Aaru

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Representació de l'Aaru en el Llibre dels Morts

La campinya o marisma d'Aaru (Iaru, Aalu, Yaar o Yalu) era el lloc paradisiac a on regnava Osiris, i morada també de Ra Hor-Ajti, Seth i atres deus importants, segons la mitologia egipcíaca.

L'Aaru va ser situat originalment en els Texts de les Piràmides pròxima a la campinya o marisma de les ofrenes o bendicions, o dins de la mateixa (segons atres tradicions), la qual era localisada en la regió del nort, a on les estreles circumpolars. Posteriorment es va localisar en el nordest i també en el noroest, i es descriu com un camp eternament fèrtil o una série d'illes cobertes de canyes (un camp de Juncs), similar a la terrenal delta del Nil: una zona de caça i peixca ideal. El lloc a on morava Osiris també va ser denominat, a voltes, Camp d'Ofrenes, Sejet i Hetep en egipcíac antic.

Solament als esperits els actes passats dels quals terrenals (consciència i moralitat, representats pel cor) pesaven igual que el Maat (l'harmonia còsmica, representada simbòlicament per una ploma) els era permés començar un llarc i perillós viage a l'Aaru, per a gojar placenterament per tota l'eternitat.

Pero la vida nova que comença despuix d'un juí favorable no és, al principi, millor o més espiritual que la vida en la terra. El just seguix sent un caminant en un viage llarc i difícil per a conseguir alcançar la dita i seguritat en els fèrtils camps d'Aaru.

En este viage estava expost a múltiples perills i, per a evitar-los, l'esperit del difunt depenia de l'energia i coneiximents que haguera adquirit en la vida passada, i de les paraules màgiques registrades en el Llibre dels morts.

Ademés necessitava l'ajuda proporcionada pels parents i amics que encara vivien en la Terra, puix eren ells els que asseguraven la conservació del seu cadàver per a que ell poguera tornar i utilisar-ho com a tomba indestructible, llar i abric de la seua Ka, necessitant aliment i beguda per al seu sustent, oracions i sacrificis per a la seua salvació, i perseverar el seu recort inscrivint en els murs de la tomba, o escrivint en rolls de papir, capítuls del llibre dels morts, introduïts entre els vendajes del seu cos momificat.​

Referències[editar | editar còdic]

  • Allen, Thomas George (1960). The Egyptian Book of the Dead: Documents in the Oriental Institute Museum at the University of Chicago (en inglés). Chicago: University of Chicago Press. ISBN 9781885923806
  • Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
  • Budge, E. A. Wallis (2007). El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio. ISBN 978-84-7808-532-3.
  • Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
  • Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson. pp. 145–146

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3
  • Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
  • Lara Peinado, Federico (2009). Libro de los Muertos (Julia García Lenberg, trad.) (5 edición). Madrid: Tecnos. ISBN 9788481642421
  • Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X
  • Taylor, John H. (editor) (2010). Ancient Egyptian Book of the Dead: Journey through the afterlife (en anglés). Londres: British Museum Press. ISBN 978-0-7141-1993-9

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons