Anar al contingut

Robert Hooke

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Robert Hooke

Robert Hooke (pronunciació en anglés: /ˈɹɒbət hʊk/; Freshwater, Illa de Wight 28 de 7 de 1635-Londres, 14 de 7 de 1703) va ser un polímata, físic i científic anglés,[1] considerat un dels científics experimentals més importants de la història de la ciència, polemista incansable en un geni creatiu de primer orde. Els seus interessos varen comprendre camps tan dispars com la biologia, la medicina, la horología (cronometría), la física planetària, la mecànica de sòlits deformables, la microscopía, la nàutica i la arquitectura.[2] Se li atribuïx ser un dels primers científics en investigar sers vius a escala microscòpica en 1665,[3] utilisant un microscopi compost que ell mateixa va dissenyar.[4] Hooke va ser un investigador científic empobrit en la seua joventut que es va convertir en un dels científics més importants del seu temps.[5] Despuix del Gran Incendi de Londres en 1666, Hooke (com agrimensor i arquitecte) va alcançar riquea i estima en realisar més de la mitat dels estudis dels llímits de propietat i ajudar en la ràpida reconstrucció de la ciutat.[6][5] A sovint vilipendiado per escritors en els sigles posteriors a la seua mort, la seua reputació va ser restaurada a fins d'el XX i ha segut cridat «el Leonardo [dona Vinci] d'Anglaterra».[7]


Va participar en la creació de la primera societat científica de l'història, la Royal Society de Londres,[1]de la que va ser membre i, des de 1662, el seu primer curador d'experiments[8] i també secretari en 1677.[9] De 1665 a 1703, també va ser professor de geometria en el Gresham College.[10] Hooke va començar la seua carrera científica com a assistent del científic Robert Boyle. Hooke va construir les bombes de buit que es varen utilisar en els experiments de Boyle sobre la llei dels gasos i també va realisar experiments.[11] En 1664, Hooke va identificar les rotacions de Mart i Júpiter.[12] Ellibre d'Hooke de 1665 Micrographia, en el que va falcar el terme cèla, va encorajar les investigacions microscòpiques.[13][14] En investigar la òptica, específicament la refracció de la llum, Hooke va deduir una teoria ondulatoria de la llum.[15] La seua és la primera hipòtesis de la que hi haja registre sobre la causa de l'expansió de la matèria per la calor,[5] de la composició de l'aire per chicotetes partícules en constant moviment que generen aixina la seua pressió,[16] i de la calor com a energia.[5]


En física, Hooke va deduir que la gravetat obedix a una llei de l'inversa del quadrat i possiblement va ser el primer en plantejar l'hipòtesis de tal relació en el moviment planetari,[9][16] un principi que Isaac Newton va promoure i va formalisar en la llei de gravitació universal de Newton.[17] Les seues polèmiques en Newton sobre la paternitat d'esta llei han passat a formar part de l'història de la ciència:[8] sembla ser que Hooke era molt prolífic en idees originals que després rara volta desenrollava. En geologia i paleontologia, Hooke va originar la teoria d'un globo terráqueo,[18] qüestionant aixina la perspectiva bíblica de l'edat de la Terra. També va plantejar l'hipòtesis de l'extinció de les espècies i va argumentar que els tossals i les montanyes s'havien elevat per processos geològics.[16] En identificar fòssils d'espècies extintes, Hooke va presagiar la teoria de l'evolució biològica.[18][19]

Pese al prestigi que va alcançar en l'àmbit de la ciència, els seus restants yacer en l'iglésia de St Helen (Bishopsgate), en la City de Londres, pero es desconeix l'ubicació exacta de la seua tomba.[20]

En els últims anys, alguns historiadors i científics han posat gran encabotament en reivindicar a este «geni oblidat», per usar les paraules d'un dels seus biógrafs, panmacmillan. com/authors/stephen-inwood Stephen Inwood.[21] En l'any 2003, en complir-se el tercer centenari de la mort d'Hooke, el Real Observatori de Greenwich (situat en Londres) va exhibir alguns dels seus extraordinaris invents i troballes.[22]


Biografia

La majoria de lo que es coneix dels primers anys d'Hooke prové de la seua Autobiografia, que va començar en 1696 i mai va aplegar a terminar. Richard Waller la va mencionar en la seua introducció a The Posthumous Works of Robert Hooke, M. D. S. R. S. / Els Treballs Pòstums de Robert Hooke, M. D. S. R. S., obra impresa en 1705. El treball de Waller, junt en Lives of the Gresham Professors / Vides dels Professors de Gresham de John Ward, i en Brief Lives / Vides Breus de John Aubrey, formen el trio de grans obres biogràfiques escrites pels contemporàneus d'Hooke.

Primers anys de vida

Retrate commemoratiu de Robert Hooke en Alum Bay, Illa de Wight, el seu lloc de naiximent, per Rita Greer (2012).

Robert Hooke va nàixer el 18 de juliol del 1635 (segons el calendari juliano) en Freshwater en la Illa de Wight, fill de John Hooke i de Cecily Gyles. Robert va ser el menor de quatre fills, dos chics i dos chiques, i hi havia una diferència de sèt anys entre ell i el seu atre germà més jove.[23] El seu pare era clerc de l'iglésia d'Anglaterra, retor de l'Iglésia de Tots els Sants de Freshwater,[24] i els seus dos germans (tios de Robert) també varen ser ministres. John Hooke també va estar a càrrec d'una escola local i aixina va ser capaç d'ensenyar a Robert, a lo manco en part en la seua casa (tal volta per la salut fràgil del chiquet). Era partidari de la monarquia, i casi en seguritat un membre d'un grup que va anar a presentar els seus respectes a Carlos I d'Anglaterra quan es va escapar a l'illa de Wight. Robert, que en principi es va educar en l'expectativa de convertir-se en clerc com el seu pare, també va créixer per a ser un acérrimo monàrquic. En la seua joventut, Robert Hooke va estar fascinat per l'observació, les obres mecàniques i el dibuix, interessos que mantindria de diverses maneres a lo llarc de la seua vida. Va desmontar un rellonge de latón i va construir una rèplica de fusta que, segons es conta, funcionava "be". Va deprendre a dibuixar, utilisant carboncillos, tizas i pasta d'òxit de ferro preparats per ell mateixa. Quan va morir el seu pare en 1648, Robert va heretar una suma de quaranta lliures[23][12] que li va permetre costejar-se la seua educació; en la seua mala salut crònica pero en una primerenca i evident facilitat per a la mecànica (en lo que es va mostrar similar a Newton), el seu pare tenia en ment que podria convertir-se en relojero o en ilustrador, encara que també va estar interessat en la pintura. Hooke era un estudiant molt apte i, encara que va viajar a Londres per a ser aprenent i va estudiar breument en Samuel Cowper i Peter ly, pronte va poder ingressar en la Westminster School en Londres, baix la tutela de Richard Busby. Hooke ràpidament va dominar ellatí i el grec,[12] va estudiar l'hebreu i coneixia a fondo els Elements d'Euclides,[12] embarcant-se en l'estudi permanent de la mecànica. Sembla ser que Hooke va formar part d'un grup d'estudiants que Busby va educar en paral al curs principal de l'escola. Fonts contemporànees afirmen que «se li vea poc» per l'escola, i açò sembla també ser cert dels demés estudiants en una posició similar. Busby, un monàrquic fervent i obert (va fer que l'escola observara un dia de dejuni en l'aniversari de la decapitació del rei), va tractar de preservar per tots els mijos l'esperit naixent de l'investigació científica que havia començat a florir en l'Anglaterra del Rei Carlos, pero que estava en desacort en les ensenyances bíbliques lliterals del Protectorat puritano.


Oxford

En 1653, Hooke (qui també havia realisat un curs de vint lliçons musicals sobre el orgue) havia conseguit formar part del cor en la Christ Church d'Oxford.[25] Thomas Willis, per qui Hooke va desenrollar una gran admiració, li va donar ocupació com a ajudant de química. Allí es va reunir en el filòsof natural Robert Boyle i va obtindre ocupació com el seu assistent des de 1655 a 1662, anys en els que es va portar a terme la construcció, operació i demostració de la machina Boyleana o bomba d'aire de Boyle.[26] En 1659 Hooke va descriure alguns elements d'un método de vol a Wilkins, pero va concloure que els músculs humans eren insuficients per a la tasca. No va obtindre el seu mestrage en Oxford fins a 1662 o 1663. Hooke caracterisa els seus dies en Oxford com la base de la seua passió per la ciència, i els amics que allí va fer varen ser de primordial importància per a la seua carrera, particularment l'arquitecte Christopher Wren. Wadham estava llavors baix la direcció de John Wilkins, que va tindre un profunt impacte en Hooke i els qui ho rodejaven. Wilkins, de la mateixa manera que Busby, també era un monàrquic convençut, agudamente conscient de la confusió i l'incertitut dels temps. Tenia un sentit d'urgència en la conservació dels treballs científics que considerava amenaçats pel fanatisme del Protectorat. Les "reunions filosòfiques" celebrades en l'estudi de Wilkins varen ser científica i intelectualment d'importància, i, encara que no han sobrevixcut registres del seu contingut, s'exceptuen els experiments de Boyle realisats en 1658 i publicats en 1660. Este grup va passar a formar el núcleu de la Royal Society. Hooke va desenrollar una bomba d'aire per als experiments de Boyle basada en la bomba de Ralph Greatorex, que era considerat, en paraules d'Hooke, «massa brut per a realisar qualsevol gran tasca».[27]


Se sap que Hooke tenia una intuïció especial i era un hàbil matemàtic, virtuts no aplicables a Boyle. Gunther sugerix que Hooke provablement va fer les observacions i també va poder haver desenrollat les matemàtiques de la Llei de Boyle-Mariotte. No obstant, està clar que Hooke era un valiós assistent de Boyle i els dos es professaven un gran respecte mutu. Una còpia de l'obra pionera de Willis titulada D'anima brutorum, regal de l'autor, va ser elegida per Hooke de la biblioteca de Wilkins a la seua mort com un recort de John Tillotson. Este llibre està ara en la Wellcome Library. Ellibre i la seua inscripció de la mà d'Hooke són un testament que reflectix l'influència duradora de Wilkins i el seu círcul sobre el jove Hooke.

Royal Society

La Royal Society va ser fundada en 1660, i en abril de 1661 ya debatia un tractat curt sobre l'eixida de l'aigua en tubos de vidre prims, en el que Hooke va informar de que l'altura a la que s'alça l'aigua estava relacionada en el diàmetro del tubo (per lo que ara es denomina capilaridad). La seua explicació d'este fenomen va ser posteriorment publicada en la Micrography Observ., document en el que també va explorar la naturalea de «la fluïdea de la gravetat». El 5 de novembre de 1661, Sir Robert Moray va propondre que es nomenara un encarregat d'equipar a la societat en aparataje per a experiments, aprovant-se per unanimitat la designació d'Hooke per al càrrec. El seu nomenament es va fer el 12 de novembre, fent constar el seu agraïment a Boyle. En 1664, Sir John Cutler va establir una gratificació anual de 50 lliures en la societat per a la creació d'una Conferència de Mecànica, assignant-se a Hooke esta tasca. En 27 de juny de 1664 va ser confirmat en el càrrec i l'11 de giner de 1665 va ser nomenat Curador d'Ofici de per vida, en un sòu adicional de 30 lliures anuals dotades per Cutler.[28]


El paper d'Hooke en la Royal Society era realisar demostracions d'experiments, pels seus propis métodos, o a sugerència dels membres. Entre les seues activitats més primerenques varen estar les discussions sobre la naturalea del aire, la implosió de bombetes de cristal que havien segut sagellades una volta reblides en aire calent, i la demostració de que la pabulum vitae i la flammae eren lo mateix. També va demostrar que un gos podria ser mantingut viu en el seu tórax obert, sempre i quan es bombejara aire dins i fòra dels seus pulmons, observant la diferència entre la sanc venosa i la artèrial. Aixina mateix, es varen realisar experiments sobre el tema de la gravetat, la caiguda d'objectes, el pes dels cossos i la medició de la pressió atmosfèrica a diferents altures i péndolas de fins a 60 m de llongitut. Es varen idear instruments per a medir fins a un segon d'arc en el moviment del sol o d'atres estreles, per a medir la força de la pólvora, i en particular un motor per a tallar engranages per a rellonges molt més fins que els que es podien fer a mà, una invenció que despuix de la mort d'Hooke es va mantindre en constant us.[29]

En 1663 i 1664, Hooke va realisar observacions de microscopia, compilades posteriorment en Micrographia (1665).

Erro al crear miniatura:
Ilustració inclosa en The posthumous works of Robert Hooke… (Acta eruditorum, 1707).

El 20 de març de 1664, Hooke va succeir a Arthur Dacres com a Professor de Geometria Gresham. Va rebre el grau de Doctor de física en decembre de 1691.[30]


Hooke i Newcomen

Existix una història àmpliament divulgada sobre que Hooke va mantindre correspondència en Thomas Newcomen en relació en l'invenció de Newcomen del motor de vapor. Esta història va ser discutida per Rhys Jenkins, President de la Societat de Newcomen, en 1936.[31] Jenkins va rastrejar l'orige de l'història fins a un artícul titulat «Motors de vapor» firmat per John Robison (1739-1805) en la tercera edició de la Enciclopèdia britànica, que diu que «s'han trobat entre els papers d'Hooke, en possessió de la Royal Society, algunes notes de les observacions, per a l'us de Newcomen, el seu compatriota, en els que es descrivia el método de Papin per a transmetre a gran distancia l'acció d'un molí per mig de canonades», i que Hooke havia dissuadit a Newcomen de construir una màquina segons este principi. Jenkins senyala una série d'errors en l'artícul de Robison i pregunta si el corresponsal va poder haver segut de fet Isaac Newton, el nom del qual podria haver segut confòs en el de Newcomen. Una investigació d'H. W. Dickinson sobre els documents d'Hooke en poder de la Royal Society, que havien segut archivats a mitan d'el XVIII, és dir, abans de Robison, i cuidadosadament conservats des de llavors, no va revelar cap rastre de correspondència entre Hooke i Newcomen. Jenkins va aplegar a la conclusió de que «… esta història deu ser omesa de l'història del motor de vapor, en qualsevol cas fins que poguera aparéixer alguna evidència documental». En els anys transcorreguts des de 1936 no s'ha trobat tal evidència, pero l'història continua. Per eixemple, en un llibre publicat en 2011 s'afirma que en una carta datada en 1703, Hooke va sugerir a Newcomen que usara la condensació del vapor per a impulsar el pistó.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit; les referencies sense nom deuen de tindre contingut

Personalitat i conflictes

Hooke era irascible, per lo manco en la seua vida adulta, orgullós, i propens a mostrar-se ombrós en els seus competidors intelectuals, encara que a totes llums també va ser un amic lleal i un ferm aliat dels membres del círcul de monàrquics ardents en els que va coincidir en el Wadham College d'Oxford, particularment en Christopher Wren. La mala reputació que li va perseguir despuix de la seua mort popularment s'atribuïx a la seua disputa en Isaac Newton relativa al crèdit pel seu treball sobre la gravitació, els planetes i en menor grau, la teoria sobre la llum. El seu disputa en Oldenburg sobre si havia filtrat o no a uns atres els detalls de l'escape del rellonge ideat per Hooke, ha passat a ser un atre eixemple ben conegut. Newton, com a President de la Royal Society, va fer molt per a eclipsar a Hooke. Entre atres coses, es diu que va destruir l'únic retrat conegut del seu rival (o en el seu defecte, que no va fer res per preservar-ho). Tampoc va ajudar a reconéixer la figura d'Hooke que la primera biografia de Wren, Parentalis, fòra escrita pel fill de Wren, per lo que tendix a exagerar el treball de Wren sobre tots els demés. La reputació d'Hooke va ser restablida durant el XX a través dels estudis de Robert Gunther i Margaret 'Espinasse. Despuix d'un llarc periodo de relativa obscuritat, ha segut reconegut com un dels més importants científics de la seua época.[32]

Hooke era capaç d'utilisar text sifrat per a protegir els seus guanys. Com curador d'experiments de la Royal Society, era responsable de demostrar moltes idees enviades a la societat, i hi ha proves de que posteriorment assumiria algun crèdit per elles. Hooke també va permanéixer inmensamente ocupat, per lo que no va tindre massa temps per a poder profundisar en les seues pròpies troballes. Era una época d'enormes progressos científics, en la que numerosos descobriments varen ser desenrollats en varis llocs simultàneament. Res d'açò deu distraure de l'inventiva d'Hooke, la seua notable facilitat experimental i la seua gran capacitat de treball. Les seues idees sobre la gravitació i la seua reclamació de prioritat de la llei de quadrats inversos, es descriuen a continuació. Va obtindre un gran número de paléss per a les invencions i millores en els camps de la elasticitat, la òptica i la barometría. Els nous escrits d'Hooke descoberts en la Real Societat (desapareguts despuix de la presidència de Newton) han obert una revaluació moderna del científic.


Diagrama d'una phthiraptera (Micrographia).

Molt s'ha escrit sobre el costat desagradable de la seua personalitat, a partir dels comentaris del seu primer biógraf, Richard Waller, qui afirmava que Hooke era «en persona despreciable» i «melancòlic, desconfiat i celós».[29] Waller ha influït en atres escritors durant més de dos sigles, de manera que l'image que s'ha proyectat d'Hooke és la d'un cascarrabias malhumorado, egoiste i antisocial; dominat pel seu interés pels llibres i els artículs antics. Per eixemple, Arthur Berry va dir que Hooke «Va reclamar el crèdit per a la majoria dels descobriments científics de l'época».[33] Sullivan va escriure que Hooke «clarament caria d'escrúpuls» i que posseïa una «vanitat aprensiva inquieta» en relació en Newton.[34] Manuel va utilisar la frase «faró, envidioso i vengatiu» en la seua descripció.[35] More ho va descriure com de «temperament cínic» i en una «llengua càustica».[36] Andrade va ser més comprensiu, pero encara va utilisar els adjectius «difícil», «sospitós» i «de còlon irritable» en la descripció d'Hooke.[37]


La publicació del Diari d'Hooke en 1935[38] va revelar atres facetes personals, que 'Espinasse, en concret, ha detallat cuidadosadament. Escriu que «el quadro que es pinta generalment d'Hooke com un personage solitari, trist i envidioso és completament fals».[39] Hooke es va relacionar en artesans coneguts com el relojero Thomas Tompion i en Christopher Cocks (Coix), un fabricant d'instruments. Es va reunir a sovint en Christopher Wren, en qui compartia molts interessos i va tindre una amistat duradora en John Aubrey. Els diaris d'Hooke també fan referència freqüent a reunions en cafens i tavernes i a sopars en Robert Boyle. Va prendre té en moltes ocasions en el seu assistent de laboratori, Harry Hunt. Dins de la seua família, Hooke va tindre una neboda i un cosí en la seua casa, als que va ensenyar matemàtiques. Robert Hooke va passar la seua vida en gran part en l'illa de Wight, en Oxford i en Londres. Mai es va casar, pero el seu Diari mostra que no caria de l'afecte d'uns atres. Va morir el 3 de març de 1703 en Londres, i es va trobar en la seua habitació del Gresham College un cofre que contenia 8000 lliures en monedes i or. I, encara que havia parlat de deixar un llegat generós a la Royal Society per a que esta donara el seu nom a una biblioteca, laboratori i aula de conferències, en el seu testament va deixar els diners a una prima analfabeta, Elizabeth Stephens.[40] Va ser enterrat en St Helen's Bishopsgate, pero la localisació exacta de la seua tomba es desconeix.

Obra científica

Cèles en el corcho (dalt), en Micrographia (1665).

En 1665, mentres treballava com a ajudant de Robert Boyle, va formular lo que hui es denomina llei d'elasticitat d'Hooke,[8] que descriu cóm un cos elàstic s'estira de forma proporcional a la força que s'eixercix sobre ell, lo que va donar lloc a l'invenció del resort helicoidal o moll. En 1665 va publicar ellibre Micrographia, la descripció de 50 observacions microscòpiques i telescòpiques en detallats dibuixos. Este llibre conté per primera volta la paraula cèla (inspirada en el seu recort de les celes dels monges), i en ell s'apunta una explicació plausible sobre els fòssils.[41]

Hooke va descobrir les cèlules observant en el microscopi una làmina de corcho, donant-se conte de que estava formada per chicotetes cavitats polièdriques que recordaven a les celdillas d'un panal i a les celes dels monges. Per això, cada cavitat es va cridar cèla. No va saber demostrar lo que estes celdillas significaven com a constituents dels sers vius. Lo que estava observant eren cèlules vegetals mortes en la seua característica forma poligonal.[42]

Microscopi usat per Hooke per a les seues investigacions.

Durant quaranta anys va ser membre, secretari i bibliotecari de la Real Societat de Londres i tenia l'obligació de presentar un experiment semanal davant la societat.[43]

Ademés de les observacions publicades en Micrographía i de la formulació de la llei d'elasticitat, Hooke va formular la teoria del moviment planetari com un problema de mecànica, i va mantindre contínues disputes en el seu contemporàneu Isaac Newton respecte a la teoria de la llum i la llei de la gravitació universal.[44]


En 1674, Hooke va publicar un tractat en el que afirmava que el moviment orbital de la Lluna era el resultat de combinar la tendència del seu moviment a seguir en llínea recta, en una única força atractiva eixercida per la Terra. Va escriure a Newton per a demanar-li la seua opinió sobre estes idees, referint-se també a la llei del quadrat invers (que Newton ya coneixia). Esta carta va poder ser el catalisador d'alguns dels conceptes rigorosament definits, la formulació dels quals es va desencadenar a raïl de que Edmund Halley visitara a Newton en agost de 1684, i que es varen plasmar en la redacció dels Principia. Quan es va publicar el segon volum dels tres dels que constaria l'obra, Hooke va afirmar públicament que les cartes que havia escrit en 1679 ya contenien les idees posteriorment desenrollades per Newton, qui es va indignar davant estes reivindicacions, amenaçant en no publicar el tercer tom. Finalment, publicaria l'obra completa, no sense abans eliminar qualsevol referència a Hooke.[45]

També va mantindre una duríssima polèmica en Newton, que duraria decenis, referida a la teoria de la llum, que Hooke afirmava haver descrit en la seua Micrographia.[46]

Dibuixe d'una puça dellibre Micrographia de R. Hooke.

Gràcies a les seues observacions realisades en telescopis de la seua creació, Hooke va descobrir la primera estrela binaria (gamma Arietis),[47] va detectar el gir sobre sí mateixa del planeta Júpiter i va fer la primera descripció coneguda del planeta Urà.[48] Les seues observacions de cometes li varen dur a formular les seues idees sobre la gravitació. Els invents mecànics i l'instrumental científic de mida va ser, potser, el camp més prolífic de la seua creació científica. Junt en Robert Boyle va dissenyar una bomba de buit.[48] Com a inventor destaca per l'invenció de la junta o articulació universal, aixina com del primer barómetro, higrómetro i anemómetro. Va ser també el responsable de l'establiment del punt de congelació de l'aigua com a referència fixa en el termómetro.[49]

En el camp de la biologia descolló per les seues idees preevolucionistas, apuntant a l'existència d'infinitat d'espècies extintes i va fer importants aportacions a la fisiologia de la respiració.[43]

Hooke va ser, sense dubte, un erudit i un inventor, puix entre les seues múltiples creacions també figuren el diafragma iris, que regula l'obertura de les cambres fotogràfiques, i el volant en resort espiral dels relojrd. Ademés, va formular la llei de l'elasticitat, o llei d'Hooke, equació en la que fins als nostres dies es calcula l'elasticitat dels molls, i que s'estén a l'estudi de l'elasticitat dels sòlits deformables.[48]

Hooke com a arquitecte

L'iglésia de Willen.

Durant la seua estància en Londres, despuix del gran incendi que casi va destruir la ciutat en 1666, va realisar la topografia de, aproximadament, la mitat de les parceles del concejo, sent designat inspector de construccions de la ciutat. Va treballar en estreta colaboració en el seu amic Christopher Wren, colega científic i primer arquitecte de la corona, per a reconstruir la capital.[20]

Es va encarregar de dissenyar el Hospital Real de Bethlem, l'edifici del Real Colege de Meges, Ragley Hall en Warwickshire i l'iglésia parroquial en Willen, Milton Keynes.[20]


Les colaboracions d'Hooke en Christopher Wren varen ser especialment fructíferes; destacant el Real Observatori de Greenwich o el Monument al Gran Incendi de Londres de 62 metros [203 peus] d'altura. Hooke pretenia utilisar el Monument, la columna aïllada de pedra més alta del món en el moment de la seua construcció, per a verificar les seues teories sobre la gravetat. També descolla la Catedral de Sant Pablo de Londres, la cúpula del qual va utilisar un método constructiu concebut per Hooke. Una atra de les múltiples realisacions d'Hooke és la Casa Montagu.[20]

Retrats

No existixen retrats autenticados de Robert Hooke, alguna cosa atribuït moltes voltes a l'odi entre Hooke i Isaac Newton.[43] En temps d'Hooke, la Royal Society es reunia en el Gresham College, pero als pocs mesos de la mort d'Hooke, Newton va ser nomenat president de la Societat i es varen traçar plans per a un nou punt de trobada. Quan es va fer el canvi d'ubicació uns pocs anys més vesprada, en 1700, el retrat d'Hooke de la Royal Society ya havia desaparegut, i encara no s'ha trobat.cita requerida

La revista Clave va publicar, en l'edició del 3 de juliol de 1939, un retrat que era supostament d'Hooke. No obstant, quan Ashley Montagu va investigar la font, va descobrir que no es podia verificar que el personage retratat anara Hooke. Ademés, Montagu va trobar vàries descripcions de la fisonomia d'Hooke que coincidien entre sí, pero que no coincidien en la foto de Clave.[50]

En el 2003, l'historiadora Lisa Jardine va anunciar que havia descobert un retrat d'Hooke,[51] pero esta afirmació va ser refutada per William Jensen, de la Universitat de Cincinnati.[52] El retrat identificat per Jardine és, en realitat, de Jan Baptist van Helmont. Atres possibles imàgens d'Hooke són les següents:


  • Un sagell utilisat per Hooke mostra un retrat de perfil poc comú del cap d'un home que, segons alguns han afirmat, retrata a Hooke.
  • El gravat que apareix en el frontispici de l'edició de 1728 de la Enciclopèdia Chambers mostra un dibuix del bust de Robert Hooke.[53] No hi ha informació que indique que està basat en uns image real d'Hooke.
  • Existia un finestral en Londres en l'image d'Hooke, pero esta no estava feta a la seua semblança.[54] La finestra va ser destruïda en el atentat de Bishopsgate de 1993. En el 2003, la pintora d'història Rita Greer es va embarcar en un proyecte autofinanciado en memòria d'Hooke, The Rita Greer Robert Hooke Project, destinat a produir imàgens creibles d'ell, tant pintades com dibuixades, adaptant descripcions contemporànees a Hooke procedents de dos fonts: John Aubrey i Richard Waller.[9] Les imàgens realisades per Rita Greer d'Hooke s'han utilisat en programes de televisió en el Regne Unit i en els Estats Units, aixina com en llibres i revistes.

Eponimia

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Encyclopædia Britannica.
  2. ↑ Chapman, Alan(1996).clara. net/rod. beavon/leonardo. htm «England's Leonardo: Robert Hooke (1635-1703) and the art of experiment in Restoration England».Proceedings of the Royal Institution of Great Britain.67
    239-275.
  3. ↑ 'Espinasse, Margaret (1956). Robert Hooke. Londres: William Heinemann Ltd. OCLC 459411551.
  4. ↑ «health. mil/micrograph/index. cfm/posts/2019/microscopical_investigation_hookes_microscope National Museum of Health and Medicine: The Micrograph - A Closer Look at NMHM». medicalmuseum. health. mil. Consultat el 2025-02-05.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Inwood, Stephen; Hooke, Robert (2003). org/details/forgottengeniusb00inwo The forgotten genius: the biography of Robert Hooke 1635 - 1703, MacAdam/Cage. ISBN 978-1-931561-56-3.
  6. ↑ University of Michigan (1898). org/details/brieflives01clargoog 'Brief Lives' (en anglés), At the Clarendon press.
  7. ↑ «archive. org/web/20110306084446/http://home. clara. net/rod. beavon/leonardo. htm England's Leonardo - Robert Hooke». web. archive. org. Consultat el 2025-02-05.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 blogspot. com/2012/01/el-nuevo-retrato-rememora-y-enmarca. html El nou retrat rememora i emmarca a Robert Hooke en l'història. Bitnavegantes. com. Basat en: alphagaleo. org/ViewItem. aspx? ItemId=115935&CultureCode=en New portrait to mark Hooke’s plau in history alphagaleo. org/ViewItem. aspx? ItemId=115935&CultureCode=en archivat en Wayback Machine.. AlphaGaleo Foundation. Institut of Physics, Londres.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 Aubrey, John. org/details/brieflivesvol47791gut Brief Lives, Boydell Press; New edition (5 March 2009).
  10. ↑ «st-andrews. ac. uk/Biographies/Hooke/ Robert Hooke - Biography» (en en). Maths History. Consultat el 2025-02-05.
  11. ↑ Harsch V. Robert Hooke, inventor of the vacuum pump and the first altitude chamber (1671). Aviat Space Environ Med. 2006 Aug;77(8):867-9. PMID: 16909884.
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 «archive. org/web/20100716214513/http://www. gap-system. org/~history/Biographies/Hooke. html Hooke biography». School of Mathematics and Statistics University of St Andrews, Scotland. Archivat des d'el gap-system. org/~history/Biographies/Hooke. html original, el 16 de juliol de 2010. Consultat el 9 de març de 2010. «He was left £40 by his father, together with all his father's books (the often quoted figure of £100 is a much repeated error)»
  13. ↑ org/doi/10.1098/rsnr.2004.0055 «The discovery of microorganisms by Robert Hooke and Antoni van Leeuwenhoek, Fellows of The Royal Society».Notes and Records of the Royal Society of London.58(2)
    187–201.ISSN 0035-9149.doi:10.1098/rsnr.2004.0055.Consultat el 2025-02-05.
  14. ↑ jhu. edu/artícul/315716 «Homage to Robert Hooke (1635–1703): New Insights from the Recently Discovered Hooke Foli».Perspectives in Biology and Medicine.52(3)
    392–399.ISSN 1529-8795.doi:10.1353/pbm.0.0096.Consultat el 2025-02-05.
  15. ↑ «magnet. fsu. edu/optics/timeline/people/hooke. html Molecular Expressions: Science, Optics and You - Timeline - Robert Hooke». micro. magnet. fsu. edu. Consultat el 2025-02-05.
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 Gribbin, John; Gribbin, {{{nom2}}} (2017). Out of the Shadow of a Giant: Hooke, Halley, and the Birth of Science (en en), Yale University Press. ISBN 978-0274756070.
  17. ↑ «wikisource. org/wiki/1911_Encyclop%C3%A6dia_Britannica/Newton,_Sir_Isaac 1911 Encyclopædia Britannica/Newton, Sir Isaac - Wikisource, the free online library» (en en). en. wikisource. org. Consultat el 2025-02-05.
  18. ↑ 18,0 18,1 taylorfrancis. com/chapters/edit/10.4324/9781315244020-20/hooke-ideas-terraqueous-globe-theory-evolution-ellen-tan-drake «Hooke’s Idees of the Terraqueous Globe and a Theory of Evolution».Taylor & Francis.doi:10.4324/9781315244020-20/hooke-idees-terraqueous-globe-theory-evolution-ellen-tan-drake.Consultat el 2025-02-05.
  19. ↑ Drake, Ellen T. (1996). org/details/restlessgeniusro0000drak Restless genius: Robert Hooke and his earthly thoughts, Oxford Univ. Press. ISBN 978-0-19-506695-1.
  20. ↑ 20,0 20,1 20,2 20,3 «archive. org/web/20190317034457/http://www. roberthooke. org. uk/leonardo. htm Robert Hooke, architect and City surveyor» (en en). England's Leonardo. Archivat des d'el roberthooke. org. uk/leonardo. htm original, el 17 de març de 2019. Consultat el 17 d'abril de 2017.
  21. ↑ Inwood, Stephen (2002). The Man Who Knew Too Much, Pa. ISBN 0-330-48829-5.(Published in the US as The Forgotten Genius)
  22. ↑ «rmg. co. uk/discover/explore/robert-hooke-man-who-knew-everything Robert Hooke: the man who knew everything» (en en). Consultat el 17 d'abril de 2017.
  23. ↑ 23,0 23,1 «archive. org/web/20100418154423/http://freespace. virgin. net/ric. martin/vectis/hookeweb/sggg. htm The Tragedy of Robert Hooke's Brother». Archivat des d'el virgin. net/ric. martin/vectis/hookeweb/sggg. htm original, el 18 d'abril de 2010. Consultat el 9 de març de 2010. «Robert is given forty pounds, a chest and all the books»
  24. ↑ Jardine, Plana (2003). org/details/curiouslifeofrob0000jard The Curious Life of Robert Hooke: The Man who Measured London, 1st edició, New York: Harper Collins Publishers, p. org/details/curiouslifeofrob0000jard/page/n36 23. ISBN 0-00-714944-1.
  25. ↑ Jardine, Plana (2003). org/details/curiouslifeofrob0000jard The Curious Life of Robert Hooke: The Man who Measured London, New York: Harper Collins Publishers, p. org/details/curiouslifeofrob0000jard/page/65 65. ISBN 0-00-714944-1.
  26. ↑ Shapin, Steven (1985). «2», stanford. edu/class/history34q/readings/ShapinSchaffer/ShapinSchaffer_Seeing. html Leviathan and the Air-Pump: Hobbes, Boyle and the Experimentalife, Princeton: Princeton University Press. ISBN 0-691-08393-2.
  27. ↑ Fulton, John F.(1960).«The Honourable Robert Boyle, F. R. S. (1627-1692)».Notes and Records of the Royal Society of London.15
    119-135 (123).doi:10.1098/rsnr.1960.0012.
  28. ↑ Sir John Cutler i Hooke varen estar en desacort en els anys següents per qüestions de diners. Despuix de la mort de Cutler, Hooke va solicitar l'ajuda dels amics de la família de Cutler, com el mestre de la Worshipful Company de merceros Sir Richard Levett, per lo que Hooke va participar en una comissió liquidació per a intentar recuperar els fondos adeutats per Cutler. Jardine, Plana (2005). google. com/books? id=HmGA-cK4IAQC&pg=PA244 The Curious Life of Robert Hooke: The Man Who Measured London, HarperCollins, pp. 244–. ISBN 978-0-06-053898-9.
  29. ↑ 29,0 29,1 Waller, Richard (1705). The Posthumous Works of Robert Hooke, M. D. S. R. S., London: Sam. Smith and Benj. Walford.
  30. ↑ De Milt, Clara«Robert Hooke, Chemist».Journal of Chemical Education.16(11)
    503-510.doi:10.1021/ed016p503.
  31. ↑ Rhys Jenkins, “The Heat Engine Idea in the Seventeenth Century”, en Paper read to the Chartered Institute of Patent Agents, 21 October 1936.
  32. ↑ See, for example, the 2003 Hooke meeting at the University of Oxford: «chem. ox. ac. uk/ Robert Hooke Day at Christ Church, Oxford». Consultat el 23 de giner de 2009.
  33. ↑ Berry, Arthur (1898). org/details/shorthistoryofas00berruoft A Short History of Astronomy, London: John Murray, p. org/details/shorthistoryofas00berruoft/page/221 221.- See also the reprint published by Dover in 1961
  34. ↑ Sullivan (1938). org/details/isaacnewton164210000sull Isaac Newton 1642-1727, New York: Macmillan, pp. org/details/isaacnewton164210000sull/page/35 35-37.
  35. ↑ Manuel (1968). org/details/portraitofisaacn0000manu_t4s4 A Portrait of Isaac Newton, Cambridge, Massachusetts: Harvard University Press, p. org/details/portraitofisaacn0000manu_t4s4/page/138 138.
  36. ↑ More, Louis Trenchard (1934). org/details/isaacnewtonbiogr0000more Isaac Newton, New York: Charres Schribner's Sons, pp. org/details/isaacnewtonbiogr0000more/page/94 94-95.
  37. ↑ Andrarde, I. N. De C. (1950). Isaac Newton, New York: Chanticleer Press, pp. 56-57.
  38. ↑ (1935) The Diary of Robert Hooke, M. A., M. D., F. R. S., 1672-1680, London: Taylor & Francis.
  39. ↑ 'Espinasse, Margaret (1956). org/details/roberthooke0000marg Robert Hooke, London: William Heinemann Ltd., p. org/details/roberthooke0000marg/page/106 106.
  40. ↑ Inwood, 2002, pp. 1,2.
  41. ↑ «google. es/books/about/Micrographia. html? id=W5FqAAAAMAAJ&redir_esc=y Micrographia: Or, Some Physiological Descriptions of Minute Bodies Made by Magnifying Glasses, with Observations and Inquiries Thereupon» (en en). GoogleBooks. Consultat el 17 d'abril de 2017.
  42. ↑ Enciclopèdia Biogràfica de Ciència i Tecnologia, Aliança Editorial, pp. 177-178 (Tom 1). ISBN 8420698229.
  43. ↑ 43,0 43,1 43,2 «bbc. co. uk/history/british/civil_war_revolution/hooke_robert_beavon_01. shtml Robert Hooke, Natural Philosopher» (en en). BBC History. Consultat el 17 d'abril de 2017.
  44. ↑ Encyclopaedia Britannica, 15th Ed., vol.6, p. 44.
  45. ↑ «archive. org/web/20170628225254/http://historiaybiografias. com/newton_principias/ Disputa Newton i Hooke». Història i Biografies. Archivat des d'el com/newton_principias/ original, el 28 de juny de 2017. Consultat el 17 d'abril de 2017.
  46. ↑ «newtonproject. ox. ac. uk/view/texts/normalized/NATP00005 Robert Hooke's Critique of Newton's Theory of Light and Colors (delivered 1672)» (en en). The Newton Project. Consultat el 17 d'abril de 2017.
  47. ↑ google. es/books? id=tJu97S3BgIC&pg=PA214&lpg=PA214&dq=Hooke+binary+star&source=bl&ots=fvnbyqnvOK&sig=5wSF3_Qu_mxYkV5ntzVh4zdWOQM&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwi0pamOzKvTAhVLExoKHZiBCegQ6AEIHDAB#v=onepage&q=Hooke%20binary%20star&f=false The First Professional Scientist: Robert Hooke and the Royal Society of London (Volum 39 de Science Networks Historical Studies), 209 edició (en en), Springer Science & Business Mija,, pp. 214 de 283. ISBN 9783034600378.
  48. ↑ 48,0 48,1 48,2 «archive. org/web/20170422034351/http://www. roberthooke. org/page34. html Accomplishments» (en en). The Robert Hooke Society. Archivat des d'el roberthooke. org/page34. html original, el 22 d'abril de 2017. Consultat el 17 d'abril de 2017.
  49. ↑ google. es/books? id=eEjJjFEcHWcC&pg=PA239&lpg=PA239&dq=hooke+thermometer&source=bl&ots=giOdXXEdLF&sig=DF_a05qd5mnPwyuVyt1SY-RFHq8&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwjzkNqV0KvTAhXFfxoKHSNxDuMQ6AEIQzAK#v=onepage&q=hooke%20thermometer&f=false Groundbreaking Scientific Experiments, Inventions, and Discoveries of the 17th Century (Contributions in Sociology Groundbreaking scientific experiments, inventions, and discoveries through the ages), 2002 edició, Greenwood Publishing Group, pp. 239 de 270. ISBN 9780313315015.
  50. ↑ Montagu, M. F. Ashley(1941).org/details/sim_isis_1941-03_33_87/page/15 «A Spurious Portrait of Robert Hooke (1635-1703)».Isis.33
    15-17.doi:10.1086/358521. See also 3 July 1939 issue of Clave (page 39).
  51. ↑ Jardine, Plana (2003). org/details/curiouslifeofrob0000jard The Curious Life of Robert Hooke, Harper Collins, pp. org/details/curiouslifeofrob0000jard/page/n28 15-19.
  52. ↑ «libraries. uc. edu/source/volfour/oesper2. html Source- The UC Libraries Newsletter». Consultat el 10 de setembre de 2012.
  53. ↑ «she-philosopher. com/players/RHsplash. html Robert Hooke». she-philosopher. com. Consultat el 10 de setembre de 2012.
  54. ↑ Rod Beavon. «archive. org/web/20120717093054/http://www. rod. beavon. clara. net/robert_hooke. htm Robert Hooke». Rod. beavon. clara. net. Archivat des d'el rod. beavon. clara. net/robert_hooke. htm original, el 17 de juliol de 2012. Consultat el 10 de setembre de 2012.
  55. ↑ «Cràter llunar Hooke» (en inglés). Gazetteer of Planetary Nomenclature. Flagstaff: USGS Astrogeology Research Program.
  56. ↑ «Cràter marcianà Hooke» (en inglés). Gazetteer of Planetary Nomenclature. Flagstaff: USGS Astrogeology Research Program.
  57. ↑ «jpl. nasa. gov/sbdb. cgi? sstr=3514 (3514) Hooke» (en anglés). Jet Propulsion Laboratory. Consultat el 9 de setembre de 2015.

Enllaços externs

Commons

Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Robert_Hooke&oldid=1535029»