Quadrat de Polibio

Simbologia original del quadrat de Polibio.

Inventat cap a 150 a. C. per l'historiador Polibio, el quadrat de Polibio va ser utilisat principalment per nihilistes russos tancats en les presons zarista.

Es tracta d'un algoritme trivial, a on cada lletra del alfabet és reemplaçada per les coordenades de la seua posició en un quadrat. És un cas particular de sifrat de substitució mona-alfabètica. Este tipo de còdic no resistix a un anàlisis de freqüències.

Encriptación

Partim d'una matriu de 5x5 en la que cada casella és una lletra de l'abecedari. Les files i les columnes aniran numerades a modo de coordenades. En este cas hem juntat la I en la J per a poder encaixar les 26 lletres de l'abecedari en 25 caselles. Una atra versió menys habitual juntaria l'O en la V.

També és possible ampliar la matriu a un quadrat de 36 caselles per a poder afegir els números i alguns signes de puntuació.

En qualsevol cas, s'ometrà qualsevol signe diacrític present en el mensage (en el cas de l'espanyol, la tilde, la diéresis i la virgulilla de la Ñ).

	1	2	3	4	5
1	A	B	C	D	I
2	F	G	H	I, J	K
3	L	M	N	O	P
4	Q	R	S	T	O
5	V	W	X	I	Z

D'esta manera, per a codificar el mensage substituirem les lletres per un número de dos sifres que indicarà la fila i la columna que ocupava la lletra en el quadrat. Per eixemple, la w està en la llínea 5 i en la columna 2, i per lo tant, li correspon el 52.

Posant un eixemple, el text «Wikipedia, l'enciclopèdia lliure» es codificarà aixina:

52 24 25 24 35 15 14 24 11 31 11 15 33 13 24 13 31 34 35 15 14 24 11 31 24 12 42 15
 w  i  k  i  p  i  d  i  a     l a     i n  c  i  c  l  o  p  i  d  i  a     l i  b  r  i

Anècdota

Polibio havia imaginat una solució per a transmetre els mensages en antorches ardint. És una variant del telégraf òptic.