Creatina
La creatina, àcit α-metil guanido-acètic, és un àcit orgànic nitrogenat que es troba en els músculs i cèlules nervioses d'alguns organismes vius. Es pot obtindre tant de manera natural com de manera artificial com a suplement. Se sintetisa de forma natural en el fege, el pàncrees i en els renyons a partir dels aminoàcits arginina, glicina i metionina a raó d'un gram de creatina per dia. Constituïx un vector immediat i directe per a transportar ATP i proveir d'energia a les miofibrillas musculars.
Va ser identificada en 1832 quan el químic francés Michel Eugène Chevreul va descobrir un component del sistema múscul esquelètic al que va identificar en el nom grec kreas que significa carn.[1]
La creatina s'ampra com suplement dietètic especialment en la pràctica d'alguns deports que exigixen esforços anaeròbics repetits, per les seues propietats ergogénicas.[2]
També s'ha mostrat eficaç en el tractament de la sarcopenia.cita requerida
Història
[editar | editar còdic]
La creatina va ser descoberta en 1832 pel químic francés Michel Eugène Chevreul. En 1847, Lieberg va concloure que la seua acumulació en el cos està directament involucrada en la producció de treball muscular; l'investigació la va realisar analisant el contingut de creatina en músculs de rabosots salvages i comparant-los en el contingut de creatina dels rabosots domèstics, comprovant que hi havia 10 voltes més en els que vivien actius que els que eren poc actius. En general varen ser els atletes de l'Unió Soviètica els primers en amprar la creatina com a suplement en el deport en la década de 1960. Els Jocs Olímpics d'Atlanta 1996 varen ser denominats els "creatine games" ("jocs de la creatina") per la gran cantitat de medalles conseguides. A pesar d'això, la creatina no figura entre les substàncies prohibides pel Comité Olímpic Internacional. 11
Biosíntesis
[editar | editar còdic]La creatina és una reserva de grups fosfat la qual facilita la contracció muscular, esta es biosintetiza en el cos humà, principalment en el renyó i el fege, a partir de L-arginina, glicina i L-metionina.[3] Es transporta en la sanc per a us dels músculs. Aproximadament el 95% de la creatina total del cos humà es troba en el múscul esquelètic.[4]
En els sers humans i animals, aproximadament la mitat de la creatina almagasenada es consumix dels aliments.[5] l'enzima AGAT (L-arginina:glicina amidinotransferasa, (EC 2.1.4.1) és una enzima mitocondrial responsable de catalizar el primer pas limitante de la biosíntesis de la creatina, i s'expressa sobretot en el renyó i pàncrees.[6] La segona enzima implicada en la biosíntesis de la creatina és la GAMT, (Guanidinoacetato N-metiltransferasa, EC:2.1.1.2 EC:2.1.1.2), primàriament expressada en el fege i el pàncrees.[6] Existixen deficiències genètiques en la ruta de biosíntesis de la creatina que donen lloc a diferents defectes neurològics greus.[7]
.png){kind=link}
Arg - Arginina; GATM - Glicina amidinotransferasa; GAMT - Guanidinoacetato N-metiltransferasa; Gly - Glicina; Met - Metionina; SAH - S-adenosil homocisteina; SAM - S-adenosil metionina.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Nature.122(3081)
- 766–767.ISSN 1476-4687.doi:10.1038/122766b0.Consultat el 2023-07-28.
- ↑ International Journal of Sport Nutrition.5 Suppl
- S100–110.ISSN 1050-1606.doi:10.1123/ijsn.5.s1.s100.Consultat el 2023-07-28.
- ↑ «Creatine». Beth Israel Deaconess Medical Center. Archivat des d'el original, el 28 de giner de 2011. Consultat el 23 d'agost de 2010.
- ↑ «Creatine». MedLine Plus Supplements. U.S. National Library of Medicine. Consultat el 16 d'agost de 2010.
- ↑ Burke DG, Chilibeck PD, Parise G, Candow DG, Mahoney D, Tarnopolsky M(2003).Medicine and science in sports and exercise.35(11)
- 1946–55.doi:10.1249/01.MSS.0000093614.17517.79.
- ↑ 6,0 6,1 «ETH: Methylglyoxal, creatine and mitochondrial micro-compartments». =19 d'abril de 2008. Consultat el 16 d'agost de 2010.
- ↑ «L-Arginine:Glycine Amidinotransferase». Ncbi.nlm.nih.gov. Consultat el 16 d'agost de 2010.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Creatina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.