Paraís
La paraula paraís procedix del grec παράδεισος, paradeisos (en llatí, paradisus), usat en la Septuaginta per a aludir al Jardí del Edén. El terme grec procedix a la seua volta del persa پرديس paerdís, ‘tancada’, que és un compost de paer-, ‘entorn’ (un cognado del grec peri-) i -dis, ‘crear’, ‘fer’. Fonts tan antigues com Jenofonte en la seua Anábasis (sigle. IV a. C.) aludixen al famós jardí «paraís» persa. Aixina, el seu significat original fa referència a un jardí extens i ben arreglat, que es presenta com un lloc bell i agradable, a on ademés d'arbres i flors es veuen animals engabiats o en llibertat.
Etimologia i història del concepte
[editar | editar còdic]
La paraula "paraís" va entrar en l'espanyol a partir del Llatí paradisus, del Grec parádeisos (παράδεισος), d'una forma iraní antic, del protoiranio parellādaiĵah- recint amurallado, d'a on el persa antic 𐎱𐎼𐎭𐎹𐎭𐎠𐎶 p-r-d-i-d-a-m /paridaidam/, avéstica 𐬞𐬀𐬌𐬭𐬌⸱𐬛𐬀𐬉𐬰𐬀 pairi-daêza-.[3][4] El significat lliteral d'esta paraula de la llengua iraní antiga oriental és "amurallado (recint)",[5] de pairi- 'entorn' (cognado en el grec περί, d'ahí en espanyol peri- d'idèntic significat) i -diz "fer, formar (un mur), construir" (cognado en el grec τεῖχος 'mur').[6][7] L'etimologia de la paraula deriva en última instància d'una raïl *dheigʷ "pegar i alçar (un mur)", i *per "entorn".[8][5][9]
En els sigles VI i V a. C., la paraula iraní antiga havia segut presa en préstam de la llengua acadia/asiria pardesu "domini". Posteriorment va passar a indicar l'extens jardins amurallados del Primer Imperi Persa, i posteriorment es va prendre prestada en grec com παράδεισος parádeisos "parc per a animals" en la Anábasis del ateniense Jenofonte de principis de el IV, Aramaico com pardaysa "parc real", i Hebreu com פַּרְדֵּס pardes, "hort" (apareix tres voltes en el Tanaj; en el Cantar dels Cantares (Plantilla:Bibleref2), Eclesiastés (Plantilla:Bibleref2) i Nehemiah (Plantilla:Bibleref2). En la Septuaginta (sigles III-I a. C.), el grec παράδεισος parádeisos s'utilisava per a traduir tant el hebreu פרדס pardes com el hebreu גן gan, "jardí" (i. g. Plantilla:Bibleref2, Plantilla:Bibleref2): d'este us es deriva l'utilisació de "paraís" per a referir-se al Jardí del Edén. El mateix us apareix també en àrap i en el Corán com firdaws فردوس.[3]
L'idea de recint amurallado no es va conservar en la majoria dels usos iranís, i generalment va passar a referir-se a una plantació o una atra zona de cultiu, no necessàriament amurallada. Per eixemple, la paraula iraní antiga sobreviu com Pardis en neopersa, aixina com la seua derivat pālīz (o "jālīz"), que denota un hort.
En el seu significat original en el món grecorromano, el terme llatí comú pǎrǎdīles seues designa un jardí de plaure. En Agustín de Hipona, el terme llatí evoca de forma més imaginativa i àmplia un "lloc de felicitat espiritual". La forma culta medieval paradis va substituir a la forma pareïs a finals de el XI.[10]
Els diferents paraisos
[editar | editar còdic]En la Pèrsia aqueménida (i possiblement abans, en Mesopotamia), el terme no solament s'aplicava a jardins ___protected_title_18___, sino especialment a terres de caça real, la forma més primitiva de reserva salvage. D'ací es va adoptar el vocablo ___protected_title_15___, en el zoroastrismo, per a designar el lloc junt a Ahura Mazda al que estaven destinades les ànimes més virtuoses despuix del Juí Final, dins de l'escatologia fundada per esta religió arcaica.[11]
En diverses cultures en contacte en la naturalea, el paraís es descriu com una terra de caça eterna, i no solament en les de caçadors nómades, sino també en les essencialment agrícoles (per eixemple, els Campos de Aaru egipcíacs o els Campos Elíseos grecs).
Vore també
[editar | editar còdic]- Aaru
- Brahmapura
- Campos Elíseos
- Cel
- Edén
- El paraís perdut
- Génesis
- Allumenament
- La Terra Pura
- Nirvana
- Paraís fiscal
- Regne de Deu
- Shangri-La
- Tír na nÓg
- Suargá
- Valhala
- Yanna
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Panel de paret; relleu British Museum» (en en).
- ↑ Avís del Museu Britànic en l'exposició temporal de 2018 "Soc Ashurbanipal rei del món, rei de Asiria"
- ↑ 3,0 3,1 (1859) Etimologia local: A Derivative Dictionary of Geographical Names (en en), Houlston and Wright, p. 201.
- ↑ «Paradise: Orige i significat de paraís pel Diccionari Etimològic Online» (en en).
- ↑ 5,0 5,1 New Oxford American Dictionary
- ↑ «Online Etymology Dictionary».
- ↑ «Un diccionari etimològic d'astronomia i astrofísica».
- ↑ «Paradise: Origin and meaning of paradise by Online Etymology Dictionary» (en en).
- ↑ R. S. P. Beekes, Etymological Dictionary of Greek, Brill, 2009, p. 1151.
- ↑ «Paradis». Alain Rei (dir.), Dictionnaire historique de la langue française, ed. Li Robert, 1998, p. 2560.
- ↑ Lenoir, Frédéric (2018). Breu tractat de història de les religions, Barcelona: Herder Editorial, p. 130. ISBN 978-84-254-3976-6.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Paraíso» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.