Patriarca de Constantinopla
El Patriarca de Constantinopla és el Patriarca Ecuménico de l'Iglésia ortodoxa, en sèu en l'antiga ciutat de Constantinopla (hui coneguda com Estambul). El patriarca ecuménico és el representant i líder espiritual dels cristians ortodoxos en tot lo món.[1][2] A diferència de lo que ocorre en els papes en l'Iglésia copta i en l'Iglésia catòlica, el seu càrrec té l'estatus de ser primus inter parells (primer entre iguals) entre els caps de les diverses iglésies autocéfalas, per lo que li competix presidir els concilios en els que pren part, té l'autoritat exclusiva de reconéixer nous patriarcats i és el principal portaveu de l'Iglésia ortodoxa, pero no té jurisdicció en els assunts interns dels atres patriarcats de l'Iglésia ortodoxa. Ademés de ser elíder formal honorari de 300 millons de cristians ortodoxos repartits per tot lo món, és el cap de l'Iglésia ortodoxa de Constantinopla, en prop de quatre millons de fidels en varis països. El Patriarca és considerat successor d'Andrés l'Apòstol tal com el Patriarca de Roma és considerat successor del seu germà, Simón Pedro i els patriarques d'Aleixandria són considerats successors de Marcos l'Evangeliste, discípul de Sant Pedro. La sèu del patriarcat, el Patriarcat Ecuménico de Constantinopla, és una de les institucions més perdurables del món i ha eixercitat un paper destacat en l'història universal. En l'antiguetat, els patriarques ecuménicos varen contribuir a la difusió del cristianisme i a la resolució de diverses disputes doctrinals. En l'Edat Mija , varen eixercitar un paper fonamental en els assunts de l'Iglésia Ortodoxa Oriental, aixina com en la política del món ortodox i en la difusió del cristianisme entre els eslaus . Actualment, ademés de l'expansió de la fe cristiana i la doctrina ortodoxa oriental , els patriarques participen en el ecumenisme, el diàlec interreligioso , la caritat i la defensa de les tradicions cristianes ortodox.
Història
Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».
Establiment del patriarcat
Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».
Cismes
Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».
Tutela otomana
Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».
Tutela turca i expansió
Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».
Estatus
El patriarca ecuménico de Constantinopla és el primer entre iguals, o el primer en honor entre tots els bisbes ortodoxos orientals, que presidix en persona, o a través d'un delegat, qualsevol concilie de primats o bisbes ortodoxos en el que participe i servix com a portaveu principal de la comunió ortodoxa, especialment en els contactes ecuménicos en atres denominacions cristianes. No té jurisdicció directa sobre els demés patriarques ni les demés iglésies ortodoxes autocéfalas, pero ell, solament entre els seus companyers primats, goja del dret de convocar sínodo extraordinaris composts per ells o els seus delegats per a tractar situacions ad hoc i també ha convocat sínodo pa-ortodoxos molt concorreguts en els últims 40 anys. El seu paper únic a sovint fa que el patriarca ecuménico siga mencionat com elíder espiritual de l'Iglésia Ortodoxa en algunes fonts, encara que este no és un títul oficial del patriarca ni se sol utilisar en fonts acadèmiques sobre el patriarcat. L'Iglésia Ortodoxa està completament descentralisada: no té autoritat central, cap terrenal ni un bisbe únic en un rol de liderage. En tindre un sistema sinodal canónicamente, es distinguix significativament de l'Iglésia Catòlica, organisada jerárquicamente , la doctrina de la qual és la supremacia papal i el cap de la qual és el papa. Els seus títuls de primus inter parells, «primer entre iguals», i «patriarca ecuménico» són d'honor més que d'autoritat, i de fet, el patriarca ecuménico no té autoritat real sobre iglésies distintes de la de Constantinopla.[3]
El patriarca ecuménico de Constantinopla és el superior administratiu directe de les diòcesis i arquidiócesis que servixen a millons de creents grecs, ucranians, rusinos i albanés en Amèrica del Nort i del Sur, Europa Occidental, Austràlia i Nova Zelanda, Corea del Sur, aixina com parts de la Grècia moderna que, per raons històriques, no estan baix la jurisdicció de l'Iglésia de Grècia. El seu càrrec actual és el de patriarca de l'Iglésia Ortodoxa de Constantinopla, una de les catorze iglésies autocéfalas i vàries autònomes, i la més antiga de les quatre sèus primacials ortodox antigues entre els cinc centres cristians patriarcals que conformen l'antiga Pentarquía de l'Iglésia indivisa. En la seua calitat de cap de l'Iglésia Ortodoxa de Constantinopla, se li coneix com el «arquebisbe de Constantinopla, Nova Roma ». El Patriarcat Ecuménico també es denomina a voltes Patriarcat grec de Constantinopla per a distinguir-ho del Patriarcat armeni i de l'extint Patriarcat llatí, que va ser creat despuix de la pren llatina de Constantinopla en 1204, durant la Quarta Creuada.
Paper
El patriarca ecuménico eixercita un paper únic entre els bisbes ortodoxos orientals, encara que no està exent de controvèrsia. És primus inter parells ("primer entre iguals"), ya que és el bisbe ortodox de major ranc. Esta primacia, expressada en la lliteratura canònica com presbeia ("prerrogatives", lliteralment: "antiguetat"), otorga al patriarca ecuménico el dret a presidir sínodo pa-ortodoxos. Ademés, la lliteratura canònica de l'Iglésia Ortodoxa otorga al patriarca ecuménico el dret a conéixer apelacions en cas de disputa entre bisbes. No obstant, si estos drets canònics es llimiten únicament al seu propi patriarcat o són universals en tota l'Iglésia Ortodoxa és tema de debat, especialment entre el Patriarcat Ecuménico i l'Iglésia Ortodoxa Russa. Històricament, el patriarca ecuménico ha escoltat tals cridats i, en ocasions, ha segut invitat a intervindre en les disputes i dificultats d'atres iglésies. Inclús en el IV, Constantinopla va contribuir decisivament a la deposición de múltiples bisbes fòra de la seua jurisdicció tradicional. Açò encara ocorre hui, com quan en 2006 es va invitar al patriarcat a colaborar en la declaració d'incompetència de Crisóstomo I de Chipre, arquebisbe de l'Iglésia de Chipre, per la seua maltia d'Alzheimer.[4] Ademés, en 2005, el Patriarcat Ecuménico va convocar un sínodo pa-ortodox per a expressar la confirmació del món ortodox de la deposición del patriarca Ireneo de Jerusalem. En 2006, el patriarcat va ser invitat a escoltar l'apelació d'un bisbe ortodox rus en el Regne Unit en una disputa en el seu superior en Moscou, encara que el resultat d'eixa apelació –i el dret a presentar-la– varen ser rebujats per este últim.[5]
El patriarca ecuménico no té jurisdicció directa fora del Patriarcat de Constantinopla que li otorga la lliteratura canònica ortodox, pero la seua funció principal respecte a tota l'Iglésia Ortodoxa és gestionar les relacions entre les iglésies autocéfalas i autònomes. És dir, la seua funció principal és promoure i sostindre l'unitat de l'Iglésia. Este rol únic fa que en algunes fonts es faça referència al patriarca ecuménico com el "líder espiritual" de l'Iglésia Ortodoxa, encara que este no és un títul oficial del patriarca ni s'utilisa habitualment en les fonts acadèmiques sobre el patriarcat. Dit títul és acceptable si es referix a este rol únic, pero a voltes conduïx a la creència errònea de que el càrrec equival a un papa ortodox. No obstant, no existix una noció ortodoxa equivalent al papat: les iglésies ortodoxes operen segons el sistema sinodal, segons el qual els assunts eclesiàstics són resolts pel sínodo competent de bisbes, en el que cada bisbe té un vot. Els cinc patriarques de l'antiga Pentarquía (Roma, Constantinopla, Aleixandria, Antioquía i Jerusalem, en eixe orde) reben la jerarquia d'honor, pero no tenen poder real sobre atres bisbes, llevat el del sínodo que presidixen (i en el que també tenen un vot). En 2007, el patriarca va donar la seua aprovació al Document de Rávena, un document catòlic-ortodox que reafirma que el bisbe de Roma és de fet el prōtós ("primer") de l'Iglésia, com en "primer entre iguals", encara que es mantindran discussions futures sobre l'eixercici eclesiològic concret de la primacia papal. Segons Lumen Gentium, el patriarca és un bisbe válidamente consagrat en la eclesiología romana, i existix simplement una comunió eclesial imperfecta entre Constantinopla i Roma, que existix no obstant i que pot millorar-se en algun moment de l'història.
Llista dels bisbes, arquebisbes i patriarques de Constantinopla
Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».
Atres patriarques de Constantinopla
Duen el títul de patriarca de Constantinopla els bisbes armenis d'esta ciutat (miafisistas). Este patriarcat data de l'any 1461. (Vore Patriarcat Armeni de Constantinopla)
Per una atra part, a partir de la Quarta Creuada i el saqueig de Constantinopla pels creuats en 1204; va ser creat pel papa el Patriarcat Llatí de Constantinopla; lo que va causar l'alluntament terminante i la animadversión del Patriarcat Ortodox de Constantinopla sobre la cristiandad llatina. Per esta raó, este títul va ser formalment abolit pel papa en 1965.
Vore també
Referències
- ↑ Fitzgerald, Thomas I. (1998). The Orthodox Church: Student Edition, ABC-CLIO. ISBN 978-0-275-96438-2.
- ↑ Holt; Muldoon, James (2008). Competing voices from the Crusades, Greenwood World. ISBN 978-1-84645-011-2.
- ↑ «Eastern Orthodoxy | Definition, Origin, History, & Facts | Britannica» (en en). www. britannica. com. Consultat el 2025-09-01.
- ↑ «AG investigates church sex scandal». Archivat des d'el original, el 2007-09-30.
- ↑ «Greckie zabytki i informacje dla turystów» (en pl-pl). Greckie zabytki i informacje dla turystów. Consultat el 2025-09-01.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Patriarca de Constantinopla.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Patriarca de Constantinopla» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.