Anar al contingut

Còdic (criptografia)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:State Department code book 1899, code page 187.agr.jpg
Còdic (criptografia)
Archiu:KGBVictory Code pages at National Cryptologic Museum.agr.jpg
Document en exhibició en el Museu Criptológico Nacional de EE. UU.

Un còdic, en criptografia, consistix en substituir unitats textuals en importància semàntica, habitualment paraules o frases, per a ocultar el mensage. Per eixemple, «cel blau» podria significar «atacar en amanecer». Quan s'usen còdics, la documentació secreta que relaciona cada còdic en l'informació que representa es recopila en un diccionari o llibre de còdics.

En l'actualitat no se solen usar salve per a denominar operacions encobertes. Per eixemple: Operació Tormenta del desert per a denominar a l'operació d'inici de l'atac a Iraq en 1991.

Eixemples

[editar | editar còdic]

En la Segona Guerra Mundial es varen usar còdics en idioma navajo per a identificar mensages militars. Per eixemple «chai-dona-gahy-nail-tsaidi» (lliteralment "assessí de tortugues") volia dir «armes antitanque».

En el món del telégraf era freqüent l'us de còdics. Per eixemple hi havia un còdic per a mensages domèstics. En este còdic el valor "73" significava "Et vullc i besos".[1] Un atre dels còdics més famosos era l'Acme Comodity and Phrase Code que assignava còdics de cinc lletres a 100 000 frases d'us comú.[2] Els còdics estaven definits de tal forma que permetien cert grau de detecció i correcció d'errors. Per este motiu se sol considerar a este còdic com el precursor d'este tipo de pràctiques.

En 1909, el govern britànic va publicar el denominat Còdic Q com un conjunt d'abreviatures a amprar entre els seus barcos i les seues instalacions costeres. Esta llista de 45 mensages tipificats va ser adoptada en la Tercera Convenció Internacional de Radiotelegrafia de Londres en 1912. Com a curiositat, la denominació del Còdic Q es devia a que tots els mensages escomençaven per la lletra Q.

Podríem considerar que traduir un document a un atre idioma és usar un còdic, el mensage serà comprensible només per als receptors que coneguen dit còdic.

Atres eixemples històrics

[editar | editar còdic]

Els presents eixemples estan trets del llibre de David Kahn: The Codebreakers – The Story of Secret Writing.[3]

  • El Tableau de concordance amprat pels servicis diplomàtics francesos a primers de el XX. Tenia la precaució d'advertir als seus usuaris que era més segur enviar un mensage en clar que enviar-ho en codificació parcials.
  • El Còdic de ruta de l'Unió amprat pels eixèrcits nordistas durant la Guerra de Secessió per a les seues comunicacions telegràfiques. Tenia una segona fase de transposició dels térmens ya codificats. Es tractava d'un còdic que substituïa paraules o frases per atres paraules, degut a que els operadors del telégraf cometien menys errors quan es tractava de paraules reals que quan eren séries de dígits o de lletres sense sentit.[4]
  • El còdic dels almirants japonés o JN-25 que el seu dessifrat va permetre als alts mandos americans plantejar la batalla de Midway o l'acció que va culminar en la mort de l'almirant Yamamoto. Durant la Segona Guerra Mundial, els japonesos varen amprar molts atres còdics, en preferència a les sifres.

Confusió en sifrat

[editar | editar còdic]

En el llenguage quotidià, i de forma incorrecta, és habitual l'us de la paraula sifra per a incloure tant a còdics com a processos de sifrat.[6] Tant els còdics com els sifrats són métodos per a alterar les representacions dels mensages per a fer-los ininteligibles a intrusos i aixina mantindre la confidencialitat. Essencialment un còdic és una substitució de paraules o frases per uns atres. No obstant un sifrat consistix en una transformació caràcter per caràcter o bit per bit, segons el cas, sense importar l'estructura llingüística ni el significat del mensage. No obstant, el concepte de còdic i sistemes de sifra es poden aplicar de forma conjunta. Eixe pot ser l'orige de l'us inadequat de la paraula sifra. Per eixemple:

  • Un sistema de sifra pot ser usat per a sifrar els símbols d'un còdic.
  • Es poden usar còdics per a algunes parts del mensage, i el restant, per a les que no existixen còdics associats, es poden sifrar. A esta forma d'operar se li crida nomenclátor (vore en Substitució homófona).

Si duem les consideracions al llímit, un còdic pot ser considerat com un sistema de sifra en un alfabet molt gran.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Carroll, John Miller. Computer security, Butterworth-Heinemann, 1996.
  2. Simmons, G. J. "A survey of Information Authentication". Contemporary Cryptology, The science of information integrity, ed. G. J. Simmons, IEEE Press, New York, (1992).
  3. Kahn, David Secret War of Words; The Codebreakers. The Story of Secret Writing. New York Claves Book Review, 7 de giner de 1968.
  4. [3.1] TELEGRAPHY & CRYPTOLOGY [3.1] TELEGRAPHY & CRYPTOLOGY en Wayback Machine.
  5. Tuchman, Barbara W. (1958). The Zimmermann Telegram. ISBN 0-34-532425-0.
  6. Tanenbaum, Andrew S. Rets de computadores, Prentice Hall, 2003.


Referències

[editar | editar còdic]