Text sifrat

En criptografia, un text sifrat és el resultat del sifrat realisat sobre un text pla per mig d'un algoritme.^[1] El text sifrat també es coneix com a informació sifrada o codificada perque conté una forma del text pla original que és illegible per a un ser humà o una computadora sense el sifrat adequat per a dessifrar-ho. El dessifrat és el procés invers que convertix un text sifrat en text llegible. El text sifrat no deu confondre's en el text de còdic perque este últim és el resultat d'un còdic, no un sifrat.

Fonaments conceptuals

Siga $m$ el mensage de text pla que Alice vol transmetre en secret a Bob i siga $E_{k}$ el sifrat, a on $_{k}$ és una clave criptográfica. Alice primer deu transformar el text sense format en text sifrat $c$ , per a enviar el mensage a Bob de forma segura, de la següent manera:

c = E_{k} (m) .

^[2]

En un sistema de clau simètrica, Bob coneix la clau de sifrat d'Alice. Una volta que el mensage està encriptat, Alice pot transmetre-ho de manera segura a Bob (assumint que ningú més coneix la clau). Per a llegir el mensage d'Alice, Bob deu dessifrar el text sifrat usant ${E_{k}}^{- 1}$ que es coneix com la clau de dessifrat, $D_{k} :$

D_{k} (c) = D_{k} (E_{k} (m)) = m .

^[2]

Alternativament, en un sistema de claus no simètriques, tots, no solament Alice i Bob, coneixen la clau de sifrat; pero la clau de dessifrat no es pot inferir de la clau de sifrat. Solament Bob coneix la clau de dessifrat $D_{k},$ el dessifrat procedix com

D_{k} (c) = m .

Tipos de sifrats

La història de la criptografia va començar fa mils d'anys. La criptografia utilisa una varietat de diferents tipos de sifrat. Els algoritmes anteriors es realisaven a mà i són substancialment diferents dels algoritmes moderns, que generalment són eixecutats per una màquina.

Sifrats històrics

Els sifrats històrics en llapis i paper utilisats en el passat es coneixen a voltes com sifrats clàssics. Inclouen:

Sifrat de substitució: les unitats de text sense format es reemplacen en text sifrat (per eixemple, sifrat César i llibreta d'un sol us)
- Sifrat de substitució polialfabético: un sifrat de substitució que utilisa múltiples alfabets de substitució (p. eix., Sifrat Vigenère i màquina Enigma)
- Sifrat de substitució poligráfica: l'unitat de substitució és una seqüència de dos o més lletres en lloc de solament una (p. eix., Sifrat de Playfair)
Sifrat de transposició: el text sifrat és una permutació del text sense format (per eixemple, sifrat de tanca ferroviària)

Els sifrats històrics no s'utilisen generalment com una tècnica de sifrat independent perque són prou fàcils de dessifrar. Molts dels sifrats clàssics, en l'excepció de la llibreta d'una sola volta, es poden dessifrar per mig de la força bruta.

Sifrats moderns

Els sifrats moderns són més segurs que els sifrats clàssics i estan dissenyats per a resistir una àmplia gama d'atacs. Un atacant no deuria poder trobar la clau utilisada en un sifrat modern, inclús si coneix qualsevol cantitat de text sense format i el text sifrat corresponent. Els métodos de sifrat moderns es poden dividir en les següents categories:

Criptografia de clau privada (algoritme de clau simètrica): s'utilisa la mateixa clau per al sifrat i el dessifrat
Criptografia de clau pública (algoritme de clau asimètrica): s'utilisen dos claus diferents per al sifrat i el dessifrat

En un algoritme de clau simètrica (per eixemple, DES i AES), el remitent i el receptor deuen tindre una clau compartida configurada de bestreta i mantinguda en secret per a totes les demés parts; el remitent usa esta clau per al sifrat i el receptor usa la mateixa clau per al dessifrat. En un algoritme de clau asimètrica (per eixemple, RSA), hi ha dos claus separades: es publica una clau pública i permet que qualsevol remitent realise el sifrat, mentres que el receptor manté en secret una clau privada i solament ell pot realisar el dessifrat correcte.

Els sifrats de clau simètrica es poden dividir en sifrats de bloc i sifrats de fluix. Els sifrats de bloc operen en grups de bits de llongitut fixa, cridats blocs, en una transformació invariable. Els sifrats de fluix sifren dígits de text pla un al mateix temps en un fluix continu de senyes i la transformació de dígits successius varia durant el procés de sifrat.

Vore també

Referències

↑ Berti, Hansche, Hare (2003). Official (ISC)² Guide to the CISSP Exam, Auerbach Publications, pp. 379. ISBN 0-8493-1707-X.
↑ ^2,0 ^2,1 van Tilborg, Henk C.A. (2000). Fundamentals of Cryptology, Kluwer Academic Publishers, p. 3. ISBN 0-7923-8675-2.

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Texto cifrado» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] Berti, Hansche, Hare (2003). Official (ISC)² Guide to the CISSP Exam, Auerbach Publications, pp. 379. ISBN 0-8493-1707-X.

[Fundamentals-2] 2,0 ^2,1 van Tilborg, Henk C.A. (2000). Fundamentals of Cryptology, Kluwer Academic Publishers, p. 3. ISBN 0-7923-8675-2.

[1]

[2]