Sifrat per llibre
Un sifrat per llibre o sifrat Ottendorf és un método de sifrat en el que la clau és algun fragment d'un llibre o una atra peça de text. Els llibres que són comuns i àmpliament disponibles en l'actualitat, obliguen als usuaris del sifrat a assegurar-se de que els detalls de la clau (aspectes tals com l'identitat del llibre o el començ de la clau) estiguen suficientment ben amagats de possibles atacants. Açò és d'alguna manera un eixemple de seguritat per obscuridad. És absolutament essencial que abdós corresponsals no només tinguen el mateix llibre, si no la mateixa edició.[1]
Tradicionalment este método de sifrat funciona reemplaçant paraules en el text clar d'un mensage en l'ubicació de les paraules en el text del llibre. D'esta manera, el sifrat per llibre més correctament cridat còdics.
Açò pot tindre problemes; si una paraula apareix en el text clar pero no en el llibre, no pot ser codificada. Un modo alternatiu de tractar este problema, és reemplaçar lletres individuals més que paraules. Tal método, utilisat en el segon document de Beale, substituïx la primera lletra d'una paraula en el llibre en la posició d'aquella paraula. En este cas, el sifrat per llibre és correctament una sifra, específicament un sifrat de substitució homofónico. Aixina i tot, utilisada a sovint, esta tècnica té l'efecte de produir un text sifrat més gran (típicament 4 a 6 dígits són requerits per a sifrar cada lletra o sílaba) i aumenta el temps i l'esforç requerits per a decodificar el mensage.
Elecció de la clau
L'element principal d'un sifrat per llibre és la clau. L'emissor i el receptor dels mensages codificats poden acordar utilisar qualsevol llibre o publicació disponible per a abdós quan generen la clau de la seua sifra. Qui intercepte el mensage i intente decodificarlo, a no ser que siga un criptógrafo especialisat, deu alguna manera identificar la clau entre un número enorme de possibilitats disponibles.
En el context del espionage, un sifrat per llibre té una ventaja considerable per a un espia en territori enemic. Un lliure de còdic convencional, si és descobert per les autoritats locals, instantàneament incrimina al seu amo com a espia i dona a les autoritats la possibilitat de dessifrar el còdic i enviar mensages falsos per a detectar a l'agent. Per un atre costat un llibre, si és triat cuidadosadament per a quadrar en l'història de tap de l'espia, com una novela, sembla inocuo.
La desventaja d'un sifrat per llibre és que abdós parts tenen que tindre una còpia idèntica de la clau, mateix títul i mateixa edició. El llibre no té que ser de la classe que semblaria fòra de lloc en possessió d'aquells utilisant-ho i té que ser d'un tipo que provablement continga qualsevol paraula requerida (o la forma de generar-la). Aixina, per eixemple, un espia desijant enviar informació sobre moviments de tropes i les cantitats d'armes provablement no trobe útils un llibre de cuina o una novela romàntica.
Utilisant publicacions àmpliament disponibles
Diccionari
Una atra aproximació és utilisar un diccionari com a llibre de claus. Açò garantisa que casi totes les paraules seran trobades, i també fa molt més fàcil trobar una paraula a l'hora de codificar. Esta aproximació va ser utilisada per George Scovell per a l'eixèrcit del Duc de Wellington en algunes campanyes de la Guerra Peninsular. En el método Scovell, una paraula codificada constava d'un número (indicant la pàgina del diccionari), una lletra (indicant la columna en la pàgina), i finalment un número que indica qué entrada de la columna s'havia pres. Aixina i tot, esta aproximació també té una desventaja: com les entrades estan ordenada per orde alfabètic, també els números de còdic. Açò pot donar pistes importants al criptoanalista a no ser que el mensage estiga supercodificado. L'àmplia distribució i disponibilitat dels diccionaris també presenten un problema; provablement pot ser que qualsevol intentant trencar tal còdic estiga també en possessió del diccionari i puga usar-ho per a dessifrar el mensage.
La Bíblia com a llibre de claus
La Bíblia és un llibre àmpliament disponible que és casi sempre imprés en marques de capítul i versícul; fent fàcil trobar una cita concreta dins del text, fent-ho particularment útil per a este propòsit; la disponibilitat estesa de concordancias també pot aliviar el procés de codificar. Atres texts religiosos com el Corán presenten les mateixes ventages.
Vore també
Referències
- ↑ (2008) «Book Cipher with Infinite Key Space», 2008 International Symposium on Information Science and Engineering, pp. 456. doi:10.1109/ISISE.2008.273. ISBN 978-0-7695-3494-7.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cifrado por libro» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.