Lleis dels gasos

Les primeres lleis dels gasos varen ser desenrollades des de finals de el XVII, quan els científics varen escomençar a donar-se conte de que en les relacions, entre la pressió, el volum i la temperatura d'una mostra de gas, en un sistema tancat, es podria obtindre una fòrmula que seria vàlida per a tots els gasos. Estos es comporten de forma similar en una àmplia varietat de condicions degut a que les seues molècules (o àtoms) es troben separades a grans distàncies, a diferència dels líquits i sòlits. Un gas el comportament del qual seguix estes lleis en exactitut rep el nom de gas ideal.^[1] De la combinació d'estes lleis sorgix l'equació general d'estat d'un gas ideal, que es coneix en el nom de llei dels gasos ideals.

Simbologia

Simbologia
Símbol	Nom	Unitat
$k_{1}$	Constant 1	Pa m³
$k_{2}$	Constant 2	m³ / K
$k_{3}$	Constant 3	Pa / K
$k_{4}$	Constant 4	Pa m³ / K²
$k_{5}$	Constant 5	(Pa m³ / K)²
$k_{H}$	Constant d'Henry
$K$	Constant	Pa m³ / K
$p$	Pressió	Pa
$p_{t o t a l}$	Pressió total de l'atmòsfera	Pa
$p_{g a s}$	Pressió de la mescla de gasos de l'atmòsfera	Pa
$p_{H_{2} O}$	Pressió d'aigua	Pa
$T$	Temperatura absoluta	K
$V$	Volum	m³

Llei de Boyle-Mariotte

Archiu:Boyles Law animated.gif

Llei de Boyle-Mariotte^[2]

Els experiments realisats en 1662 pel científic anglés Robert Boyle ho varen dur a establir que el volum d'una massa determinada d'aire és inversamente proporcional a la pressió que s'eixercix sobre ella; és dir, si es duplica la pressió, el volum es reduïx a la mitat. Boyle no va especificar que els seus experiments els havia realisat a temperatura constant. En 1676, el francés Edme Mariotte va trobar els mateixos resultats i va aclarir que per a que la llei siga vàlida la temperatura devia ser constant. Estos resultats, vàlits per a qualsevol massa de gas a temperatura constant, es coneixen com a llei de Boyle-Mariotte, segons la qual el volum d'una determinada massa de gas, a temperatura constant, és inversamente proporcional a la pressió d'eixe gas.^[3]La seua expressió matemàtica és:

$P . V = k_{1}$ , a on k₁ és una constant

Per a una mostra d'un gas baix dos conjunts de condicions distintes a temperatura constant, tenim:

$P_{1} . V_{1} = P_{2} . V_{2}$

a on V₁ i V₂ són els volums somesos a les pressiones P₁ i P₂, respectivament.

La teoria cinètica justifica açò perque considera que les partícules, en moure's en un espai menor, choquen en major freqüència en les parets del recipient, lo que es traduïx en una major pressió.

Vore també

Bibliografia

Castka, José F.; Metcalfe, H. Clark, Davis, Raymond E.; Williams, John E. (2002). La química moderna. Holt, Rinehart i Winston. ISBN 0-03-056537-5.
Guch, Ian (2003). La Guia de la Química del complet idiota. Alpha, Penguin Group Inc.. ISBN 1-59257-101-8.
Zumdahl, Steven S (1998). Principis de Química. Houghton Millfin empresa. ISBN 0-395-83995-5.

Referències

↑ McMurry, John E.; Fay, {{{nom2}}} (2009). «9», Química Orgànica, Pearson Educació, p. 320. ISBN 978-970-26-1286-5.
↑ NASA's Glenn Research Center. «Animated Boyle's Law».
↑ Proyecte Nodos (ed.). Física i Química, SM, p. 37. ISBN 978-987-731-089-4.

Este artícul conté una traducció derivada de «Leyes de los gases» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] McMurry, John E.; Fay, {{{nom2}}} (2009). «9», Química Orgànica, Pearson Educació, p. 320. ISBN 978-970-26-1286-5.

[2] NASA's Glenn Research Center. «Animated Boyle's Law».

[3] Proyecte Nodos (ed.). Física i Química, SM, p. 37. ISBN 978-987-731-089-4.

[1]

[2]

[3]