Pilars de l'islam
Són coneguts com a pilars del islam (en àrap, أركان الإسلام [ārkan al-Islām]) els preceptes fonamentals d'esta religió, obligatoris per a tots els musulmans, segons la concepció suní. Són cinc: professió de fe, oració, azaque, dejune i pelegrinage a la #Meca.[1][nota 1]
La professió de fe
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Shahada.
La shahada o professió de fe (شهادة ], ‘testimoni’) és el primer i més important dels pilars de l'islam[3]. Condensa lo essencial de la doctrina islàmica en una breu frase (لا إله إلا الله محمد رسول الله -Lā 'ilāha 'illā-llāhu Muhammad rasūlu-llāh-) que apareix, com a lema de l'islam, en multitut de motius decoratius, ensenyes i banderes (com per eixemple la d'Aràbia Saudita); i la traducció del qual al castellà és habitualment "No hi ha més Deu que Alá i Mahoma és el seu profeta".[4] La professió de fe pròpiament dita, és dir, la fòrmula ritual per mig de la que una persona professa el seu adheriment a l'islam és una frase alguna cosa més llarga, pronunciada sempre en àrap, que inclou l'anterior i diu:
- اشهد أَنَّ لا إله إلا ألله وأَن محمدا رسول الله
- Ašhādu anna lā ilāi illā [A]llâhu wa anna Muhammadan rasūlu l-lâh
- ‘Done fe de que no hi ha més divinitat que Deu i Mohammad és el mensager de Deu[5][6].
Per mig d'esta fòrmula el musulmà proclama l'unitat i l'unicitat divines de l'islam. L'unitat, perque declara que hi ha una única divinitat. L'unicitat, perque declara que dita divinitat és essencialment una, és dir, que no té associades atres figures divines. L'unitat divina marca la distància respecte al politeisme, majoritari en l'Aràbia preislámica pero #present per a molts musulmans, mentres que el concepte d'unicitat o tawhid, que és central en l'islam, marca la distància respecte a creències com la de la Trinitat cristiana.
Esta afirmació acompanya als musulmans durant tota la seua vida. Es murmura a l'oït dels recent naixcuts, i als moribunts se'ls ajuda a pronunciar-la. El dit índex apuntant al cel és el gest que acompanya o inclús substituïx a la shahada.
La creència sincera en la shahada basta per a ser considerat musulmà. La seua pronunciació davant testics, despuix d'una ablución, constituïx tot el ritual necessari per a convertir-se a l'islam. No obstant, d'acort en la doctrina islàmica, per sí sola no basta per a conduir al creent al Paraís: per a això és necessari el compliment de les obligacions dels atres quatre pilars[5].
L'oració
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Azalá.
L'oració o azalá (صلاة [ṣa elāt], pregària, acte de devoció) és el segon pilar de l'islam.[nota 2] Cada musulmà deu resar cinc voltes al dia en direcció a la #Meca[5][8].
Abans de resar, el musulmà deu efectuar les abluciones. l'ablución menor, que és l'habitual, consistix en el llavat de cara, mans, cap i peus. l'ablución major, requerida en alguns casos, consistix en el llavat complet del cos. Les mesquitas tenen un lloc, generalment un pati, a on realisar este llavat ritual. En cas de no dispondre d'aigua, pot practicar-se la cridada «ablución seca», fregant-se en arena neta.
No és necessari efectuar l'oració en la mesquita, puix l'islam considera tota la terra igualment sagrada. S'acodix a la mesquita quan es vol realisar l'oració colectivament, sobretot els divendres i en determinades dates senyalades. Per a resar els musulmans es descalcen i, sobretot fòra de les mesquites, se situen sobre una alfombrilla especial o un tros de tela o un atre material que la substituïxca.
La azalá es fa en direcció a la #Meca, centre espiritual de l'islam, i dins d'esta cap a la Kaaba, temple situat en el centre de la mesquita major de la ciutat. La direcció cap a la qual es mira en resar es diu en àrap al qibla (قبلة), paraula que ha donat el castellà «alquibla». En les mesquites una hornacina indica la direcció de la #Meca, i fòra d'esta el creent té que buscar la direcció aproximada guiant-se pels punts cardinals. En els primers temps de l'islam, encara en vida de Mahoma, es resava mirant cap a Jerusalem.
L'oració consistix en la recitació de determinades fòrmules i versículs del Corán, acompanyada d'una série d'inclinaments.[5]
A continuació es descriuen les oracions diàries, en les indicacions tradicionals per a saber quàn deuen fer-se. La majoria dels musulmans, no obstant, es guien per les cridades a l'oració que es fan des de les mesquites. Solen editar-se també calendaris que indiquen les hores propícies per a efectuar les oracions cada dia de l'any en funció del lloc a on el musulmà es trobe.[9]
- Oració del alba (فجر o صبح faŷr' o subh): es fa en el moment de transició entre la nit i el dia.
- Oració del migdia (ظهر zuhr): es fa ans que el sol haja recorregut la mitat del camí que separa el cénit del ponent.
- Oració de la vesprada (عصر 'asr): en la segona mitat de la vesprada. Es pren com a referència el color del sol: deu fer-se ans que l'astre adquirixca un to anaranjado.
- Oració de la posada de sol (مغرب magrib): poc despuix de l'ocàs.
- Oració de la nit (عشاء isha): durant la nit tancada, a lo manco una hora i mija despuix de la posada de sol[10][11].
.jpg){kind=link}
L'almoina o Zakat (Azaque)
[editar | editar còdic]- Artícul principal → azaque.
L'almoina o azaque (زَكاة [zakāt]; probidad) és el tercer pilar de l'islam[8]. El Corán es referix a ella en més de 80 ocasions.
Els musulmans deuen donar cada any una almoina a les persones més pobres de la seua comunitat, escomençant per familiars i veïns. El montant del azaque s'establix idealment en una quadragèsima part dels aforros (és dir, un 2,5 %) sempre i quan estos superen determinada cantitat. L'almoina pot fer-se en diners i en espècie: no només les rendes econòmiques són computables, sino també el ganado, les mercaderies, els minerals extrets, els fruts i els cereals[12].
Les #finalitat de l'almoina són, segons la doctrina musulmana, llimitar l'acumulació de riquees, purificar l'ànima de l'avarícia i la codícia, ajudar als pobres i necessitats, crear esperit de comunitat i ajudar a la creació d'obres d'utilitat pública com a escoles o hospitals[13].
Els beneficiaris de l'almoina són, en primer lloc, les persones incapaces d'assegurar la seua subsistència. També es beneficien de la mateixa els recaptadors de la pròpia almoina, pel treball realisat; les persones convertides recentment a l'islam, sobretot si tenen certa influència en el seu entorn; les persones endeutades incapaces de fer front als seus deutes; els musulmans que estan llunt de les seues llars i no tenen mijos per a tornar i, quan existia l'esclavitut, es comprava la llibertat d'estos.[10]
El dejuni
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Sawm.
El dejuni o sawm (صَوْم [ṣawm]) del més de Ramadà, és el quart pilar de l'islam i una de les característiques de l'islam més conegudes entre els no musulmans[12]. La paraula «ramadà» designa, fòra de la llengua àrap, més el propi dejuni que el més.
El dejuni es recomana durant atres moments de l'any, pero durant el ramadà és estrictament obligatori para tot el que puga realisar-ho. S'efectua durant tots els dies del més llunar des de l'eixida fins a la posada de sol. Modifica sensiblement la vida dels musulmans mentres dura: es viu més de nit i la família es junta per a compartir la ruptura del dejuni. Sol ser el moment de retornar a la llar per als que viuen llunt. També canvia l'alimentació i es preparen aliments específics de gran aporte energètic.[14]
- Estar atent al començ del més seguint les fases de la lluna. Ramadà escomença en el nové quarto creixent (هلال hilāl) de l'any, i cal procurar vore-ho en la seua primera nit. El més que precedix a ramadà és shaabán. Si la nit del 29 de shaabán és nuvolada i no es pot saber si ha aparegut o no la lluna de ramadà (i lo rellevant és vore-la), es considera que shaabán complix el seu dia número trenta i no s'escomença a dejunar fins al dia següent, que serà necessàriament primer de ramadà perque cap més llunar pot tindre més de trenta dies. Qui no hi haja vist personalment la lluna, pero li confirma la seua eixida algú digne de confiança (عدل ‘adl) que haja segut testic de l'aparició del creixent, està obligat a dejunar al sendemà. Si la lluna es veu en una regió i no en una atra que li siga confrontant i lo prou pròxima com per a tindre coneiximent del fet, el dejuni és obligatori en abdós. Si l'atra regió és lluntana, cada país té la seua pròpia lluna.
- L'intenció (نِيَّة niya). El musulmà deu fer un acte d'intenció la primera nit que precedix al dejuni (cada nit en l'opinió dels més exigents) per a fer vàlit el dejuni. L'intenció consistix que prenga clarament la decisió de dejunar al sendemà (o el restant del més segons els que no exigixen una intenció diària) complint en l'obligació de guardar ramadà. L'intenció deu ser concreta: no n'hi ha prou en decidir dejunar, sino complir estrictament en el ritual del dejuni de ramadà.
- Abstindre's (إمساك emsāk) de fer aplegar alguna cosa a propòsit a l'estòmec sabent que s'està en dejunes. Ingerir alguna cosa, sòlit o líquit, anula el dejuni. Com ‘beure’ i ‘fumar’ es diuen igual en àrap, s'entén que l'abstenció inclou el tabac. Si no es fa a propòsit o si es fa per oblit, no anulen la validea del dejuni. Cal estar pendent del moment exacte en que comença el dejuni cada dia per a no ingerir res en la barrera que separa el temps de menjar i el temps de dejunar, aixina com al final en la posada del sol per a no trencar el dejuni abans del seu moment exacte, puix això anula la seua validea.
- Abstindre's de mantindre relacions sexuals (جماع ŷimā‘) durant el dejuni. El ŷimā‘ es referix a la penetració, encara que no hi haja plaure sexual ni eyaculació. Si la relació sexual té lloc durant la nit i s'amanecer sense haver fet abans la ablución major, l'estat de ŷanāba (el que deriva d'haver mantingut relacions sexuals) no anula la validea del dejuni.
- Abstindre's de provocar-se bossades (إستقاء istiqā). La bossada no premeditada no anula el dejuni, si be es deu procurar expulsar-ho be, evitant tornar a engolir-ho. Engolir les mucosidades que es generen en els pulmons o en la gola no anula el dejuni, perque és pràcticament inevitable.
- No agredir tant verbalment com físicament al pròxim.
Estan exents de complir en el dejuni els malalts, els viagers, chiquets, embarassades i dònes en el periodo.[10]
El pelegrinage a la #Meca
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Hajj.
El hajg o hayy ( حَجّ ḥaŷŷ) és el quint pilar de l'islam. El musulmà deu peregrinar a lo manco una volta en la vida a la ciutat de la #Meca, sempre i quan tinga els mijos econòmics i les condicions de salut necessàries[17].
Es realisa durant el més de du-l-higga (ذو الحِجّة ḏū al-ḥiŷŷa: ‘el del pelegrinage’, duodècim del calendari islàmic. Existixen pelegrinages menors que poden fer-se en atres moments[17].
El ritual del pelegrinage varia llaugerament segons es vixca en la regió de la #Meca o es venja de fòra, particularment el de la sacralización o ihrām, que es fan a l'entrada del territori sagrat. També les escoles jurídiques de l'islam marquen els seus propis matisos. En térmens generals, dura cinc dies. Despuix d'una primera visita a la Mesquita Al-Haram, a on es circunvala la Kaaba i es beu aigua del Pou de Zamzam, els peregrins es dirigixen a la localitat de Mina, a les afores de la ciutat. El dia següent partixen cap al mont Arafat, a 20 km de la #Meca, i el tercer dia tornen a Mina. De Mina es retorna a la #Meca, passant abans per un lloc a on es realisa el conegut ritual de llapidar tres pilars de mampostería que representen al Diable. El restant de rituals es realisen de nou en la ciutat santa[18].
A sovint els peregrins aprofiten el pelegrinage per a fer a continuació una visita a la ciutat de Medina, a on estan enterrats Mahoma i atres fundadors de l'islam.
Els qui han realisat el pelegrinage poden usar en avant el tractament honorífic de حَاجّ [ḥāŷŷ] o حَاجِّي [ḥāŷŷī] (‘peregrí’) antepost al nom.
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Ibrahim, 2007, pp. 78-81.
- ↑ (Eliade, 1999, p. 112-113)
- ↑ Hâlid Bagdâdee, 2001, p. 15.
- ↑ Vore l'artícul Alá per a la qüestió de la seua possible traducció per Deu i l'artícul Mahoma per a la qüestió de la seua utilisació pel nom àrap Muhammad.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Ibrahim, 2007, p. 78.
- ↑ Armstrong, 1995, p. 463.
- ↑ (Cahen, 1985, p. 11)
- ↑ 8,0 8,1 Hâlid Bagdâdee, 2001, p. 16.
- ↑ «Islamweb.net» (en espanyol). Consultat el 19/03/2021.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 Yamaat Ahmadía de l'Islam en Espanya. «Web oficial de la Yamaat Ahmadía de l'Islam en Espanya.» (en espanyol). Consultat el 19/03/2021.
- ↑ Boa, 1988, p. 53.
- ↑ 12,0 12,1 Ibrahim, 2007, p. 79.
- ↑ Armstrong, 1995, pp. 177-178.
- ↑ McDowell et a el, 1995, p. 21.
- ↑ JUNIOR REPORT. «El dejuni sagrat del Ramadà» (en espanyol). La Vanguardia. Consultat el 20/03/2021.
- ↑ Islamweb.net. «Fatwas». Consultat el 20/03/2021.
- ↑ 17,0 17,1 Ibrahim, 2007, pp. 79-80.
- ↑ McDowell et a el, 1995, pp. 21-22.
Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- Armstrong, Karen (1995). Una història de Deu : 4000 anys de busca en el judaisme, el cristianisme i l'Islam (en Espanyol), Paidós Ibèrica. OCLC 431418870. ISBN 9788449300707.
- Cahen, Claude (1985). de-els-origenes-el-començ-del-imperi-otomà/oclc/20256110&referer=brief_results L'Islam : des dels orígens el començ de l'Imperi otomà (en Espanyol), Sigle XXI. OCLC 20256110. ISBN 968-23-0009-6.
- Boa, Kenneth (1988). Cults, world religions, and you (en Inglés), Victor Books. OCLC 1029050233.
- Eliade, Mircea (1999). Història de les creències i les idees religioses : de Mahoma a l'era de les reformes. III (en Espanyol), Paidós. OCLC 777774095. ISBN 9788449306853.
- Hâlid Bagdâdee (2001). Creència i islam (en Espanyol), Hakîkat Kitâbevi. OCLC 61865909.
- Ibrahim, Ibrahim Abdelkader (2007). «¿Quins són els pilars de l'Islam?», a-entendre-el-islam/oclc/915909743&referer=brief_results Breu guia ilustrada per a entendre l'Islam (en Espanyol), Conveying Islamic Message Society. OCLC 915909743.
- McDowell et a el, Josh (1995). L'islam a debat (en Espanyol), Clie. OCLC 431864374. ISBN 9788476457160.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Pilares del islam» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>