933 Elias fuig a París. Els seus pares, vells, es queden en Breslavia, a on el seu pare mor en 1940; la seua mare va ser deportada al camp de concentració de Theresienstadt, i el 29 de setembre de 1942 va ser transferida al camp de concentració de Treblinka, a on va ser assessinada.

Elias va impartir classes en universitats d'Anglaterra (principalment en l'Universitat de Leicester), Ghana, Alemània i Holanda; entre els seus alumnes es conta al sociòlec anglés Anthony Giddens, pero el seu principal hereu ha segut Eric Dunning. Va escriure també obres poètiques i #narrativa entre les que es conta La balada del Jacob pobre, inspirada en la seua experiència real de persecució i despreci. D'alguna manera, la «deconstrucción» que el seu pensament supon per a en les llògiques modernes —naturalisades socialment— té que vore en l'experiència; de la mateixa manera que com Hannah Arendt es va preguntar per les bases de la humanitat.

Es pot vore un tribut en part del seu perfil disciplinari a certa facció del pensament judeu propenc al sionisme clàssic (Leo Löwenthal, Gershom Scholem), encara que en matisos.^{cita requerida}

Pensament

Elías afirma que «per a comprendre la sociologia cal posar-se prèviament en situació de [...] fer-se càrrec d'un com una persona entre unes atres». No obstant, en molta freqüència l'individu, a l'hora de reflexionar sobre la societat, es representa aïllat d'ella, com si hi haguera un abisme insalvable que ho separa del restant de les persones i solament estiguera observant objectes independents i inclús oposts a ell. El nostre llenguage i els nostres conceptes favorixen este tipo de reflexions sino l'originen, ya que solen cosificar lo que nos rodeja. L'escola, la família, l'estat, la societat, són representats com una força que nos oprimix... com si foren objectes màgics (inexplicables) que actuen sobre nosatres. Per açò, Elías considera que la sociologia deu despullar-se d'estes maneres de reflexionar i propon que es represente a la societat, la família, l'estat, etc., com a rets d'individus que s'afecten uns a uns atres.

La seua obra més coneguda és El procés de la civilisació (1939), treball en el qual fa un anàlisis de l'evolució de les societats europees des de l'época migeval fins al proyecte modern i ilustrat. Este treball reflexiona sobre el caràcter de lo públic i lo privat, la repressió, tabús i la cultura des d'un model que treballa una tríade entre Karl Marx, Sigmund Freud i Max Weber. Es dividix en dos capítuls; que termina en una sòrt de psicoanálisis del Vell Món. Varis dels seus treballs sobre el desig i la repressió, de manera historiográfica, anuncien en part el treball que posteriorment va realisar Michel Foucault.

Per a Elías el procés civilizatorio es basa en la transformació de la personalitat, de les identitats i hàbits que fan a la construcció social i cultural, que suscita el procés de modernisació.

El món social és una ret

El problema que planteja Elías és la relació individu-societat i quins comportaments formen part de cada u. Planteja que la sociologia deu fer una reelaboración de conceptes i #terminologia per a conseguir una representació més ajustada de la realitat, ya que esta és necessària. Esta «revolució copernicana» que la sociologia deu portar a terme és la de quebrar eixa image egocèntrica i suplantar-la per una visió d'individus interdependents, terminar en la frontera de conceptes cosificadores que no permeten que les persones tinguen una clara comprensió de la seua pròpia vida social i que plantegen que la societat està composta de figures externes al yo, a l'individualisme singular el qual esta simultàneament rodejat per la societat i separat d'ella per una barrera invisible. La mirada sociològica d'Elías permet vincular els processos micro socials en els nivells macro socials

Planteja substituir esta visió per una en la qual no som coses sino individus lligats uns a uns atres del món més divers constituint entramats de interdependencia en fins i intencions recíproques. És dir una «dones cosificació».

És defensor de la mirada interdisciplinària , per a analisar la relació entre individu i societat. Critica de manera profunda les divisions tradicionals de les ciències socials, observa que és impossible posar llímits entre cada una de les àrees de coneiximent.

Pressió social i cosificació

Esta revolució implica un canvi de perspectiva en a on devem superar punts de vista naturalizados, solidificados en el temps i reconéixer-nos com a part del món social, superant aixina el pensament de sentit comú. És necessari reconéixer la pressió que eixercixen sobre nosatres "les figures socials" que considerem representacions.

Esta pressió s'explica automàticament perque conferix a les figures socials una "existència", una objectivitat, fòra i més allà dels individus que la constituïxen. Esta cosificació de les figures socials conduïx a una "metafísica de les figures socials", en a on tendim a deshumanizarlas, alguna cosa que en última instància prové de l'experiència que els individus varen ser acumulant de la seua relació en la naturalea.

En les societats premodernas, explica Elias, hi havia un predomini del pensament antropomórfico animista en a on s'interpretava i explicava els acontenyiments naturals com a continuïtat i proyecció de lo humà, que després en l'alvanç científic, va ser reemplaçat per explicacions realistes procurant establir causes i efectes sobre el món natural.

Per a Elías la tasca de la sociologia és "emancipar", per ad açò és necessari reconéixer que les coaccions socials són coaccions que l'home eixercix sobre sí mateix i cal donar conte dels fets socials i lliberar les lligaces dels models estàtics que plantegen una naturalisació com en el cas del llenguage que "naturaliza lo social" lo cosifica com si la realitat fora alguna cosa alié al parlant, quan en realitat este està delimitat per una condició sociohistórica i no un model de la ciència natural, ya que açò se nos vol fer creure per a que no nos qüestionem les coses i que les prengam com a naturals, devem lliberar-nos d'estes lligaces i desenrollar la terminologia que més s'ajuste a les #figuració socials, ya que solament aixina podrem accedir a un pensament més ajustat a la realitat.

Deport i violència

En Quest for Excitement. Sport and Leisure in the Civilizing Process (en coautoría en Eric Dunning, Quest for Excitement. Sport and Leisure in the Civilizing Process. Oxford: Blackwell, 1986), Norbert Elias considera que existix una ruptura entre les pràctiques antigues molt violentes i el deport modern reglamentat. Esta tesis ha segut posada en dubte per varis estudis, entre ells Rompez els llances! Chevaliers et tournois au Moyen Âge i Li Spectacle dones joutes. Sport et courtoisie à la fi du Moyen Âge (L'espectàcul de les justes. Deport i cortesia en la Baixa Edat Mija), que demostren que els jocs físics anteriors al deport en l'Edat Mija ya contaven en múltiples sistemes de control de la violència.

Premis

• 1977 - Premi Theodor W. Adorn (Theodor W. Adorn Preis) de la ciutat de Fráncfort del Meno (Alemània))
• 1987 - Premi europeu Amalfi de sociologia i ciències socials per Die Gesellschaft der Individuen.

Obra

• 1939: Über donen Prozeß der Zivilisation. Soziogenetische und psychogenetische Untersuchungen. Basilea: Verlag Haus zoom Falken.
• 1965 (en John L. Scotson): The Established and the Outsiders. A Sociological Enquiry into Community Problems, Londres: Frank Cass (Or. anglés).
• 1969: Die höfische Gesellschaft. Untersuchungen zur Soziologie dones Königtums und der höfischen Aristokratie (basada en la seua habilitació de 1933). Neuwied/Berlín: Luchterhand.
• 1970: Was ist Soziologie?. Munich: Juventa.
• 1982: Über die Einsamkeit der Sterbenden in unseren Tagen, Fráncfort del Meno: Suhrkamp.
• 1982 (ed. en Herminio Martins i Richard Whitley): Scientific Establishments and Hierarchies. Sociology of the Sciences Yearbook 1982, Dordrecht: Reidel.
• 1983: Engagement und Distanzierung. Arbeiten zur Wissenssoziologie I, ed. per Michael Schröter, Fráncfort del Meno: Suhrkamp.
• 1984: Über die Zeit. Arbeiten zur Wissenssoziologie II, ed. per Michael Schröter, Fráncfort del Meno: Suhrkamp.
• 1985: Humana conditio. Betrachtungen zur Entwicklung der Menschheit am 40. Jahrestag eines Kriegsendes (8. Mai 1985), Fráncfort del Meno: Suhrkamp.
• 1986 (en Eric Dunning): Quest for Excitement. Sport and Leisure in the Civilizing Process. Oxford: Blackwell.
• 1987: Die Gesellschaft der Individuen, ed. per Michael Schröter, Fráncfort del Meno: Suhrkamp. (Original 1939).
• 1987: Els der Menschen. Gedichte, Nachdichtungen, Fráncfort del Meno: Suhrkamp.
• 1989: Studien über die Deutschen. Machtkämpfe und Habitusentwicklung im 19. und 20. Jahrhundert, ed. per Michael Schröter, Fráncfort del Meno: Suhrkamp.
• 1990: Über sich selbst, Fráncfort del Meno: Suhrkamp.
• 1991: Mozart. Zur Soziologie eines Genies, ed. per Michael Schröter, Fráncfort del Meno: Suhrkamp.
• 1991: The Symbol Theory. Londres: Sage. (Or. en anglés).
• 1996: Die Ballade vom armen Jakob, Fráncfort del Meno: Insel Verlag (drama).
• 1998: Watteaus Pilgerfahrt zur Insel der Liebe, Weitra (Àustria): Bibliothek der Provinz.
• 1999: Zeugen dones Jahrhunderts. Norbert Elias im Gespräch mit Hans-Christian Huf, ed. per Wolfgang Homering, Berlín: Ullstein. (Entrevista).
• 2002: Frühschriften. Fráncfort del Meno: Suhrkamp. (Primers escrits).
• 2004: Gedichte und Sprüche. Fráncfort del Meno: Suhrkamp. (Poemes).

Artículs

• "Studies in the genesis of the naval profession", British Journal of Sociology, 1(4) 1950: 291–309. (anglés)
• "Problems of involvement and detachment", British Journal of Sociology, 7(3) 1956: 226–252. (anglés)
• "Sociology of knowledge: new perspectives. Part One", Sociology, 5(2): (1971): 149–168. (anglés)
• "Sociology of knowledge: new perspectives. Part Two", Sociology, 5(3): (1971): 355–370. (anglés)
• "Theory of science and history of science: comments on a recent discussion", Economy & Society, 1(2): (1972): 117–133. (anglés)
• "The Civilizing Process revisited: interview with Stanislas Fontaine", Theory & Society, 5: (1978): 243–253. (anglés)
• "On transformations of aggressiveness", Theory & Society, 5(2): (1978): 229–242. (anglés)
• "Civilization and Violence: on the state monopoly of violence and its infringements". Telos, 54 (Winter 1982–83): 134–154. (anglés)
• "The retreat of sociologists into the present", Theory, Culture & Society, 4: (1987): 223–247. (anglés)
• "On human beings and their emotions: a process-sociological essay", Theory, Culture & Society, 4(2–3): (1987): 339–361. (anglés)
• "The changing balanç of power between the sexes – a process-sociological study: the example of the Ancient Roman state", Theory, Culture & Society, 4 (2–3): (1987): 287–316. (anglés)
• "The Symbol Theory: An Introduction, Part One", Theory, Culture & Society, 6(2): (1989): 169–217. (anglés)
• "Technization and civilization", Theory, Culture & Society, 12(3): (1995): 7–42. (anglés)
• "Towards a theory of social processes", British Journal of Sociology, 48(3): (1997): 355–383. (anglés)
• "Power and Civilisation", Journal of Power, 1(2): (2008): 135–142. (anglés)

Obra en espanyol

• La societat cortesana, Mèxic, FCE, 1982.
• Sociologia fonamental, Barcelona, Gedisa, 1982.
• La soletat dels moribunts, Mèxic, FCE, 1987.
• El procés de la civilisació. Investigacions sociogenéticas i psicogenéticas, Mèxic, FCE, 1988.
• Sobre el temps, Mèxic, FCE, 1989.
• La societat dels individus: ensajos, Barcelona, Península, 1990.
• Deport i oci en el procés de la civilisació, Mèxic, FCE, 1992, en Eric Dunning.
• Teoria del símbol: un ensaig d'antropologia cultural, Barcelona, Península, 1994.
• Coneiximent i poder, Madrit, Edicions de la Picola, 1994.
• La meua trayectòria intelectual, Barcelona, Península, 1995. Nova edició: Madrit, Editorial Irrecuperables, 2023.
• La civilisació dels pares i atres ensajos, Santa Fe de Bogotà, Norma, 1998.
• Els alemans, Mèxic, Institut Mora, 1999.
• Humana conditio: consideracions a l'evolució de la humanitat, Barcelona, Península, 2002.
• Compromís i distanciament., Barcelona, Península, 2002.
• Mozart. Sociologia d'un geni, Barcelona, Península, 2002.
• Establits i marginats. Una investigació sociològica sobre problemes comunitaris, Mèxic, FCE, 2016, en John L. Scotson.

Obres sobre Norbert Elias en espanyol

• (2002) Norbert Elias: llegat i perspectives, Mèxic: Universitat Iberoamericana.

Romero Moñivas, Jesús, Els fonaments de la sociologia de Norbert Elias, Tirant lo Blanch, Valéncia 2013.

Vore també

• Escola crítica
• Interacció social
• Sociologia històrica
• Hannah Arendt
• Holocaust

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Norbert Elias.

Norbert Elias en Viquidites.

• The Norbert Elias Foundation website inclou tots els números de la Newsletter Figurations) (anglés)
• The HyperElias website (Una llista completa de totes les obres de Norbert Elias, en tots els idiomes, publicades i inèdites, aixina com numerosos texts complets i resums.) (anglés)