Dogma
Un dogma és una doctrina o un sistema de pensament que es té per veritat i que no pot posar-se en dubte dins del seu sistema.[1] Servix com a part de les bases fonamentals d'una ideologia o sistema de creències i que no pot alterar-se o descartar-se sense afectar a tot el paradigma del sistema o l'ideologia en sí. El terme pot referir-se a opinions acceptades per filòsofs o escoles, decrets públics, religions o decisions promulgades per autoritats polítiques. En les religions abrahàmiques, s'entén com una doctrina revelada per Deu, com a fonament o punt capital de tota doctrina o religió.
Etimologia
El terme deriva del grec δόγμα "semblar, opinió o creència",[2] que a la seua volta deriva de δοκέω (dokeo), "pensar, supondre, imaginar". Dogma va passar a significar lleis o ordenances decretes i impostes a uns atres en el I.cita requerida El terme anglés dogmatics s'usa com a sinònim de teologia sistemàtica, com es va usar en manual de neoortodoxia de Karl Barth, volum catorzé, Church Dogmatics.
Dogmes en la religió
Els dogmes religiosos establixen les bases de la teologia de determinat sistema de creències. En atres paraules, els dogmes són un conjunt fonamental de creències que definixen determinada religió, i la distinguixen d'atres religions. Per tant, els dogmes no són idees subjectes al canvi ni consens.
La modificació de dogmes religiosos ha segut una important causa per a l'existència de denominacions, cults i sectas.
Els dogmes són a sovint objecte d'estudi i escrutini dins de la filosofia de la religió, i solen ser subjecte de crítica per a atres grups religiosos i seculars.
Judaisme
En el judaisme, va ser Saadia Gaon qui per primera volta va sistematisar la fundamentación de les veritats, o dogmes, de la tradició, establint al mateix temps la racionalitat del judaisme i la prioritat de la tradició sobre la raó filosòfica i l'investigació. La seua obra Emunot vés deot (Creències i doctrines) va ser titulada originalment Llibre dels artículs de fe i les doctrines dogmàtiques.
Els elements fonamentals del judaisme són la creència en un sol Deu i en l'elecció d'Israel per a guiar al món.
L'Estat de consagració a Deu es manifesta pels objectes que s'utilisen en la pregària: el talit, que és un mant en flocs, que senyala que el fidel, és dir una persona que creu en alguna cosa, està revestit de dita consagració. Els tefilin, chicotetes caixes de cuiro que es nuguen en la front. Ademés, estes caixes, contenen uns manuscrits de pergamí de determinats passages de l'escritura.
Cristianisme
Cristianisme ortodox
Per a la majoria de les Iglésies orientals, els dogmes estan continguts en el Símbol Niceno i els cànons dels primers sèt Concilios ecuménicos. Des del sèptim, el Concilie de Nicea II, no consideren que haja segut possible un concilie genuinamente ecuménico, ya que va ser a partir d'ell que les Iglésies d'Orient i la Romana escomençaren a separar-se, conseqüència de lo que es va donar el cridat Cisma d'Orient, quan les primeres varen considerar que Roma s'havia apartat de lo que estes consideraven el cristianisme "ortodox" (d'ahí el nom en el que es coneix comunament a estes Iglésies). No obstant, la doctrina ortodoxa no dista massa de l'occidental, en certs matisos. Per eixemple, els ortodoxos no consideren que María haja segut concebuda sense el pecat original (al contrari del dogma catòlic de l'Inmaculada Concepció), sino que se li va llevar el pecat al moment de l'acceptació de dur en la seua pancha al fill de Deu (el fiat: "faça's en mi").
Òbviament, la gran diferència dogmàtica en Occident és la de que l'Iglésia ortodoxa nega la supremacia papal, i en conseqüència l'infalibilidad papal. En contraposició, els ortodoxos tenen un patriarca en cada Iglésia, sent el principal el Patriarca de Constantinopla o Patriarca Ecuménico, cridat primus inter parells (primer entre iguals); i consideren infalible a l'Iglésia en el seu conjunt, sense primacia de cap membre (ni tan sols el Patriarca de Constantinopla). En conseqüència, tampoc ha segut possible una nova declaració absolutament definitiva del dogma ortodox, puix no l'han considerat necessària, seguint a Sant Vicente de Lerins: "Acceptem i creem que l'Iglésia va creure sempre, en qualsevol lloc i per tots sense cap canvi". De totes formes, consideren de caràcter normatiu fonamental, ademés dels Concilios Ecuménicos abans mencionats, els Concilios locals, els Escrits dels Sants Pares, el Testimoni de la Tradició Llitúrgica i Iconográfica i el consens universal de doctrines i pràctiques.
Catolicisme
- Artícul principal → Dogmes de l'Iglésia catòlica.
En la doctrina catòlica, un dogma és una veritat revelada definida per l'Iglésia catòlica. L'entén com una veritat pertanyent al camp de la fe, revelada per Deu i transmesa des dels Apòstols a través de l'escritura o de la tradició, i proposta per l'Iglésia per a la seua acceptació per part dels fidels.
L'Iglésia catòlica té una posició molt clara sobre el dogma, i és que les veritats divines sempre han existit, només que quan es té un dubte, o una desviació doctrinal, és necessari reafirmar dita veritat per mig d'un dogma. Per eixemple: des de l'inici del cristianisme es va reconéixer a Jesucristo com a fill de Deu; ara be, quan es va donar la desviació doctrinal d'Arrio sobre la naturalea divina de Jesucristo, va ser necessari fer un artícul de fe, que determinara i resolguera esta situació, de manera que ya no hi hauria dubtes, sino que es determinara com una veritat; açò va ocórrer en el Concilie de Nicea (any 325).
El primer us registrat en este sentit es remonta al Concilie de Jerusalem, i es conserva en el text de Fets,[4] a on designa les instruccions que el primer Concilie ecuménico va dirigir als protocristianos. En els texts dels Pares de l'Iglésia el terme va passar a indicar els preceptes instituïts per Jesús de Nazaret o pels apòstols. De l'escolàstica data la distinció entre dogmes divins, ensenyats directament per Jesús, apostólicos, ensenyats pels apòstols, o eclesiàstics, instituïts per concilios o papas posteriors.
És important senyalar que certes regles o orientacions que l'Iglésia catòlica dicta, per eixemple el propi papa en forma d'encíclica o els bisbes locals, no devenen en obligatorietat ni es consideren dogmes. Les revelacions privades tampoc constituïxen dogmes. Les veritats revelades no adquirixen el seu caràcter formal de dogmes fins que són definides o propostes per l'Iglésia després del degut estudi. En temps recents s'ha sentit certa hostilitat cap a la religió dogmàtica, considerada com un cos de veritats definides arbitrariamente per l'Iglésia; més encara quan se sol considerar que és el papa qui les definix pel seu conte. És per açò que la teoria del dogma catòlic presupon l'acceptació de la doctrina de l'infalibilidad de l'ofici d'ensenyar (Magisteri) de l'Iglésia catòlica i del Pontífex Romà.
Protestantisme
En la teologia protestant es distinguixen freqüentment veritats fonamentals, sense acceptar les quals no seria possible confessar-se cristià, essencialment les declarades en el Credo dels Apòstols, i atres doctrines, l'acceptació de les quals seria optativa en la mida en que cada cristià pot jujar els dogmes escriturals segons el seu lliure examen. No obstant, depenent de les distintes denominacions (luteranisme, calvinisme, episcopalianisme, etc.), existixen distintes veritats fonamentals dins de les distintes Iglésies.
Islam
En l'islam, els dogmes estan continguts en l'Aqidah, terme equivalent a credo. Consistix en una série d'artículs de fe que apareixen clarament definits en el Corán, i sobre la veritat dels quals les distintes tendències doctrinals es mostren d'acort, encara que en diferències sobre el seu desenroll i implicacions.
La religió musulmana es recolza en cinc pilars fonamentals:
- La professió de fe: no hi ha més deu que Alá, i Mahoma és el seu profeta.
- L'oració: celebrada en comunitat o individualment, cinc voltes al dia en direcció a la Meca en prèvia purificació (wudu).
- L'almoina: recaptada com un impost calculat estrictament en funció dels beneficis anuals de cada persona i dels que d'ell depenen. Es destina al benefici dels menys favorits.
- Dejunar el més de Ramadà: Es tracta d'un més del calendari islàmic llunar destinat a eixercicis espirituals. Durant el més de Ramadà, no es deu ingerir aliment ni beguda, aixina com abstindre's de tota pràctica sexual i actitut o llenguage obscé o grosser, durant les hores de sol.
- El pelegrinage a la Meca: a lo manco una volta en la vida si es tenen mijos que ho permeten.
Existixen també atres cinc pilars de fe en l'islam:
- La fe en Alá.
- La fe en tots els llibres revelats per Alá als seus profetes.
- La fe en els àngels (el concepte d'àngels en l'islam diferix categòricament de l'existent en el cristianisme).
- La fe en tots els enviats i profetes d'Alá, des d'Adán, passant per Moisés i Jesús i aplegant fins a l'últim dels profetes, Mahoma.
- La fe en el "qadar", el destí o "lo que està escrit", tant lo positiu com lo negatiu.
Dit açò, és necessari apuntar que en l'islam, a diferència d'en la Cristiandad, no existix una Iglésia que dicte doctrines ni dogmes de fe. Igualment el concepte de "religió" és problemàtic a l'hora de traduir la veu àrap "din" que és com el Corán definix a l'islam i que vindria a significar "sistema de valors".[5]
Hinduisme
El sistema de castes i el cult són dos aspectes molt importants del hinduisme.
Els hindús creuen en la reencarnació (samsara), és dir, que ells retornen a la vida una atra volta com a animals o com a persones. També creuen en el karma. Karma significa que el comportament en la vida anterior afecta el lloc de les persones en esta vida, i lo que fan en esta vida determinarà el seu lloc en la venidora. Si guarden les lleis de la seua casta, creuen que naixeran de nou en una casta més alta. Creuen que finalment cessaran de viure com a persones per a alcançar el nirvana (convertir-se en part del deu Brahman, que no deu ser confòs en el deu Brahmá, de quatre caps). Les renaixences poden continuar de manera interminable, ya que els hindús mai poden estar segurs d'haver fet tot correctament.
La majoria dels hindús són vegetarians. Creuen que els animals i els insectes tenen ànimes, i per lo tant no mengen carn ni lleven la vida si ho poden evitar. Pensen que la vaca és especialment sagrada, i per això se'ls permet vagar lliurement pels carrers.
Budisme
Encara que el budisme no es considera una ensenyança molt dogmàtica, sí té tres conceptes importants que usualment ho definixen: samsara, karma i nirvana, duts del hinduisme per Buda, el seu fundador. Els budistes creuen en l'allumenament propi i dels demés per mig de la pràctica dels principis ya mencionats.
Els budistes no solen fer proselitisme, pero sí posen les seues ensenyances a la disposició de qui estiga interessat. Moltes persones prenen les pràctiques de la meditació o la filosofia de vida del budisme en l'intenció de millorar les seues vides, sense practicar el budisme com religió o filosofia.
Dogma econòmic
Per a autors com Walter Benjamin (en el seu artícul Capitalisme com a religió), Max Weber (vejau la seua obra L'ètica protestant i l'esperit del capitalisme), Giorgio Agamben i Vicenç Navarro, entre uns atres, el capitalisme i la seua expressió més contemporànea, el neoliberalisme, tindrien en la seua essència un caràcter religiós: necessitat de cult i fe i aparició d'una dogmàtica pròpia que sostinga el cult.[6][7][8][9]
Similarmente, per a autors com Nikolái Berdiáyev (vejau la seua obra El cristianisme i el problema del comunisme), Raymond Aron (vejau la seua obra L'opi dels intelectuals), Eric Voegelin i Michael Walzer, entre uns atres, el comunisme tindria en la seua essència un caràcter religiós, i per tant també tindria necessitat de cult, fe i una dogmàtica pròpia.[10][11][12][13]
Atres usos
Com a possible reacció al escepticisme, el dogmatisme és un conjunt de creències i doctrines que són establits com a veritats indiscutibles. Se'ls considera veritats relacionades fortament a la naturalea de la fe.[14] El terme "dogmàtic" pot usar-se despectivamente per a referir-se a qualsevol creència que és mantinguda obstinadamente, incloent creències polítiques[15] i científiques.[16]
Un us notable del terme pot trobar-se en el dogma central de la biologia molecular. En la seua autobiografia, What Mad Pursuit (1988), Francis Crick va escriure sobre la seua elecció de la paraula dogma i alguns dels problemes que li varen ocasionar:
Similarmente, Horace Freeland Judson va escriure en The Eighth Day of Creation:[17]
Vore també
Referències
- ↑ «Definició de dogma». Oxford University press. Archivat des d'el original, el 6 de novembre de 2021. Consultat el 5 de novembre de 2021.
- ↑ Dogma, Henry George Liddell, Robert Scott, A Greek-English Lexicon, at Perseus
- ↑ Catecisme de l'Iglésia Catòlica
- ↑ Fets 16:4
- ↑ (2013) Islam sense Deu, Kairós.
- ↑ Benjamin i el capitalisme com a religió [1] archivat en Wayback Machine., Giorgio Agamben, trad. S. Vaig seguir, de l'artícul original Benjamin i il capitalisme, Giorgio Agamben, en lostraniero. net, 29 d'abril de 2013
- ↑ Crèdit, fe i futur, Giorgio Agamben, en Fòra de lloc, Públic, 20/3/2012, trad. La República, Li la feroce religione del denaro divora il futur, 16/2/2012
- ↑ «Els diners és l'únic deu i el capitalisme el seu profeta, [[José Ignacio González Faus]], Facultat de Teologia. Barcelona, Iglésia Viva N.º 249, giner-març 2012, pp.109-115, ISSN. 0210-1114». Archivat des d'el original, el 6 d'octubre de 2013. Consultat el 18 de maig de 2013.
- ↑ «La responsabilitat del Banc Central Europeu en la creació de desocupació» (en és). Nuevatribuna. Consultat el 2023-11-12.
- ↑ «El Cristianisme i el problema del Comunisme | Nikolay Berdiaev ; Nicolas Berdiaeff | download on Z-Library». és. z-lib. gs. Consultat el 2024-12-19.
- ↑ Raymond Aron (1979). Aron, Raymond. L'Opi Dels Intelectuals [1979].
- ↑ Eric Voegelin (2006). Voegelin, Eric - La nova ciència de la politica (2006) (en espanyol).
- ↑ Internet Archive, Michael (1985). Exodus and revolution, New York : Basic Books. ISBN 978-0-465-02164-2.
- ↑ Journet, Cardinal Charres (2011-03-01). What Is Dogma? (en en), Ignatius Press. ISBN 978-1-58617-246-6.
- ↑ «America's unholy holy war» (en en-us). els Angeles Claves. Consultat el 2023-11-12.
- ↑ «Scientific dogma—a personal experience».Analyst.129(10)
- 865–865.ISSN 1364-5528.doi:10.1039/B413193M.Consultat el 2023-11-12.
- ↑ Horace Freeland Judson (1996). «Chapter 6: My mind was, that a dogma was an idea for which there was no reasonable evidence. You see?!», The Eighth Day of Creation: Makers of the Revolution in Biology (25th anniversary edition), Cold Spring Harbor, NY: Cold Spring Harbor Laboratory Press. ISBN 0-87969-477-7.
Enllaços externs
- Erro al crear miniatura: Dogma en el Viccionari.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dogma» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.