Nomenclàtor (criptografia)

En el camp de la criptografia es denomina nomenclàtor a una variant de les sifres de substitució que es caracterisa per amprar signes o caràcters particulars per a substituir paraules específiques (normalment es tracta de noms d'especial rellevància i es coloquen formant una llista a banda de la sifra ordinària), mentres que el restant de les paraules que formen el mensage són codificades amprant una sifra ordinària. O, inclús, en alguns casos, es deixaven sense sifrar.

Entre els casos més famosos dels nomenclàtors, estan el que va amprar la reina Maria Stuart durant la conspiració de Babington per a comunicar-se en els conspiradors (sifra el dessifrat de la qual la va dur al patíbul) o la sifra de Phillibert Babou, elaborada per al rei Francesc I de França. De tots modos, els sigles XVI al XVIII representen l'apogeu de l'us dels nomenclàtors. Com a curiositat, els carlistes els varen amprar durant el XIX. Inclús el denominat Còdic de Ruta de l'Unió, amprat pels nordistes en la Guerra de Secessió podria ser considerat com un nomenclàtor.

Des d'un punt de vista tècnic, un nomenclàtor és un punt intermig entre els còdics i les sifres puix, si nos fixem exclusivament en els noms que apareixen en la llista del nomenclàtor, se'ls tracta com un còdic i el restant com una sifra ordinària, ya siga de substitució simple, homofònica o polialfabètica.