Anatomia patològica
L'anatomia patològica (AP) és la branca de la medicina que s'ocupa de l'estudi, per mig de tècniques morfològiques, de les causes, el desenroll i les conseqüències de les malalties. Tot això requerix d'un procés histológico de la peça a estudiar, ya siga una biòpsia, teixit o orgue, una part fonamental és el talle histológico.
El fi últim d'esta especialitat és el diagnòstic correcte de biòpsies, peces quirúrgiques, citologia i autòpsia. En el cas de la medicina, l'àmbit fonamental és el de les malalties humanes. L'anatomia patològica és una especialitat mèdica que posseïx un cos doctrinal de caràcter bàsic que determina que siga, per una part, una disciplina acadèmica autònoma i, per una atra, una unitat funcional en l'assistència mèdica.
Etimologia
La paraula patologia procedix del grec i és l'estudi (logos) del sofriment o dany (pathos).
l'anatomia patològica és un dels pilars fonamentals de la medicina i una disciplina bàsica imprescindible per a meges, veterinaris i atres professionals de la salut.
L'interpretació dels síntomes de les distintes malalties o alteracions que es troben en l'exploració dels pacients exigix el coneiximent de tot l'espectre de lesions que es presenten en cada u dels teixits o òrguens.
L'anatomia patològica comprén tots els aspectes de la malaltia, fonamentalment a nivell celular morfològic. Les alteracions s'estudien en diversos métodos, que comprenen des de la patologia molecular fins a la macroscòpica, que es traduïxen en els canvis observats en la microscopia (microscopia òptica o convencional i microscopia electrònica) i la macroscopia; s'utilisen tècniques diverses que van des de l'histoquímica i l'inmunohistoquímica fins a l'ultraestructura i les tècniques de patologia molecular (FISH, PCR).
Història
- Artícul principal → Història de la medicina.
Va ser Hipócrates el primer en reconéixer que la patologia es basava en una alteració dels humor i de la relació d'estos, basant-se en la filosofia naturalista d'Empédocles que ya havia descrit eixos humor: sanc, limfa, bilis negra i bilis groga.
Galeno va mantindre vigents les teories de Hipócrates durant tota l'época migeval convertint-les en dogmes.
Paulatinament varen escomençar a sorgir autors que no veen les teories de Hipócrates com a veritats absolutes. A partir del Renaixença es varen escomençar a fer les primeres autòpsia, va escomençar una nova corrent d'autors que creïen solament lo que podien vore, alluntant-se definitivament de les idees dogmàtiques que fins a eixe moment prevalien.
Es considera a Antonio Benivieni com el pare de la Anatomia patològica; solicitat el permís als familiars per a realisar exàmens post mortem en els casos enigmàtics. Va mantindre expedients cuidadosos i estos varen ser publicats pel seu germà en 1507, com les causes amagades de les malalties. Inclós en els 111 curts capítuls d'este tractat són descripcions de 20 autòpsia. No obstant, Benivieni va realisar "incisions" en els cadàvers, pero no dissecció completes i els resultats són superficials. Vesalio va basar el seu estudi de la malaltia en els aspectes morfològics deixant de costat el dogmatisme impost en l'época.[1]
Naix aixina la anatomia organicista, que relaciona directament la morfologia en les alteracions i síntomes que acompanyen a la malaltia.
Els autors que anaven apareixent en l'época i que descobrien lo valiós que resultava l'autòpsia per a l'estudi de la medicina, com per eixemple Morgagni, varen ser entenent que l'observació i l'estudi de les alteracions morfològiques eren la base fonamental per a entendre les malalties.
A finals del XVIII, Bichat va introduir el concepte de teixit. Tractava de trobar unitats simples que conformaren els òrguens, el món de la patologia va entrar d'eixa forma en l'época tisular.
Ya en el XIX, i gràcies al desenroll del microscopi òptic, es va introduir la teoria celular, que aportava un nivell més en l'organisació dels sers vius. Robert Hooke va ser el primer en parlar de les cèlules del corcho. En Alemània varen escomençar a relacionar a les cèlules i les seues alteracions en les patologies.
Claude Bernard va afegir, ademés, que les característiques físiques i químiques de la cèlula i les seues alteracions estan igualment relacionades en la malaltia.
En els últims temps l'anatomia patològica ha experimentat un desenroll extraordinari, gràcies als alvanços en el camp de la tecnologia, medicina, biologia, etcétera. Aixina mateix es pot afirmar que l'anatomia patològica es troba en continu desenroll.
Referències
- ↑ (2009) Autopsy Pathology: A Manual and Atles, 2° edició (en en), Sanders. ISBN 978-1-4160-5453-5.
Laboratori d'Anatomia Patològica de referència [1] archivat en Wayback Machine.:
- Este artícul conté una traducció derivada de «Anatomía patológica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.