Rito de pas

Rito de pas

Vore també: iniciació

Jóvens de Malaui, en un rito d'iniciació.

El terme rito de pas, rito iniciático o rito d'iniciació aludix a un concepte que designa un conjunt específic d'activitats que simbolisen i marquen la transició d'un estat a un atre en la vida d'una persona.

Van Gennep senyala que en el seu desenroll social un individu deu portar a terme numeroses transicions entre la joventut i l'edat adulta, entre la fadrineria i el matrimoni, entre no pertànyer i pertànyer a un grup en particular, entre viajar i retornar. En les societats no industrialisades, tals transicions són un constituent essencial de la vida social, puix representen un perill potencial, i no es porten a terme de forma individual, sino que se celebren de forma ritual i comunitària. Un dels ritos de pas més característics és l'iniciació.

Iniciació

Estatuilla karajá que representa l'iniciació d'un jove.

En moltes societats, el pas de la condició infantil a l'adulta es vehicula per mig d'un rito de pas, l'iniciació. Per eixemple, en certa societat el chiquet és raptat i devorat metafòricament per un mònstruo: mor, aixina, en quant chiquet, i ha d'afrontar una série de desafius que posen a prova la seua idoneïtat, en especial el seu valor. En el curs de l'iniciació adquirix un coneiximent especialisat, esotèric. Despuix de superar la prova, es reintegra a la comunitat com a adult, en un nom nou i algun tipo de marca (cicatriu, mutilació ritual, etc.) que permet que els demés iniciats ho reconeguen com un igual. L'iniciat té dret a fundar una família i participar en les institucions. Els qui no superen l'iniciació es convertixen, en canvi, en marginats.

En les societats modernes, el ritual iniciático perviu com a part del protocol de les sectas, societats secretes i un atre tipo d'organisacions com la maçoneria. Com va senyalar l'estudiós Vladímir Propp, queden també chafades en l'esquema de molts contes maravellosos tradicionals: l'héroe dels mateixos es correspon en l'iniciant, i la seua lluita contra un mònstruo o vilà en poders sobrenaturals és una metàfora de la prova iniciática. Superada esta, l'héroe obté un tesor (el coneiximent iniciático), el reconeiximent social als seus ardits (l'estatus d'iniciat) i a sovint, la mà de la princesa (el dret a fundar una família).

Poden reconéixer-se traces del procés iniciático en molts atres fenomens: per eixemple, el servici militar s'ha concebut en molts moments com a rito de pas de la condició infantil a l'adulta. El quint (iniciant) és raptat de la seua comunitat, se li transferix a un nou espai a on se li instruïx i posa a prova i retorna a la seua família convertit en una persona distinta.

Llectures paregudes poden fer-se de les novatadas, aixina com dels exàmens i proves similars (la realisació d'una tesis doctoral, per eixemple). En el cas d'estes últimes, el títul adquirit equival simbòlicament a la vella marca que singulariza als iniciats i els permet fer valdre els seus drets.

Para Joseph Campbell, els Ritos de Pas tals com el naiximent, el batisme (ser nomenat), la pubertat, el matrimoni i/o els enterrament, ocupen un lloc prominent en les societats; puix l'individu es veu somés eixercicis formals i usualment molt severs de separació a través dels quals la seua ment és separada completament de les actituts, apegos i comportaments pertanyents a la fase que deixa arrere.

Vore també

• esoterisme
• espiritualitat
• festa de quinze anys
• investidura (SUD)
• misticisme
• quints
• batisme
• bwiti

Referències

• Arnold van Gennep, Els ritos de pas. Espanya, Taurus, 1986 (Original en francés. Els rites de passage, 1909).
• Turner, Víctor W., El procés ritual. Estructura i antiestructura. Espanya, Taurus, 1988 (Original en anglés The Ritual Process. Structure and Anti-Structure, 1969).