Còdic de Ruta de l'Unió

El Còdic de Ruta de l'Unió va ser un conjunt de normes criptográficas per a garantisar la seguritat de les comunicacions telegràfiques dels eixèrcits federals durant la Guerra de Secessió. En la pràctica, es podia considerar un supòsit de supercifrado por cuanto el mateix constava de dos fases, una primera de substitució per la qual s'amprava un còdic, i una segona fase de transposició que sifrava els elements del còdic. En els mensages que, finalment, eren remesos, s'incloïen, ademés, paraules nules. En diverses variants, va servir durant tota la guerra.

Este sistema criptográfico pot considerar-se tant un còdic com una sifra puix tenia elements d'abdós. Va ser elaborada per Anson Stager i empleada en exclusiva pel Telégraf Militar d'Estats Units.

Principis del sistema

El Còdic de Ruta es basava en una primera part a on se substituïen els noms més comuns o més importants del mensage per paraules convingudes per a ocultar el seu significat. Per eixemple, en una de les seues variants, la paraula ADAM del mensage volia dir el president Lincoln. En lo tocante a estos supòsits del còdic, en totes les variants del mateix, es varen crear diverses variants en atenció als diversos teatres de la guerra, per eixemple, els eixèrcits que lluitaven a la vora del Mississipi no necessitaven parlar del riu Potomac. Açò permetia que alguns térmens es pogueren amprar, en significats distints, en les distintes rets sense necessitat de canviar completament el llibre de còdics. Ademés d'estos térmens, frases habituals, o expressions complexes, eren reduïdes a paraules del còdic. Una volta realisada esta substitució, es procedia a la transposició. No obstant, cap al final de la guerra, la confiança en la part del còdic va aumentar o es va considerar una pèrdua de temps recórrer a esta segona fase i es remetia el mensage precedit per la paraula DISCARDED (alguna cosa que es recomanava quan el mensage consistia, exclusivament, de paraules del còdic).

A lo llarc de la guerra, en les distintes variants de la mateixa, el número de paraules de còdic va ser aumentant progressivament, oscilant entre unes 400 entrades i 1500 entrades.

Fase de transposició

La fase de transposició començava en la selecció de la taula que s'anava a amprar per a sifrar el mensage en atenció a la llongitut del mateix. Una mida de precaució, tant contra els errors de transcripció com contra la possibilitat de que un tercer alié interceptara el mensage, era que els mensages de més de 100 paraules de llarc eren dividits per al seu sifrat. Les distintes parts del mensage eren enviades utilisant claus diferents.

A diferència d'atres métodos de transposició amprats a lo llarc de l'història, este còdic de ruta de l'Unió, desordenava les paraules i no les lletres, per lo que l'element clau eren les paraules de que constara el mensage.

Cada una de les paraules que s'ampraven com a claus (i que es transmetien al començ del mensage) suponia un tamany de taula determinat i una ruta determinada, havent distintes rutes possibles en cada taula. Estes paraules eren denominades COMMENCEMENT WORD (lliteralment, paraula d'inici) o BLIND WORD (lliteralment, paraula cega). En cas que no es reblira completament una taula (alguna cosa que, per eixemple, ocorreria cada volta que el número de paraules del mensage fora primer) es reblien les celes buides de la mateixa en paraules nules. Segons pareix, els operadors del sistema ampraven expressions humorístiques o frases relatives al conflicte per a estes paraules nules. Estes taules tenien un tamany màxim de 10 x 10 en lo que el número màxim de paraules per taula era de 100.

A continuació s'inclou un eixemple del funcionament d'esta part amprant la primera frase del Quixot com a text a sifrar, que consta de 32 paraules i el poema Poderós cavaller és dons Diners de Quevedo per a les paraules de control.

Yo

Diners

Poderosos

És

En

un

lloc

de

La

Taca

de

-

nom de la qual

no

vullc

acordar-me

no

ha

molt

que

vivia

un

fidalc

de

els

de

adarga

antiga

llança

en

drassana

rocín

flac

i

llebrer

corredor

Cavaller

al

Don

Mare

En la ruta que hem triat, marcada en la paraula TELEGRAMA, es llig el mateix començant per la 6ª columna, d'avall dalt i, en orde altern dalt avall i avall dalt, la 2ª, la 7ª, la 5ª, la 3ª, la 8ª, la 1ª i la 4ª. En finalisar cada una d'estes columnes, s'introduïx la PALABRA DE CONTROL (CHECK WORD, en l'original en llengua anglesa) que està marcada en lletra negreta en la taula anterior.

En el mensage a remetre per telégraf es transmetria el següent text: TELEGRAMA I DE HA MANCHA PODEROSO UN NO UN EN CABALLERO GALGO ADARGA MUCHO ES DE LA NO LOS FLACO DON ASTILLERO HIDALGO QUIERO LUGAR DINERO CUYO QUE ANTIGUA CORREDOR MADRE LANZA VIVÍA NOMBRE EN YO, DE ACORDARME DE ROCÍN AL.

Per a dessifrar el mensage, es procediria a l'inversa. L'operador de còdic sabria que la paraula de començ TELEGRAMA supondria un quadro de huit columnes i quatre files i coneixeria l'orde de les columnes i el seu sentit. Les paraules de control li permetrien notar que no estava cometent errors en la transcripció.

Ventages de la codificació per paraules

En ser codificat per paraules, tenia la ventaja de que era molt més fàcil de transmetre pel telégraf toda vez que als telegrafistas els resultava més senzill transmetre paraules que séries de números o séries de lletres sense sentit. Ademés, en cas d'error ortogràfic podia ser corregit sense comprometre la seguritat del sistema. Conforme va progressar la guerra i els telegrafistas varen adquirir confiança, varen començar a recórrer a abreviatures i a gerga per a accelerar la transmissió sense perjudicar la seguritat i la claritat dels mensages.

Pàgines dels llibres de còdic

Les pàgines dels llibres de còdic (que no tenien per qué ser part d'un llibre) seguien un esquema semblat en tres columnes. En la primera columna s'indicaven les COMMENCEMENT WORDS o BLIND WORDS, que permetien delimitar la clau concreta de transposició. En la segona columna s'indicaven les CHECK WORDS o paraules de control que permetien comprovar si s'anava sifrant i dessifrant correctament. En la tercera columna s'indicaven les ARBITRARY WORDS (paraules arbitràries, en llengua anglesa) que eren paraules de còdic en el seu corresponent significat. En les successives versions d'estos llibres de còdic, el número d'entrades per a estes ARBITRARY WORDS va ser passant de les 400 fins a les 1500 possibilitats.