Criptograma

Un criptograma és un fragment de mensage sifrat, i el significat del qual és ininteligible fins que és dessifrat. Generalment, el contingut del mensage inteligible és modificat seguint un determinat patró, de manera que solament és possible comprendre el significat original despuix de conéixer o descobrir el patró seguit en el g -13,a,2a dg4
Per lo general, el sifrat utilisat per a sifrar el text és lo suficientment simple com per a que el criptograma puga resoldre's manualment. El sifrat més utilisat en estos casos és el cridat sifrat per substitució, en el que cada lletra és remplazada per una diferent o per un número. Per a resoldre el criptograma, es deu recuperar l'alfabet original utilisat. En els seus inicis va ser concebut per a aplicacions més séries, pero en l'actualitat és utilisat per lo general com a entreteniment en revistes i diaris.
També es poden crear criptogrames utilisant atres métodos de sifrat clàssic. Per eixemple, el llibre de sifrat, a on un llibre o artícul és utilisat per a sifrar un mensage.
Història
[editar | editar còdic]Els criptogrames no varen anar originalment creats per a propòsits d'entreteniment, sino per al sifrat de secrets militars o privats.
El primer us de criptogrames per a propòsits d'entreteniment va succeir durant l'Edat Mija per uns monges que preparaven jocs d'ingeni. Un manuscrit trobat en Bamberg establixen que els visitants irlandesos a la cort de Merfyn Frych ap Gwriad (mort en l'any 844), rei de Gwynedd en Gales varen rebre uns criptogrames, els quals solament podien resoldre's transponiendo les lletres de l'alfabet llatí al grec. Al voltant del sigle tretze el monge anglés Roger Bacon va escriure un llibre en el qual va llistar sèt métodos de sifrat, i va establir que
En el XIX, Edgar Allan Poe va ajudar a popularisar els criptogrames, per mig de la publicació de molts artículs en revistes i diaris.
Resolució
[editar | editar còdic]Els criptogrames basats en el sifrat per substitució, per lo comuna, poden resoldre's per mig del anàlisis de freqüències i per mig del reconeiximent de patrons de lletres en les paraules sifrades.si són difícils
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- Martín Gil F.J., Martín Ramos P., Martín-Gil J. "A cryptogram in the compass roses of the Majorcan portolan charts from the Messina-Naples mapmakers school". Almogaren, N.º 36, 2005, pags. 285-296.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Criptograma» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.