Anar al contingut

Analisador automàtic

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Plantilla:Maltraducido Un analisador automàtic és un robot de laboratori clínic dissenyat per a analisar diferents substàncies químiques i atres característiques en un número de mostres biològiques, en una assistència humana mínima.

Archiu:Cobas 6000.ogv
Vista del sistema Cobas 6000, (el mòdul 501), que consta del carrusel a on es coloca la mostra, es coloca el reactiu, es incuba i es medix espectrofotometricamente, tots estos passos sense assistència humana.
Archiu:Cobas u 411.
Cobas o 411
Archiu:LabMachines.jpg
Archiu:.jpg
Racks: S'usen per a posar tubos en mostres, controls, calibradores i atres líquits. Bàsicament és un contenerisador de mostres per a poder ser treballades pel autoanalizador
Archiu:Tube vacuette.jpg
Tubos en còdic de barres: s'utilisen per a processar mostres. Es coloquen en els 'racks'. El autoanalisador llig el còdic de barres. Este número indica a la màquina que proves ha solicitat el mege (que prèviament els ha introduït en soport informàtic) i les eixecuta.

Estes medicions de sanc i atres líquits poden usar-se per al diagnòstic de malalties.

S'han inventat molts métodos per a l'introducció de mostres dins de l'analisador. Açò implica posar tubos d'ensaig en mostres dins de 'racks', de manera que es poden moure per un espècie de pista o camí, o ficant els tubos en uns carrusels circulares que fa rotar les mostres. Alguns analisadors requerixen mostres per a ser trasferidas a unes copes de mostra. No obstant, per a promoure la seguritat dins del laboratori, molts fabricants han desenrollat analisadors en capacitat per a tractar tubos tancats, prevenint el contacte directe dels treballadors en les mostres.[1][2]

Les mostres es poden processar una per una, per lots (agrupacions de mostres), o de manera constant.

L'automatisació del laboratori no elimina la necessitat d'una persona experta (els resultats encara deuen ser evaluats per un facultatiu o alguna professió equivalent reconeguda), pero si que reduïx la possibilitat d'error, d'accident o els problemes de dotació de personal.

Analisadors de bioquímica de rutina

[editar | editar còdic]

Estes màquines processen un gran part de les mostres analisades en un hospital o un laboratori mèdic privat. L'automatisació dels processos dels tests ha reduït el temps de moltes analítiques de dies a minuts. L'història dels autoanalizadores va escomençar en l'introducció de el "Robot Químic" inventat per Hans Baruch i venut comercialment en 1959[1].

Es poden fer distints tipos de tests: nivell d'enzimas (la majoria són tests destinats a conéixer el funcionament del fege), nivells ionés (sodi i potassi), i atres indicadors químics (com la glucosa, albumina sérica, o la creatina)

Els ions simples normalment es medixen en electrodos iònics selectius, que solament deixen la llectura d'un sol tipo de ion, i per la medició de voltages diferents. Les enzimes es poden medir pel temps que tarden de canviar d'una substància coloreada a una atra; en estos tipos de tests, els resultats per a enzimes es donen com una activitat, no com la concentració d'una enzima. Atres tests usen els canvis colorimètrics per a determinar la concentració d'un element químic problema. En turbidimetría també es poden realisar les medicions.

Analisadors basats en Inmunoensayos

[editar | editar còdic]

Els anticòss es poden usar en alguns autoanalizadores per a detectar substàncies per mig d'inmunoensayos.

Quan la concentració d'estos components és massa baixa per a causar un increment mesurable en turbidez en el moment de l'unió als anticossos, en estos casos s'usen métodos més especialisats.

Recents investigacions permeten l'automatisació del laboratori inmunohematologico, també conegut com a medicina de transfusió.


Referències

[editar | editar còdic]