Sifrat César
En criptografia, el sifrat César, també conegut com sifrat per desplaçament, còdic de César o desplaçament de César, és una de les tècniques de sifrat més simples i més usades. És un tipo de sifrat per substitució en el que una lletra en el text original és reemplaçada per una atra lletra que es troba un número fix de posicions més alvance en l'alfabet. Per eixemple, en un desplaçament de 3, la A seria substituïda per la D (situada 3 llocs a la dreta de la A), la B seria reemplaçada per la I, etc. Este método deu el seu nom a Juliol César, que ho usava per a comunicar-se en els seus generalés.
El sifrat César moltes voltes pot formar part de sistemes més complexos de codificació, com el sifrat Vigenère, i inclús té aplicació en el sistema ROT13. Com tots els sifrats de substitució alfabètica simple, el sifrat César es dessifra en facilitat i en la pràctica no oferix molta seguritat en la comunicació.
Eixemple
[editar | editar còdic]La transformació es pot representar alineant dos alfabets; l'alfabet sifrat és un alfabet normal que està desplaçat un número determinat de posicions cap a l'esquerra o la dreta. Per eixemple, ací el sifrat César està usant un desplaçament de sis espais cap a la dreta:
Text original: ABCDEFGHIJKLMNÑOPQRSTUVWXYZ
Text codificat: GHIJKLMNÑOPQRSTUVWXYZABCDEF
Para codificar un mensage, simplement es deu buscar cada lletra de la llínea del text original i escriure la lletra corresponent en la llínea codificada. Per a decodificarlo es deu fer lo contrari.
Text original: WIKIPEDIA, LA ENCICLOPEDIA LIBRE
Text codificat: ZLNLSHGLD, OD HQFLFORSHGLD OLEUH
La codificació també es pot representar usant aritmètica modular, transformant les lletres en números, d'acort a l'esquema A = 0, B = 1, ..., Z = 26.[1] Deu amprar-se el número de símbols de l'alfabet, en espanyol este número és 27 pero en anglés és 26. La codificació de la lletra x en un desplaçament n pot ser descrita matemàticament com:[2]
La decodificación es fa de manera similar:
L'operació de substitució es conserva sempre a lo llarc de tot el mensage, per lo que el sifrat es classifica com un sifrat de tipo substitució monoalfabética, en oposició a la substitució polialfabética.
Història i us
[editar | editar còdic]El sifrat César rep el seu nom en honor a Juliol César, que, segons Suetonio, ho va usar en un desplaçament de tres espais per a protegir els seus mensages importants de contingut militar:
Encara que César és la primera persona de la que se sap que haja usat este sistema, anteriorment ya es varen utilisar atres sifrats per substitució. El nebot de Juliol César, Augusto, també va amprar el sifrat, pero en un desplaçament d'un:
Hi ha indicis de que Juliol César usava també sistemes més complicats, i un escritor, Aulus Gellius, fa referència a un tractat (ara perdut) sobre el sifrat:[3]
No se sap cuán efectiu resultava realment el sifrat César en eixa época, pero va deure ser raonablement segur, ya que pocs enemics de César haurien sabut llegir, i molt manco podrien haver portat a terme el criptoanálisis necessari. Assumint que l'atacant poguera llegir el mensage, no existixen proves de l'existència de tècniques per a solucionar este tipo de codificació.[4]
En el XIX, la secció d'avisos personals dels periòdics servia a voltes per a intercanviar mensages codificats usant tècniques de sifrat simples. David Kahn (1967) descriu alguns eixemples de comunicació secreta entre amants que utilisaven este sifrat en el periòdic The Times.[5] Inclús en 1915, el sifrat César encara era utilisat: l'armada russa ho amprava substituint a atres sifrats més complicats que havien resultat molt difícils d'utilisar per les seues tropes; els criptoanalistas alemans i austríacs no varen tindre molta dificultat per a decodificar els mensages.[6]
El sifrat César es pot trobar en l'actualitat en alguns joguets moderns, com els anells decodificadores. En l'algoritme ROT13 s'usa el sifrat César en un desplaçament de 13, un método simple per a ofuscar el text que s'usa en alguns fòrums d'internet per a ocultar text (com la llínea final d'un succeït o parts d'una història que no es volen revelar), pero no s'usa com a método de codificació.[7]
El sifrat Vigenère usa el sifrat César en un desplaçament diferent en cada posició del text; el valor del desplaçament es definix usant una paraula clau repetitiva. Si la paraula clau fora triada a l'encert i tan llarga com el mensage (per a que no es repetixca), el sistema resultant seria, en teoria, indescifrable. Per a claus més curtes que el mensage (és dir, pel sifrat Vigenère), que és lo que s'usava històricament, apareix en el text un patró cíclico que es pot detectar en el método Kasiski, i saber la llongitut de la clau. Una volta coneguda la llongitut de la clau, per eixemple k, llavors el criptograma es descompon en criptogrames k de César que es poden dessifrar en un anàlisis frecuencial.[8]
A modo anecdòtic, el mafiós Bernardo Provenzano, detingut en 2006, utilisava per a comunicar-se notes escrites en una màquina d'escriure, codificades per mig d'este rudimentari algoritme, renegant de qualsevol tecnologia nova com el teléfon mòvil o internet. A pesar de lo rudimentari del sistema, havia conseguit tindre a la policia despistada durant anys.[9]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ The College Mathematics Journal.18(1)
- 3.doi:10.2307/2686311.
- ↑ Wobst, Reinhard (2001). Cryptology Unlocked, Wiley, pp. 19. ISBN 978-0470060643.
- ↑ The Classical Journal.58(3)
- 114.
- ↑ Pieprzyk, Josef; Hardjono, {{{nom2}}} (2003). Fundamentals of Computer Security, Springer, pp. 6. ISBN 3540431012.
- ↑ Kahn, David (1967). The Codebreakers, pp. 775–6. ISBN 978-0-684-83130-5.
- ↑ Kahn, David (1967). The Codebreakers, pp. 631–2. ISBN 978-0-684-83130-5.
- ↑ Wobst, Reinhard (2001). Cryptology Unlocked, Wiley, pp. 20. ISBN 978-0470060643.
- ↑ Kahn, David. The Codebreakers, 1967. ISBN 978-0-684-83130-5).
- ↑ The Register.Consultat el 13 de juny de 2008.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Bauer, F. L. (2000). Decrypted Secrets: methods and maxims of cryptology, 2.ª edició (en anglés), Springer. ISBN 3-540-66871-3.
- Kahn, David (1996). Codebreakers — The Story of Secret Writing, 2.ª edició (en anglés), Scribner. ISBN 9780684831305.
- «The Caesar Cipher» (en anglés). Trinity College Department of Computer Science. Archivat des d'el original, el 17 d'abril de 2009. Consultat el 28 de juny de 2009.
- Singh, Simon (2000). The code book: the science of secrecy from ancient Egypt to quàntum cryptography (en anglés), Anchor Books. ISBN 9780385495325.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cifrado César» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.