Ontogènia

Les etapes inicials de l'embriogénesis humana.

L'ontogènia (també cridada morfogénesis o «ontogénesis») és el desenroll d'un organisme, des de la fecundació per la fusió dels gamets masculí i femení per a la conformació d'un zigot durant la reproducció sexual fins a la seua senescencia, passant per la forma adulta; el terme també s'aplica al desenroll moral del ser humà. L'ontogènia és estudiada per la biologia del desenroll. «L'ontogènia és el història del canvi estructural d'una unitat sense que esta perga la seua organisació. Este continu canvi estructural es dona en l'unitat, en cada moment, o com un canvi desencadenat per interaccions provinents del mig a on es trobe o com a resultat de la seua dinàmica interna».

El desenroll animal o ontogènia complix dos funcions principals:

1. Genera diversitat celular (diferenciació) a partir de l'ou fecundado (zigot) i organisa els diversos tipos celulars en teixits i òrguens (morfogénesis i creiximent).
2. Assegura la continuïtat de la vida d'una generació a la següent (reproducció).

   

   Ontogènia

Història

El terme ontogènia va ser falcat per Ernst Haeckel, zoólogo i evolucioniste alemà en la década de 1860. Haeckel, naixcut en Alemània el 16 de febrer de 1834, era també un ferm partidari del darwinisme. Haeckel va sugerir que l'ontogènia recapitulava o repetia breument i a voltes de forma incompleta la filogenia en el seu llibre de 1866, Generelle Morphologie der Organismen ("Morfologia general dels organismes"). Encara que el seu llibre va ser molt llegit, la comunitat científica no estava molt convençuda o interessada en les seues idees, per lo que es va dedicar a produir més publicacions per a cridar més l'atenció. En 1866, Haeckel i uns atres varen imaginar el desenroll com la producció de noves estructures en acabant de que s'hagueren establit les adició anteriors a l'organisme en desenroll. Va propondre que el desenroll individual seguia etapes de desenroll de generacions anteriors i que les generacions futures afegirien alguna cosa nou a este procés, i que existia un paralelisme causal entre l'ontogènia i la filogenia d'un animal.

Ademés, Haeckel va propondre una llei biogenética segons la qual l'ontogènia recapitula la filogenia, basada en l'idea de que l'orige successiu i progressiu de noves espècies es basava en les mateixes lleis que l'orige successiu i progressiu de noves estructures embrionàries. Segons Haeckel, el desenroll produïa novetats i la selecció natural eliminava les espècies que s'havien quedat antiquades o obsoletes. Encara que la seua visió del desenroll i l'evolució no era justificable, futurs embriólogos varen retocar i varen colaborar en les propostes de Haeckel i varen demostrar cóm poden produir-se noves estructures morfològiques per mig de la modificació hereditària del desenroll embrionari. El biòlec marí Walter Garstang va invertir la relació de Haeckel entre ontogènia i filogenia, afirmant que l'ontogènia crea la filogenia, no la recapitula.

Un artícul seminal de Nikolaas Tinbergen de 1963 nomenava l'ontogènia com una de les quatre preguntes principals de la biologia, junt en Julian Huxley's atres tres: causalitat, valor de supervivència i evolució. Tinbergen emfatisava que el canvi de la maquinària del comportament durant el desenroll era distint del canvi en el comportament durant el desenroll. Podem concloure que el tordo en sí, és dir, la seua maquinària de comportament, ha canviat només si el canvi de comportament es va produir mentres el mig ambient es va mantindre constant... Quan passem de la descripció a l'anàlisis causal, i nos preguntem de quina manera s'ha produït el canvi observat en la maquinària de comportament, el primer pas natural és tractar de distinguir entre les influències ambientals i les que es produïxen dins de l'animal.... En l'ontogènia, la conclusió de que un determinat canvi està controlat internament (és 'innat') s'alcança per eliminació. Tinbergen estava preocupat perque l'eliminació dels factors ambientals és difícil d'establir, i l'us de la paraula innat és a sovint enganyós.

Fases del desenrolle animal

Fecundació

Artícul principal → Fecundació.

La fecundació és l'unió de dos gamets en la consegüent formació d'un zigot. Els gamets poden ser iguals (isogametos) o distints (anisogametos: espermatozoide i òvul). El procés central de la fecundació és la cariogamia, és dir, la fusió dels núcleus dels gamets (pronúcleos).

Activació

L'activació és el conjunt de fenomens que tenen lloc en el zigot i que determinen que este escomence a segmentar-se (dividir-se per mitosis).

Embriogénesis

Artícul principal → Embriogénesis.

L'embriogénesis és el conjunt de processos ontogenéticos que comprén des de que el zigot comença a segmentar-se fins que es consuma l'organogénesis. L'embriogénesis inclou les següents fases: segmentaació, blastulaació, gastrulación i organogénesis.

• La segmentaació és un conjunt de mitosis celulars molt ràpides, gràcies a les quals el zigot queda dividit en múltiples cèlules de menor tamany denominades blastòmers. Les dos primeres divisions que experimenta el zigot determinen la polaritat de l'animal: pols animal i vegetatiu. El cos esfèric massiç, d'igual tamany que el zigot, format per un número reduït de blastòmers, que resulta de la segmentaació es coneix com mórula.

• La blastulaació és el procés de formació de la blàstula, que a sovint es presenta com un cos esfèric buit format per blastòmers situats en la perifèria (blastodermo). La cavitat central de la blàstula es denomina blastocele; està plena de líquit blastocélico i constituïx la cavitat general (interna) primària de l'animal.

• La gastrulación és el conjunt de processos morfogenètics que es produïxen a partir de l'estat de blàstula i que conduïxen a la formació dels fulls blastodérmicas o germinativas: ectodermo (full extern) i endodermo (full intern). En alguns metazoos primitius, el ectodermo i el endodermo estan separats per una capa gelatinosa, més o menys celularizada, que es denomina mesoglea o mesohilo (animals diblásticos). No obstant, en la majoria dels metazoos es forma un tercer full blastodérmica, entre el ectodermo i el endodermo, cridada mesodermo (animals triblásticos). En llínees generals es pot dir que el ectodermo produïx les cèlules de l'epidermis i del sistema nerviós, el endodermo origina tant les cèlules que tapizan el tubo digestiu com els òrguens associats a dit sistema (páncres, fege, etc.). El mesodermo dona lloc a diversos òrguens (cor, renyons, gònades), als teixits conjuntius i de sostingues (ossos, músculs) i a les cèlules sanguínees.

• l'organogénesis és el conjunt d'interaccions i desplaçaments celulars que conduïxen a la formació dels òrguens. Molts òrguens estan formats per cèlules originades a partir de fulls blastodérmicas distintes. Durant l'organogénesis, determinades cèlules realisen llargues migracions des dels seus llocs d'orige fins als seus destins finals. D'entre les cèlules migratòries cal destacar les que són precursores de les cèlules sanguínees, limfàtiques i pigmentarias, aixina com dels gamets.

En el zigot existix una regió de la citoplasma (plasma germinal) que dona lloc a les cèlules precursores dels gamets. Dites cèlules precursores es denominen cèlules germinals. Totes les demés cèlules es coneixen com a cèlules somàtiques. Les cèlules germinals migran cap a les gònades, a on acaben diferenciant-se en gamets. Esta diferenciació que es coneix com gametogénesis es produïx en general quan l'animal està físicament madur.

L'embriogénesis culmina en la formació d'un embrió que, seguidament, pot passar per fases ontogenéticas diverses (feto, larva, bua, jovenil) fins a aplegar a adult.

El cicle vital de les espècies animals es completa en la reproducció, l'envelliment (senectud) i la mort.

Vore també

• Biologia del desenroll
• Genètica del desenroll