Sifrat de Vigenère

El sifrat de Vigenère és un sifrat basat en diferents séries de caràcters o lletres del sifrat César formant estos caràcters una taula, cridada taula de Vigenère, que s'usa com a clau. El sifrat de Vigenère és un sifrat per substitució simple polialfabético.

Archiu:Cuadro Vigenere. caps block 0

vora

El sifrat de Vigenère s'ha reinventat moltes voltes. El método original va ser descrit per Giovan Battista Belasso en el seu llibre de 1553 La sifra del Sig. Giovan Battista Belasso. No obstant, va anar incorrectament atribuït més vesprada a Blaise de Vigenère, concretament en el XIX, i per això encara se li coneix com el "sifrat de Vigenère".

Este sifrat és conegut perque és fàcil d'entendre i implementar, ademés sembla irresoluble; açò li va fer valedor del renom el còdic indescifrable (li chiffre indéchiffrable, en francés).

Història

El primer sifrat polialfabético va ser el cridat sifrat de Alberti, creat per Leon Battista Alberti cap a 1467. Per a facilitar els càlculs s'aprofitava d'un disc de metal que permetia canviar fàcilment entre els diferents alfabets disponibles. El sistema de Alberti solament canviava entre alfabets despuix de moltes paraules, i els canvis s'indicaven escrivint la lletra del corresponent alfabet en el mensage sifrat. Més vesprada, en 1508, Johannes Trithemius, en el seu treball Poligraphia, va inventar la tabula recta, que és bàsicament la taula de Vigenère. Trithemius, no obstant, solament va proporcionar un sistema de canvi progressiu, rígit i predible entre alfabets.

Lo que ara se li coneix com el sifrat de Vigenère, va anar originalment descrit per Giovan Battista Belasso en el seu mencionat llibre de 1533, qui va construir el sifrat basant-se en la tabula recta de Trithemius, pero va afegir una clau repetida per a canviar cada caràcter entre els diferents alfabets.

Blaise de Vigenère va publicar la seua descripció d'un sifrat de autoclau semblat, pero més robust, abans del regnat d'Enrique III de França, en 1586. Més vesprada, en el XIX, l'invenció del sifrat va deixar d'atribuir-se a Vigenère.

El sifrat de Vigenère va guanyar una gran reputació per ser excepcionalment robust. Inclús l'escritor i matemàtic Charles Lutwidge Dodgson (Lewis Carroll) va dir que el sifrat de Vigenère era irrompible en un artícul titulat "The Alphabet Cipher" per a una revista infantil. En 1917, la revista Scientific American va afirmar que el sifrat de Vigenère era impossible de trencar. Esta reputació era inmerecida, considerant que el método Kasiski va resoldre el sifrat en el XIX, i que alguns criptoanalistas habilidosos varen poder trencar ocasionalment el sifrat en el XVI.

A lo llarc de el XIX, es varen propondre distintes variacions sobre este sistema, pero que no incrementaven significativament la seguritat i presentaven similars vulnerabilitats; entre estes estaven les següents:^[1]

Método de Auray
Método de Beaufort
Método de Gronsfeld

Gilbert Vernam va tractar d'arreglar el sifrat (creant el sifrat Vernam-Vigenère en 1918), pero a pesar dels seus esforços, el sifrat seguix sent vulnerable al criptoanálisis.

Funcionament

mensage:      P A R I S  V A O T  B I I N  O N I  M I S S I
clau:        L O O P L  O O P L  O O P L  O O P  L O O P L 
criptograma:  A O M X D  K O K I  P C T X  J H T  W S N I O

En este alfabet solament existixen 27 lletres:

A ! B	C	D	I	F	G	H	I	J	K	L	M	N	Ñ	O	P	Q	R	S	T	O	V	W	X	I	Z
0	1	2	3	4	5	6	7	8	9	10	11	12	13	14	15	16	17	18	19	20	21	22	23	24	25	26

En térmens matemàtics, pot expressar-se la funció de sifrat com:

$E (X_{i}) = (X_{i} + K_{i}) mod L$

A on $X_{i}$ és la lletra en la posició $i$ del text a sifrar, $K_{i}$ és el caràcter de la clau corresponent a $X_{i}$ , puix es troben en la mateixa posició, i $L$ és el tamany de l'alfabet. En este cas $L = 27$ .

Per a dessifrar realisem l'operació inversa:

Quan $(C_{i} - K_{i}) \geq 0$

$D (C_{i}) = (C_{i} - K_{i}) mod L$

Quan $(C_{i} - K_{i}) < 0$

$D (C_{i}) = (C_{i} - K_{i} + L) mod L$

A on $C_{i}$ és el caràcter en la posició $i$ del text sifrat, $K_{i}$ és el caràcter de la clau corresponent a $C_{i}$ , i $L$ el tamany de l'alfabet.

S'observa que a una mateixa lletra en el text pla li poden correspondre diferents lletres en el text sifrat.

Vore també

Referències

↑ J. G. Carmona, Tractat de criptografia en aplicació especial a l'eixèrcit, Ministeri de Defensa, 2011.

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Cifrado de Vigenère» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] J. G. Carmona, Tractat de criptografia en aplicació especial a l'eixèrcit, Ministeri de Defensa, 2011.

[1]