Anar al contingut

Navegació marítima

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a atres usos d'este terme vore Navegació (desambiguación).


La navegació marítima és el art i la ciència de conduir una embarcació des d'una situació d'eixida (salpat) fins a una atra d'arribada, eficientemente i en responsabilitat. És art per la destrea que deu tindre el navegant per a sortejar els perills de la navegació, i és ciència perque es basa en coneiximents físics, matemàtics, oceanogràfics, cartogràfics, astronòmics, etc. La navegació pot ser superficial o submarina.

Etimologia

[editar | editar còdic]

Navegació (de la paraula llatina navigatio) és el viage que es fa en la nau (de la paraula llatina navis, i esta de la raïl protoindoeuropea *nau- ‘barco’, que també és font del sánscrito nauh). Nàutica (del llatí nautĭca, i este del grec ναυτική [τέχνη] nautikḗ [téjne] ‘[art de] navegar’, de ναύτης nautes ‘mariner’) és lo relatiu a la navegació i la ciència i art de navegar. Naval (de l'adjectiu llatí navalis) és lo relatiu a les naus i la navegació, o particularment a la Armada.[1]

En l'Antiga Roma, els navicularii realisaven el comerç a llarga distància per mar.

Història

[editar | editar còdic]

La navegació costera va ser practicada des de la més remota antiguetat.[2] La narració bíblica del diluvi, a on apareix el Arca de Noé, està basada tant en els mits com en la pràctica de la navegació de les civilisacions mesopotámicas, que des dels sumerio varen navegar pels seus dos rius (Tigris i Éufrates) i pel golf Pèrsic. De la mateixa manera, els antics egipcíacs tampoc es varen llimitar a la navegació fluvial del Nilo, i varen utilisar les rutes marítimes del Mediterràneu existents des del Neolític (per les que s'haurien difòs durant milenis fenomens culturals com el megalitismo o la metalúrgia). Els cretenses varen aplegar a establir una verdadera "talassocràcia" (govern de les mars, que s'atribuïx al rei Minos) fins a la época micénica (II mileni a. C.), en la que caldria situar els fets mitificados en els poemes homéricos (més de mil "cóncaves naus" aplegant a les plages de Troya, mala fortuna del navegant Ulises i perícia dels "argonautas" —entre els que està el constructor del barco que du el seu nom, Argos—).

  1. REDIRECT Plantilla:Panorama


Els hititas, dirigits pel rei Suppiluliuma II es varen enfrontar als chiprans en la primera batalla naval registrada històricament (ca. 1210 a. C.); en la mateixa época totes les civilisacions del Mediterràneu Oriental varen sofrir les incursions dels cridats "pobles de la mar". Els fenicios, a els qui els grecs consideraven els seus mestres en la navegació, i que també són citats en la Bíblia (barcos de Tir suministraven al rei Salomón mercaderies provinents de llocs lluntans, inclós Tarshish —Tartessos—, a eixe mateix destí duya un barco fenicio a Jonás, fins que la tripulació li va tirar a la mar en responsabilisar-li de la tormenta que amenaçava en afonar-los),[3] haurien segut la primera civilisació mediterrànea que va navegar per alta mar al rem[4] i a la vés-la, guiant-se pel Sol durant el dia, i per la Estrela Polar durant la nit. Consta que, travessant el estret de Gibraltar (les "roques de Melkart", "columnes d'Hércules" en els mits grecs) varen navegar pel oceà Atlàntic aplegant pel sur fins a algun punt de la costa occidental d'Àfrica i pel nort fins a les illes britàniques (o potser més allà, al lloc que els texts denominen Thule), pero és dubtós que circunnavegaran Àfrica o travessaren l'Atlàntic aplegant a Amèrica, #lo que més provablement sí varen conseguir els vikingos en el X.

En els oceans Índic i Pacífic es varen desenrollar #navegació oceàniques que varen permetre poblar tots els archipèlecs (navegació polinesia); mentres que la possibilitat de que s'aplegara a Ámérica del Sur és encara objecte de debat (el poblament d'Amèrica a través del estret de Bering no hauria necessitat de navegació, o en tot cas, hauria bastat en la navegació costera), aixina com uns atres possibles contactes transoceànics precolombinos. En el primer terç de el XV, les expedicions chinenques liderades per Zheng He varen aplegar fins a les costes africanes de l'Índic; s'ha aplegat a propondre la possibilitat de que hagueren aplegat a l'Atlàntic Sur i inclús fins a Amèrica i Europa, pero tal proposta no ha passat de ser una especulació no admesa académicamente.[6]

  1. REDIRECT Plantilla:Panorama


La navegació mediterrànea, que els romans havien aplegat a controlar (Mare Nostrum indiscutido des de les seues victòries front a cartagineses —guerres púnicas, 264-146 a. C.— i egipcíacs —batalla de Actium, 31 a. C.— i pirates), va tornar a ser un entorn disputat en l'Edat Mija, a partir del moment en que els vàndals varen conseguir atacar navalmente les costes italianes. En el VI els bizantino varen conseguir reprendre el seu control, i en el VII varen ser els àraps els que varen acabar de dividir el espai mediterràneu;[7] al que varen aplegar a accedir inclús vikingos i normandos. Des de l'época de les Creuades també varen tindre gran presencia els navegants venecians,[8] genoveses[9] i de la Corona d'Aragó.[10]

El coneiximent de la brúixola, transmés als europeus pels àraps (els qui ho havien obtingut a la seua volta dels chinencs), junt en atres millores en tècniques astronòmiques (astrolabio, ballestilla, sextant), cartogràfiques (portulanos) i en la construcció naval (carabela, nao, galeón), varen permetre la Era dels Descobriments protagonisada inicialment per portuguesos i castellans; especialment a partir de l'impuls d'Enrique el Navegant a la escola de Sagres. En 1492 es va realisar el primer viage colombino a Amèrica; en 1488, Bartolomeu Dias va doblar el veta de Bona Esperança, #lo que va obrir la ruta a l'Índic (Vasc de Gama va aplegar a Calicut (Índia) en 1498); entre 1519 i 1521 la expedició de Magallanes-Elcano circunnavegó el món (medint la llongitut geogràfica en el método del seu organisador científic, Rui Faleiro).[11] Fins a el XVI l'hegemonia hispà-portuguesa en la navegació va ser palesa en camps com la geografia i la cosmografía. Tant els pilots anglesos com els francesos varen deprendre a navegar en els texts de Pedro de Medina, Martín Fernández de Enciso i Martín Cortés, entre uns atres.[12][13] S'ha argumentat que la conjunció de "canons i vés-les" va donar als Estats europeus la ventaja per a impondre's al restant,[14] inaugurant el modern "sistema món".[15]

  1. REDIRECT Plantilla:Panorama
  1. REDIRECT Plantilla:Panorama

Des de el XVIII l'hegemonia marítima va ser eixercida per Anglaterra, fet que es va confirmar al començament de el XIX en la batalla de Trafalgar (1805). Entre les principals expedicions angleses de l'época varen estar les del capità Cook (1768-1779); mentres que la segona del Beagle (1831-1836) va tindre una gran transcendència per al posterior desenroll de la teoria de l'evolució de Darwin. Ya plenament en l'época de la navegació a vapor es varen seguir perfeccionant les tècniques i embarcacions en la navegació transoceànica a vela (clipper), que no va quedar obsoleta per a la navegació comercial fins a el XX (sobretot despuix de l'obertura del canal de Panamà). Inclús llavors, l'optimisme desmesurat que va caracterisar al disseny naval de l'época va sofrir un dur colp en l'afonament del Titanic (1912).

La navegació contemporànea ha deixat de realisar massivament una de les seues funcions tradicionals en que ha segut substituïda per l'aviació, com és el transport de passagers; encara que en dos importants excepcions: els desplaçaments per plaure (turisme de travessies) i el tràfic irregular de persones (immigració irregular). Des de la Segona Revolució Industrial el volum principal del transport de mercaderies ha segut els hidrocarburs (bucs petrolers i metaneros); atres matèries primeres també es transporten a granel en bucs de càrrega, pero a partir de 1956 una gran part de les mercaderies de tot tipo s'adapten a contenidorés normalisats que agiliten la càrrega i descàrrega, permetent la combinació en el transport terrestre (hub). La navegació altament tecnificada ha reduït les tripulacions i aumentat les dimensions dels barcos (per eixemple, en la peixca d'altura, que localisa els seus assuts en mijos sofisticats i es prolonga indefinidament en el temps —barcos congeladors o barcos-factoria—), #lo que en algunes circumstàncies els ha fet vulnerables a noves formes de pirateria.

  1. REDIRECT Plantilla:Panorama

Tècniques de navegació marítima

[editar | editar còdic]

Són els métodos que s'utilisen en navegació marítima, per a donar solució als quatre problemes del navegant:

  1. Determinar el rumbo.
  2. Determinar el temps, la velocitat i distància, mentres dure el viage.
  3. Conéixer la "profunditat" en la que s'està navegant para no encallar-se.
[editar | editar còdic]

Navegació i situació del buc per tècniques de posicionament basades en l'observació de demores i distàncies a punts notables de la costa (fars, vetes, boyas, etc.) per mijos visuals (taxímetros), observació d'ànguls horisontals (sextant) o métodos electrònics (demores de radar a rácones, transpondedorés, etc.).

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Navegació per estima (nàutica).

Navegació i situació del buc per mijos analítics, una volta tinguts en conte els següents elements: situació inicial (Baix), Rumbo (s) duts, ya siguen Rumbos Verdaders (Rv), Rumbos de Superfície (Rs) o Rumbos Efectius (Re), Velocitat (és), aixina com els factors externs que han influït durant tot o una part de la derrota, com per eixemple el Vent (Abatimiento) i/o la Corrent (Rumbo de la corrent i Intensitat horària de la corrent). El punt resultant dels càlculs es denominada Situació d'Estima, en la seua latitut i llongitut d'Estima (li i Li). A este punt també se li coneix com punt de fantasia.

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Navegació loxodrómica.


Navegació loxodrómica és la que s'efectua seguint un mateix rumbo; és dir, tots els meridianos són tallats en el mateix àngul. En el gràfic R. En la proyecció Mercator una loxodrómica es representa per una recta. Este tipo de navegació és útil per a distàncies no molt grans, ya que oferix la conveniència de mantindre un rumbo constant, pero no és la que oferix la distància més curta, per #lo que no sol ser adequat per a grans distàncies.

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Navegació ortodrómica.

És la que seguix la distància més curta entre dos punts; és dir, és la que seguix un círcul màxim. Per a fer els càlculs de rumbo i distància entre dos punts és necessari resoldre un triàngul esfèric els vèrtiços del qual són l'orige, el destí i el pol.[19]

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Història de la navegació astronòmica.


És la navegació i situació del buc per tècniques de posicionament basades en l'observació de les estrelas i demés cossos celests. Les variables medides per a trobar la situació són: l'altura angular observada dels astres sobre l'horisó, mida en el sextant (antigament en el astrolabio o un atre instrument), i el temps, medit en el cronómetro.


Conceptualment, el procés no és complex d'entendre. Sabent el moment de l'observació, i en les senyes contingudes en l'almanac nàutic, és possible determinar les coordenades astronòmiques de l'astre observat. Sabent les coordenades de l'astre observat i l'altura sobre l'horisó en que va ser observat, podem deduir que la posició de l'observador està situada en un círcul el centre del qual està situat en el punt geogràfic situat directament baixe l'astre. Qualsevol observador situat en qualsevol punt d'eixe círcul observarà l'astre en la mateixa altura sobre l'horisó. L'observador pot saber per tant que la seua posició està en algun punt d'este círcul.

En la pràctica, el procés matemàtic, cridat de "reducció" de l'observació, pot resultar complex per als no iniciats. A l'altura observada en el sextant, és necessari aplicar-li una série de correccions per a compensar la refracció atmosfèrica, paralaje i atres errors. Una volta fet açò, és necessari resoldre per métodos matemàtics i trigonométricos un triàngul esfèric. Hi ha molts métodos per a fer açò. Els métodos manuals utilisen taules (trigonométricas, logaritmos, etc.) per a facilitar els càlculs. L'aparició, a finals de el XX, de les calculadores i computadores electròniques, va facilitar grandemente el càlcul; pero l'aparició del GPS, va llevar importància a la navegació astronòmica, relegant-la a un segon pla com a método alternatiu en cas de fallo de l'electrònica d'a bordo o com a hobby d'interés científic.

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Sistema global de navegació per satèlit.

És la navegació i situació del buc per tècniques de posicionament basades en les ajudes obtingudes pels sistemes de posicionament global, com el GPS, GLONASS, o el futur sistema espacial europeu GALILEO. És el sistema més estés i de major facilitat d'us, a pesar dels errors que poden derivar-se.

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Navegació inercial.

És la navegació i situació del buc, per mig de l'integració de les senyes oferides per accelerómetros i/o giróscopos situats a bordo, que integren en complexos sistemes electrònics les #acceleració sofrides, que convertides en velocitats (en els 3 eixos possibles de desplaçament) i en funció dels Rumbos observats, possibiliten l'obtenció de la posició.

Iconografia

[editar | editar còdic]

El presagie d'una navegació feliç era el delfí, per la qual cosa va vindre la seua representació a ser el símbol que duyen totes les naus.cita requerida

Més recentment, la navegació es va representar com una dòna coronada de popes de nau els panys de la qual estan agitats pels vents. Recolza una mà en un timó i l'atra té l'instrument de prendre altura. Als seus peus, es veuen la ampolleta, la brúixola, el fitora de Neptú i les riquees del comerç mentres que en l'horisó, terminat per un far, es divisa la mar solcada per naus que bogan a tota vés-la.[13]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Diccionario de la lengua españolaDiccionario de la lengua españolaDiccionario de la lengua españolaOnline Etymology Dictionary -"naval", "nautical" "navigation".
  2. ↑ Un resum, per un prestigiós lliterat, de les idees tradicionals sobre l'orige de la navegació: H. G. Wells, The earliest ships and sailors en The Outline of History, 1920.
  3. ↑ Elizabeth Knott, New Perspectives on Phoenician Sailing en The MET. Inclou imàgens de barcos fenicios en relleus assiris.
  4. ↑ Sculling Categoria:Embarcacions de rem (galera, birreme, trirreme).
  5. ↑ Arles Rhône 3
  6. ↑ Gavin Menzies —Gavin Menzies—, 1421: The Year China Discovered the World, 2002; 1434: The Year a Magnificent Chinese Fleet Sailed to Italy and Ignited the Renaissance, 2008.
  7. ↑ Henri Pirenne, Mahoma i Carlomagno, 1922.
  8. ↑ Navegació veneciano, Marina veneciano, Marinería veneciano (Marineria veneziana) colónies veneciano.
  9. ↑ Navegació genovesa, Marina genovesa, Marinería genovesa, Colónies genovesas, Història de Gènova
  10. ↑ Comerç català medieval expansió catalano-aragonesa. Vicente Salabert, L'expansió catalano-aragonesa pel Mediterràneu en el XIV, Anuari d'estudis medievals, ISSN 0066-5061, N.º 7, 1970-1971.
  11. ↑ Vore també Felipe Guillén
  12. ↑ Felipe Picatoste, "Apunts per a una biblioteca científica espanyola de el XVI: estudis biogràfics i bibliogràfics de ciències exactes físiques i naturals i les seues immediates aplicacions en dit sigle" (1891), premiat per la Biblioteca Nacional de Madrit.
  13. ↑ 13,0 13,1 Diccionari enciclopèdic popular ilustrat Salvat (1906-1914)
  14. ↑ Carlo Maria Cipolla, Canons i vés-les en la primera fase de l'expansió europea, 1967.
  15. ↑ Fernand Braudel, Immanuel Wallenstein.
  16. ↑ L'ocupació d'un submarí com a correu es va realisar el “12 d'agost de 1938 de Barcelona a Maó duent una trau que contenia 100 targetes postals i una atra en 300 certificats, ademés d'unes 1100 cartes de correspondència normal, figurant en totes el matasellos corresponent en el cunye “Correu Submarí Barcelona 11 agost 1938”, dos dies més tarde el cunye referenciado a dita data i al port de Maó encara que el viage de tornada s'efectua el dia 17. [...] dita primera travessia s'efectua en superfície sense sofrir contratemps. Pel contrari el viage de tornada [va ser en] immersió al objeto de evitar a l'aviació en base en Palma. [...] A la seua tornada a Barcelona i una volta desembarcat el correu el C4 torna a Cartagena a funcions pròpies d'un submarí.” (Correu submarí, en Marins Mercants).
  17. ↑ Rússia planta la seua bandera en l'Àrtic, BBC, 2 d'agost de 2007.
  18. ↑ Tàctica naval Naval tactics
  19. ↑ L'orige, el destí i el pol (en portugués)

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons

Plantilla:Wikinews


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Navegació_marítima&oldid=617706»