Clave
En la música cubana, i en particular en totes les seues variants més tradicionals, es diu clau als patrons rítmics específics (que s'eixecuten en el instrument homònim) i a les regles subjacents que governen dits patrons.[1] La clau guia i amalgama tots i cada u dels instruments (veus incloses),[2] existint una correspondència obligada entre el ritme de la clau i el ritme dels instruments harmònics i melòdics. Quan esta correspondència no es dona (és dir, la clau és mal tocada o està fòra de lloc) es parla de clau travessada, montada o creuada.[3]
Estructura
[editar | editar còdic]El toc rítmic de la clau cap en un sol compàs de quatre temps, i es dividix en dos parts: una de tres colps i una atra de dos colps. Hi ha dos tipos de claus: la «clau del són» i la «clau de rumba» ).[3]
Clau de sò
[editar | editar còdic]La «clau de sò» s'usa en el són, el són montuno, la guaracha i atres ritmes; és la columna vertebral de la salsa.[2] Presenta esta estructura:[3]
.PNG)
La primera part, o antecedent, és fort i consta de 3 colps; la segona part, o conseqüent, és dèbil i té 2 colps. A esta disposició li la denomina "3-2", i és comú en la salsa d'estil més romàntic.[2] Les dos parts de la frase es poden invertir, en una clau "2-3" (present en els temes de salsa estil "mambo", per eixemple):[2]
Eixa cèlula rítmica es mostra ací en compàs de 4/4 (notació «moderna», popular en Europa i Estats Units), aixina com en la seua forma «tradicional» en compàs de 2/4 (que seguix sent utilisada per molts percusionista llatinoamericans).
Els noms "3-2" i "2-3" varen sorgir fòra de Cuba, per a ajudar als intérprets. Una peça pot començar d'una forma i després canviar a l'atra. El sò cubà té els seus orígens en el danzón, que a la seua volta deriva de la forma rondó de la música clàssica europea, per lo que en algunes parts els percusionista devien acomodar els baqueteos per a igualar el canvi en el fraseo rítmic, o be, agregaven compassos per a mantindre la direcció de la clau. Soneros i rumberos com Arsenio Rodríguez o Ignacio Piñeiro eren de la tradició de sempre mantindre la direcció de la clau, sense canviar-la.[4]
Clau de rumba
[editar | editar còdic]La clau de rumba, també cridada clau negra, es diferencia de la clau de sò en només un temps.[3] Apareix en els tres estils principals de rumba (guaguancó, columbia i yambú), en la conga, aixina com en la timba o salsa cubana moderna.[2][4]
La clau de rumba és més difícil de seguir que la clau de sò, especialment per a els qui no estan habituats. Ocasionalment, els apanys de salsa poden tindre seccions curtes de rumba, o interludios, pero sempre es torna a la clau de sò.[1]
Clau africana
[editar | editar còdic]La clau africana o clau de 6/8 és la més antiga, prové de la música religiosa de l'Àfrica occidental. Sempre es toca en direcció 3-2:[2]
No obstant, cal tindre en conte que en Àfrica existixen moltes atres variacions de la clau. La música en Àfrica és un element identitari i servix per a distinguir les múltiples ètnia i cultures de tradició oral. En Àfrica la música, entre unes atres, també té la funció de soport o facilitador nemotécnico. Com a organisadores del ritme, Les claus són fonamentals en la preservació de la memòria colectiva que queda plasmada en forma de cançons. Existixen al voltant de 2000 llengües en Àfrica i moltes necessitats "anímiques" que orquestar. Seria estrany que anaren provocades i organisades per mig d'una única clau.
Unes atres
[editar | editar còdic]La cridada clau de bossa és compartida per la bossa i el samba, populars en la música brasilera dels anys cinquanta:[5]
Atres ritmes que tenen funció de clau són:
- el baqueteo, usat en el danzón cubà.
- el partit alt, que s'usa en el samba, el bossa, el bossa nova i atres estils brasilers.
- el cuá, que s'utilisa en el bomba (un gènero portorriqueny). L'orige d'estos ritmes són les polirritmias de la música africana, la qual té més eixemples de música de clau.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Christopher WashburneKalinda!: Newsletter for the Center for Black Music Research.Columbia University.(Fall 1995)
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Ariel Camargo. «Interpretació musical per a ballarins».
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. El Tres Cubà.
- ↑ 4,0 4,1 Fidel Morals. «Posa-li la clau... si pots». Archivat des d'el original, el 11 d'octubre de 2011. Consultat el 2 d'octubre de 2011.
- ↑ Burkhard Buck Wolters. Popular guitar styles, samba and bossa nova, p. 3.
- Rebeca Mauleón, Salsa Guidebook for Piano and Ensemble (1993). Petaluma: Sher Music. ISBN 0-9614701-9-4
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Clave (ritmo)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.