La sifra de Delastelle deu el seu nom al seu inventor, el francés Félix-Marie Delastelle (1840-1902), qui havia descrit per primera volta el principi en la Revue du Génie civil en 1895, baix el nom de "nova criptografia". Es tracta d'un algoritme que s'aprofita del fraccionament dels elements del mensage a través d'uns procediments entremesclats de transposició i de substitució.

Esta sifra presenta dos variants, la sifra bífida i la sifra trífida.[1]

Sifra Bífida de Delastelle

L'algoritme utilisa una cuadrícula de sifrat / dessifrat anàloga a la del quadrat de Polibio. Després d'anotar les coordenades (abscisses i ordenades) de vàries lletres sense sifrar, mescla les coordenades i llig despuix en la cuadrícula les lletres sifrades en les coordenades mesclades.[2] Una conseqüència important d'açò és que les cuadrículas de sifrat deuen ser quadrades per lo que el número de lletres o símbols que es podran sifrar serà sempre un quadrat perfecte: 1, 4, 9, 16, 25, 36, 49, 64, 81, 100...

Este procediment es diu també tomográmico.

Modo d'Operació

Ho mostrarem en un eixemple:

Amprarem la següent cuadrícula, generada amprant com a base la primera frase del Quixot, en un dígit despuix de cada paraula per a codificar el mensage: “este mensage secret”.

a b c d i f
a I N 1 O 2 L
b G A R 3 D 4
c 5 M C H 6 7
d I O 8 B 9 0
i Q/K I V S T Z
f F J Ñ P W X


La cuadrícula ha segut triada perque inclou tant lletres com a números. Ya que l'alfabet espanyol inclou 27 lletres, les lletres Q i K, infreqüents i difícils de confondre, es consideraran com la mateixa.

Dividirem les lletres del mensage en grups de cinc lletres en lo que nos quedaria:

 estem    ensaj    esecr    eto

Per lo tant el mensage seria substituït d'acort en la cuadrícula anterior i cada substitució serà escrita per baix de la lletra que codifica en dos llínees, en la primera la referència vertical en la segona, l'horisontal.

 estem    ensaj    esecr   eto
 adeab    abdbb    adacc   aeb
 aeeac    aaebf    aeacb   aed

Una volta fet açò, ordenem els grups de tal forma que els lliggam a l'horisontal, pero cada grup de 5 de modo independent, aixina:

 adeab  aeeac  abdbb  aaebf  adacc  aeacb  aeb  aed

A continuació, substituïm els parells de lletres, llegint a l'horisontal i agrupant de la mateixa manera que el mensage original. Cada grup de cinc lletres quedarà per damunt del nou mensage codificat. Per a diferenciar, les lletres seran mayúscules.

 estem      ensaj      esecr   eto
 adeab      abdbb      adacc   aeb
 aeeac      aaeaf      aeacb   aed
 Y2NT5      G3NKJ      Y512R   QN9

Si per a este pas final amprarem una cuadrícula matriu diferent, estaríem parlant d'un sistema de matrius conjugades.

Debilitats

La sifra de Delastelle codifica cada grup per separat, com un bloc, no obstant, blocs similars, donen com resultat blocs similars, que es diferencien, exclusivament, en una o, com a molt, dos lletres de l'anterior. Açò dona una pista als analistes.[3] Este fet de que, en el simple canvi d'una lletra, puguen canviar una o dos lletres del resultat final indica que existix una certa difusió, en el sentit que Shannon va donar a eixa paraula.

Sifra Trífida de Delastelle

La sifra trífida seguix el mateix principi pero en lloc d'utilisar una simple cuadrícula traçada en el pla, ampra un conjunt de coordenades tridimensional (eixos X, I i Z, d'ahí que siga trífida puix cada símbol és localisat per mig de la conjunció de tres valors) en amprar tantes cuadrículas com l'altura i esgambi de la mateixa.[4] Una conseqüència important d'açò és que el número de símbols a sifrar serà sempre una gaveta perfecta: 1, 8, 27, 64, 125, 216, 343, 512, 729, 1000...

Modo d'Operació

Ho mostrarem en un eixemple:

Amprarem les següents taules, generades amprant com a base la primera frase del Quixot, per a codificar el mensage: “este mensage secret”.

A a b c
a I N O
b L G - c R D M
B a b c
a C H I
b O B Q
c I V S
C a b c
a T Z F
b J K Ñ
c P W X

Les taules inclouen les 27 lletres de l'alfabet espanyol, ya que el número és una gaveta perfecta. Una atra forma d'ordenar-les seria en tres dimensions en unes apilades damunt de les atres.

Dividirem les lletres del mensage en grups de cinc lletres en lo que nos quedaria:

 estem    ensaj    esecr    eto

Per lo tant el mensage seria substituït d'acort en les taules anteriors i cada substitució serà escrita per baix de la lletra que codifica en tres llínees, en la primera, la referència vertical; en la segona, l'horisontal; en la tercera llínea, la referència a la taula concreta (o al nivell de la mateixa si les haguérem apilat). Estes tres llínees corresponen en les referències en els eixos X, I i Z.

 estem    ensaj    esecr    eto
 acaac    abcca    acaaa    aaa
 acaac    aacbb    acaac    aab
 abcaa    aabac    ababa    acb

Una volta fet açò, reordenamos els grups de tal forma que els lliggam a l'horisontal, pero cada grup de 5 de modo independent, aixina:

 acaac  acaac  abcaa  abcca  aacbb  aabac  acaaa  acaac  ababa  aaa  aab  acb

A continuació, substituïm els trios de lletres, llegint a l'horisontal i agrupant de la mateixa manera que el mensage original. Cada grup de cinc lletres quedarà per damunt del nou mensage codificat. Per a diferenciar, les lletres seran mayúscules.

 estem    ensaj    esecr   eto
 acaac    abcca    acaaa   aaa
 acaac    aacbb    acaac   aab
 abcaa    aabac    ababa   acb
 RRUYU    JUINZ    REUYL   ECI

Si per a este pas final amprarem una cuadrícula matriu diferent, estaríem parlant d'un sistema de matrius conjugades.

Debilitats

La sifra de Delastelle codifica cada grup per separat, com un bloc, no obstant, blocs similars, donen com resultat blocs similars, que es diferencien, exclusivament, en una o, com a molt, dos lletres de l'anterior. Açò dona una pista als analistes. Este fet de que, en el simple canvi d'una lletra, puguen canviar una, dos o fins a lletres lletres del resultat final indica que existix una certa difusió, en el sentit que Shannon va donar a eixa paraula. Esta difusió és major que en la variant bífida per lo que, pese a la seua major dificultat de treball, és alguna cosa més segura.

Referències


Referències