ROT13

ROT13

Archiu:Caps block 0 -es.png

El ROT13 substituïx cada lletra per la seua parella, 13 caràcters per davant en l'alfabet. Per eixemple, HOLA es convertix en UBYN (o, dessifrant, UBYN es convertix en HOLA de nou).

ROT13 («rotar 13 posicions») és un senzill sifrat César utilisat per a ocultar un text substituint cada lletra per la lletra que està tretze posicions per davant en l'alfabet. A es convertix en N, B es convertix en O i aixina fins a la M, que es convertix en Z. Després la seqüència s'invertix: N es convertix en A, O es convertix en B i aixina fins a la Z, que es convertix en M. Este algoritme s'utilisa en fòrums d'Internet com a mig per a ocultar de mirades casuals el final d'un succeït, la solució a un acertijo, el destripe d'una película o una història, o algun text ofensiu. ROT13 s'ha descrit com el «equivalent en Usenet d'una revista que imprimix bocabajo la resposta a un pasatiempo».

El nom «ROT13» es va originar en Usenet a principis dels anys 1980, i el método s'ha convertit en un estàndart de facto. De la mateixa manera que el sifrat de César (un método de sifrat en mils d'anys), el ROT13 no proporciona seguritat criptográfica real i no s'usa per a tals fins; de fet, a sovint s'ampra com a eixemple canònic de sifrat dèbil. Una atra característica d'este sifrat és que es tracta d'un sifrat recíproc, per a desfer el ROT13 s'aplica el mateix algoritme, de manera que per a sifrar i dessifrar es pot utilisar el mateix còdic.

Es pot classificar dins dels sifrats simètrics, després s'ampra la mateixa clau per a sifrar i per a dessifrar.

Descripció

Aplicar el ROT13 a un text es reduïx a examinar els seus caràcters alfabètics i substituir-los per la lletra que està 13 posicions per davant en l'alfabet, tornant al principi si és necessari i conservant les mayúscules i minúscules: a es convertix en n, B es convertix en O, i aixina fins a la Z, que es convertix en M. Solament queden afectades les lletres que apareixen en l'alfabet llatí; els números, símbols, espais i atres caràcters es deixen igual. Com hi ha 26 lletres en l'alfabet llatí i 26 = 2 × 13, la funció ROT13 és la seua pròpia inversa:

${\text{ROT}}_{13}({\text{ROT}}_{13}(x))={\text{ROT}}_{26}(x)=x$ per a qualsevol text x.

En atres paraules, dos aplicacions successives de ROT13 recuperen el text original (en matemàtiques, açò a voltes es diu involució; en criptografia, un sifrat recíproc).

La transformació es pot fer utilisant una taula de busca com la següent:

ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZabcdefghijklmnopqrstuvwxyz

NOPQRSTUVWXYZABCDEFGHIJKLMnopqrstuvwxyzabcdefghijklm

Per eixemple, en este succeït, la resposta s'ha ocultat usant ROT13:

¿Cóm es pot distinguir a un extrovertido d'un
introvertit en la NSA? Ra ybf nfprafberf,
ry rkgebiregvqb zven ybf mncngbf qr ybf BGEBF gvcbf.

Transformant tot el text per mig de el ROT13, es revela la resposta al succeït:

¿Pbzb fr chrqr qvfgvathve n ha rkgebiregvqb qr ha
vagebiregvqb ra yn AFN? En els ascensors,
el extrovertido mira les sabates dels OTROS tipos.

Una segona aplicació de el ROT13 recuperaria l'original.

Història

El ROT13 es va originar en el grup de notícies net.jokes a principis de la década de 1980, en un esforç per proporcionar un mig voluntari per a ocultar els succeïts que alguns llectors podrien trobar ofensius, o simplement per a ofuscar el final d'un succeït i evitar que es llegira massa pronte. (Els intents anteriors de categorizar els succeïts ofensius colocant-los en grups de notícies separats varen fallar: els administradors no volien donar a entendre que consentien eixes publicacions creant un lloc especial per a elles). El ROT13 va ser una solució convenient per la seua simplicitat.

Com substituïx lletres alfabètiques per atres lletres, es garantisava que el ROT13 no causaria problemes en algun software de grups de notícies que poguera tindre incompatibilitats en caràcters poc usuals. Es va elegir ROT-13 en lloc de ROT-N (per a qualsevol atre valor de N, com el 3 en el sifrat César original) perque 13 és el valor que fa que la codificació i la decodificación siguen equivalents, permetent aixina la comoditat d'un mateix comando per a sifrar i dessifrar. En sentit estricte, el valor 13 funciona aixina solament per a idiomes com l'anglés, que tenen 26 lletres en el seu alfabet, pero com l'alfabet llatí de 26 caràcters està inclós en el joc de caràcters ASCII, el ROT13 és prou universal, a lo manco per als idiomes occidentals que poden usar el ASCII o alguna de les seues extensions.

Encara que els usuaris podien codificar i descodificar els mensages a mà, el dessifrat automàtic és molt més cómodo. Els sistemes UNIX tenen una utilitat estàndar anomenada "tr" (transliterar) que es pot aplicar per a fer una codificació ROT13:

tr A-Za-z N-ZA-Mn-za-m

Que significa, lliteralment:

Traduïx el text que et passe canviant totes les lletres de la seqüència que va de la «A» a la «Z» mayúscules (A-Z), respectivament, per, primer, la seqüència de lletres que van de la «N» a la «Z» (N-Z), i despuix —posat que solament duem la mitat de la seqüència a traduir— per la seqüència que va de la «A» a la «M» (A-M). Fer lo anàlec en les minúscules.

Que es correspon, precisament, en una codificació (o descodificación) ROT13.

Pronte el dessifrat automàtic es va afegir com a característica incorporada en les aplicacions de grups de notícies. A partir de principis dels 90, el ROT13 també es va utilisar en els fòrums de FidoNet, fins al punt de que les aplicacions de correu de Fidonet solien incloure característiques per a sifrar i dessifrar automàticament.

Vore també

• Criptoanálisis

Referències

• Eric S. Raymond (Editor), Jargon File, [3].
• Bruce Schneier, Applied Cryptography, 2nd edition, Wiley, 1996, p11. ISBN 0-471-11709-9.