Escítala

Escítala

Una escítala.

Una escítala (Plantilla:Lang-grc, skytálē) és un sistema de criptografia utilisat pels éforos espartanos per a l'enviament de mensages secrets. Està formada per dos vares de la mateixa gruixa i una tira de cuiro o papir. Tant la vara com la tira es diuen escítala.

El sistema consistia en dos vares de la mateixa gruixa que s'entregaven als participants de la comunicació. Per a enviar un mensage es enrollaba cuidadosadament en espiral una tira de cuiro o papir entorn a una de les vares (alineant els talls de la tira, sense deixar espais en blanc ni solapando la tira) i s'escrivia el mensage longitudinalmente (a lo llarc de la vara, una lletra en cada cara de la tira). Una volta escrit el mensage, es desenrollaba la tira i s'enviava al receptor, que només tenia que enrollarla cuidadosadament a la vara bessona per a llegir el mensage original.

Podem trobar una descripció del procediment en l'obra de Plutarco, Vida de Lisandro.

Transposició en Criptografia

La transposició és un dels métodos més amprats en criptografia, i consistix en alterar l'orde dels elements d'un mensage. El método utilisat en la escítala és la transposició més elemental: una transposició seriada contínua (no té bots). Este método és també conegut com transposició de matrius. En algoritmes aplicats a imàgens equival a una rotació de 90° a la dreta i després expressada horisontalment.

En el cas de la escítala, és equivalent a dispondre en una taula cada u dels elements en files i després prendre'ls en columnes, sent el número de columnes el número de cares que presenta la escítala, i el número de files la cantitat resultant de dividir la llongitut total del mensage pel número de columnes.

Eixemple d'aplicació

Disposició sobre la taula del text a sifrar.

Disposició sobre la taula del text a dessifrar.

Siga el mensage a sifrar: «En un lloc de la Taca, del nom de la qual no vullc acordar-me», i siga la escítala de 10 cares. Es construïx llavors una taula de 10 columnes (número de cares) i 6 files, resultat de dividir la llongitut del mensage (60 caràcters) pel número de columnes o cares. A continuació s'escriu el text secuencialmente a lo llarc de les files, com s'aprecia en l'image de l'esquerra.

El text sifrat és el resultat de prendre linealmente, sense bots, la mateixa taula pero ara recorrent-la en columnes. El mensage sifrat queda aixina: «Ernu n cyna dhoocuea  on ,nqr l oudladmiau ebergM rrmaaceoe».

Dessifrar el text en la escítala és tornar a enrollar la tira de cuiro sobre una vara que tinga el mateix número de cares i la mateixa gruixa que el de la vara original sobre la que es va escriure en mensage. El mensage rebut queda dessifrat tornant a aplicar el mateix método, sense més que intercanviar files i columnes sobre la taula. En l'image de la dreta pot apreciar-se que el text queda dessifrat llegint secuencialmente a lo llarc de les columnes.

En la escítala i en text llegible per humans poden ometre's els espais en blanc i uns atres signes de puntuació. En això el mensage resulta més breu i críptico, i una volta dessifrat no resulta molt més complex de comprendre. Per a una major claritat de l'eixemple, en les imàgens s'ha optat per incloure'ls.

Particularitats

Quan el mensage no plena (o cap, segons es considere) completament la taula, deu considerar-se (açò és: llarc(mensage)/cares no és sancer) que es deu afegir una fila més i els caràcters d'esta fila incompleta considerar-se espais en blanc.

De cara a dessifrar un mensage, tal conjunt de caràcters buits pot supondre una pista per a deduir el número de cares (ample de la taula sense sifrar, alt de la taula sifrada), en que està sifrat el mensage.

Completar de dita forma una taula tira moltes pistes sobre el tamany de taula, puix queda clar que la mateixa deu ser el producte dels seus divisores. Al respecte, la taula (de les imàgens que s'acompanya d'eixemple) s'ha creat a propòsit en 10 files i 6 columnes, a fi d'ilustrar açò mateix. Sent 60 caràcters la taula té com a factors: 5, 3, 2, 2 i, per lo tant, hi ha 10 possibles tamanys de la taula (el sumatorio de 4 elements). Possibilitats de l'eixemple: "2 * 30 , 3 * 20 , 4 * 15, 5 * 12, 6 * 10, 10 * 6, 12 * 5, 15 * 4, 20 * 3, 30 * 2". Un modo de solucionar açò seria que un possible algoritme basat en el método afegira una cantitat de caràcters aleatoris (al final, al principi, en abdós llocs, o inclús, repartit dins), senyes que deurien constar en la clau.

Tant el primer caràcter com l'últim són els únics que conserven la seua posició abans i despuix del sifrat. En texts molt curts (paraules, frases curtes), poden usar-se dits 2 caràcters com un senzill método de verificació d'integritat. Si la taula és quadrada, tots els elements que formen la diagonal (des de la posició 0 fins al final) també conserven la seua posició original abans i despuix del sifrat.

En la cultura popular

La escítala té una participació predominant en un dels còmics de la série de Blake i Mortimer, aplegant a donar-li títul al mateix: La vara de Plutarco, publicat en 2015.

Notes

Parlem de cares per a que quede perfectament clar l'implicació d'una cantitat de caràcters per cada revolució al voltant de la vara. En la pràctica podien ser redons, ovalats, etc... En cares puix, es pretén indicar la cantitat de caràcters que, donat el tamany d'estos sobre la tira escrita, resulten per cada espira, donat el radi de la vara. Resulta més cómodo si ho resumim tal com si anaren cares d'una vara en secció poligonal.