Microscopía

fig. m1: Un microscopi en allumenament per llàntia de mercuri per a microscopía de fluorescència, en cambra digital acoplada i conectat a un ordenador.

La microscopía (o també sense tilde: «microscopia») és el conjunt de tècniques i métodos destinats a fer visible els objectes d'estudi que pel seu pequeñez estan fòra del ranc de resolució de l'ull normal.

Si ben el microscopi és l'element central de la microscopía, l'us del mateix es requerix per a produir les imàgens adequades, de tot un conjunt de métodos i tècniques afins pero extrínsecas a l'aparat. Algunes d'elles són, tècniques de preparació i maneig dels objectes d'estudi, tècniques d'eixida, processament, interpretació i registre d'imàgens, etc. Exceptuant tècniques especials com les utilisades en microscopi de força atòmica, microscopi d'ions en camp i microscopi d'efecte túnel, la microscopía generalment implica la difracció, reflexió o refracció d'algun tipo de radiació incident en el subjecte d'estudi.

Història

Antonie van Leeuwenhoek (Holanda, 1632-1723), un venedor de teles, aficionat a polir lents, va conseguir fabricar lents lo suficientment poderoses com per a observar bactèries, foncs i protozoos, als que va cridar "animálculos". El primer microscopi compost va ser desenrollat per Zacharias Janssen. A partir d'est, els alvanços tecnològics varen permetre aplegar als moderns microscopis del nostre temps, els que existixen de varis tipos i en diferents fins. Cinquanta anys despuix de la creació el microscopi, l'anglés Robert Hooke perfecciona el microscopi; Hooke utilisa un microscopi compost per a estudiar corts de corcho i descriu els chicotets poros en forma de caixa, als que ell va cridar "cèles". Publica el seu llibre Micrographia.

Microscopía òptica

fig. mo1: Microscopi estereoscópico

Artícul principal → Microscopi òptic.

• Microscopía òptica (microscopía de llum clàssica), consistix en fer passar llum visible d'una font (difractada, reflectida o refractada en el subjecte d'estudi) a través de lents òptics simples o múltiples, per a conseguir una vista ampliada de la mostra. L'image resultant pot ser detectada directament per l'ull humà, impresa en una placa fotogràfica o registrada i mostrada digitalment (i almagasenada en algun soport digital). En la fig. mo1 pot vore's un microscopi estereoscópico (adequat principalment per a una visió binocular directa).

Microscopía electrònica

Artícul principal → Microscopía electrònica.

Un microscopi electrònic usa electrons en lloc de fotons (o llum visible) per a formar imàgens. Els microscopis electrònics permeten alcançar amplificament majors, degut a que la llongitut d'ona dels electrons és prou menor que la dels fotons.

Bibliografia

• Pluta (1988). Advanced Light Microscopy vol. 1 Principles and Basic Properties, Elsevier. ISBN 978-0-444-98939-0.
• Pluta, Maksymilian (1989). Advanced Light Microscopy vol. 2 Specialised Methods, Elsevier. ISBN 978-0-444-98918-5.
• (1998) Introduction to Light Microscopy, BIOS Scientific Publishers. ISBN 978-0-387-91515-9.
• Inoue, Shinya (1986). Video Microscopy, Plenum Press. ISBN 978-0-306-42120-4.

• (1978).«Considerations on a laser-scanning-microscope with high resolution and depth of field».Microscopica acta.81(1)

31–44.Consultat el 1 de juny de 2013. Theoretical basis of super resolution 4Pi microscopy & design of a confocalaser scanning fluorescence microscope

• (2007).«Portraits of life, one molecule at a clave».Analytical Chemistry.79(5)

1785–8.doi:10.1021/ac0718795., a feature artícul on sub-diffraction microscopy from the March 1, 2007 issue of Analytical Chemistry