Philosophiæ naturalis principia mathematica
Philosophiæ naturalis principia mathematica (Principis matemàtics de la filosofia natural), també coneguda simplement com Principia,[1] és una obra publicada en llatí per Isaac Newton el 5 de juliol de 1687[1] a instàncies del seu amic Edmund Halley,cita requerida a on arreplega els seus descobriments en mecànica i càlcul matemàtic. Este treball va marcar un punt d'inflexió en l'història de la ciència i és considerada, per molts, com l'obra científica més important de l'història.
La seua publicació s'havia demorat enormement donat el temor de Newton a que uns atres intentaren apropiar-se dels seus descobriments. No obstant Edmund Halley va pressionar a Newton fins que publicara; Newton li l'agraïx en les primeres pàgines del llibre. Els tres llibres d'esta obra contenen els fonaments de la física i l'astronomia escrits en el llenguage de la geometria pura. El Llibre I conté el método de les "primeres i últimes raons" i, baixe la forma de notes o escolios, es troba com a anex del Llibre III la teoria de les fluxiones. Encara que esta obra monumental li va aportar un gran renom, resulta un treball difícil de llegir en l'actualitat donat el llenguage i to utilisats. És per això, que per eixemple en el càlcul diferencial, és la notació de Gottfried Leibniz la que s'utilisa en l'actualitat, més intuïtiva i que facilita els càlculs, i no la de Newton.
En el camp de la mecànica va recopilar en la seua obra les troballes de Galileo i va enunciar les seues tres famoses lleis del moviment. D'elles va poder deduir la força gravitatoria entre la Terra i la Lluna i demostrar que esta és directament proporcional al producte de les masses i inversamente proporcional al quadrat de la distància, multiplicant este cocient per una constant cridada constant de gravitació universal. Va tindre ademés la gran intuïció de generalisar esta llei a tots els cossos de l'univers, en lo que esta equació es va convertir en la llei de gravitació universal.
L'eixemplar de la primera edició dels Principia que va pertànyer a Isaac Newton, contenint anotacions i correccions manuscrites, es troba en la Biblioteca Wren del Trinity College de Cambridge.[2][3]
Va existir una polèmica concernent a quí havia segut l'inventor del càlcul, títul que es varen disputar Newton i Leibniz. Lo cert és que si ben Leibniz va publicar abans les seues idees, Newton havia elaborat tota la seua teoria molt abans, pero es va demorar en publicar-la.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 (en anglés) Philosophiæ Naturalis Principia Mathematica (còpia personal de Newton de la primera edició i anotada per ell.) University of Cambridge. Consultat el 23 de setembre de 2012.
- ↑ (en anglés) «The Library of Sir Isaac Newton» University of Cambridge. Consultat el 23 de setembre de 2012.
- ↑ versió facsímil des del Universitat Complutense de Madrit (Google Llibres)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Philosophiæ naturalis principia mathematica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.