Suargá

En el marc del hinduisme, Swarga (o Svarga) és un grup de móns (lokas) celestials situats en el Monte Meru, i per damunt d'ell. És el Cel a on els justs viuen en un paraís abans del seu següent reencarnació.

Svarga es veu com un espai temporal a on habiten les atman (ànimes) bones que han realisat bones accions, pero no estan llestes per a alcançar moksha (la lliberació espiritual i/o unió en el Brahman), la qual requerix el fruïment de la reacció de tots els sacrificis i l'abstinència de tot pecat (pāpa en sánscrito). La capital de Svarga és Amaravati i la seua entrada és cuidada per Airavata (l'elefant del deu Indra, el principal dels devas, qui presidix sobre Suarga).

Els hinduistes creuen que l'estadía en el cel no pot ser eterna, ya que allí també existix la mort, en estar el Atman encara influenciada per Maya (l'ilusió).

És un cel temporal a on les ànimes gogen de punia karmam (accions piadoses) abans de tindre que tornar a nàixer en el nostre planeta, d'acort en les reaccions de la seua karma.

Escritura

En lletra devánagari s'escriu स्वर्ग. En el sistema internacional de transliteraació AITS s'escriu Svarga.

Descripció

Svarga és un conjunt de móns celestials ubicats sobre el mont Meru i per damunt, a on aquells que varen dur una vida de rectitud, adherint-se a les escritures es delecten en plaers, abans de la seua pròxima reencarnació en la Terra. Es diu que va ser construït per la deidad Tvashtar, l'arquitecte védico dels devas. ^[1]

El Rei dels Devas, Indra, és el governant de Svarga, i ho governa junt en el seu consorte, Indrani . ^[2] El seu palau en la morada celestial es diu Vaijayanta. ^[3] Este palau alberga el famós saló Sudharma, sense igual entre totes les corts del príncip. La capital de Svarga és Amaravati, i la seua entrada està custodiada pel llegendari elefant Airavata . ^[4] ^{<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 84}Es descriu a Svarga com la llar de Kamadhenu, la vaca de l'abundància, aixina com de Parijata, l'arbre que concedix tots els desijos. ^[5] El llegendari arbre Kalpavriksha creix en el centre dels jardins de Nandana, que va ser plantat allí per Indra despuix d'emergir del Samudra Manthana, la mescla de l'oceà. Per la seua ubicació, Svarga és denominat Trivida, el tercer cel superior. ^[6]

En la mitologia hindú, el domini dels devas sobre el Svarga sol ser el principal punt de conflicte en la seua eterna guerra en els seus enemics, els asuras . Un tema recurrent en estes llegendes és el d'un rei asura, com Hiranyakashipu, que usurpa el regne. La deidad protectora, Vishnu, sol intervindre per a restaurar l'orde de les coses. A voltes adopta un avatar, com Narasimha, per a derrotar al rei asura i reinstaurar a Indra i als devas al seu lloc. ^[7] Durant cada pralaya (la gran dissolució), els tres primers regnes, Bhuloka, Bhuvarloka i Svargaloka, són destruïts. En el hinduisme contemporàneu, el Svarga mateixa es relega a sovint a la categoria de cel inferior, un situat espiritual i físicament per baix de Vaikuntha i Kailasha, les morades celestials de Vishnu i Shiva . ^[8] ^[9]

En el Budisme, Svarga (el cel) és un dels molts móns en els que un pot reencarnarse si no alcança el Nirvana . Encara que a voltes es rebuja en ser una desviació del camí cap al Nirvana, alguns budistes aspiren a renàixer en el cel i partir de circumstàncies millors per a preparar-se per a la salvació final. En el Theravada, les diferents etapes del cel estan estretament relacionades en les teories de la meditació . Segons el Budisme, el cel no és etern. No obstant, açò no implica que els habitants del cel (deva) necessàriament retornen a la terra en acabant de que s'agote la seua karma celestial. El destí dels devas depén dels mèrits acumulats mentres moren el cel: els devas no budistes poden retornar a la terra, reencarnarse en l'infern o com a animals, mentres que els devas budistes poden ascendir a cels superiors fins que finalment alcancen el Nirvana.

Ademés del cel sensual dels devas, el Budisme també reconeix els cels sublims dels brahmās, el regne del Deu Creador (Mahābrahmā ) i les deidades incorpóreas més allà. La reencarnació en la forma d'estes últimes pertany a les "huit condicions inoportunas", ya que són tan sublims que són incapaços d'escoltar el dharma i, per lo tant, també incapaços d'alcançar la lliberació. Per tant, l'encarnació en el cel, encara que reconeguda i a sovint anhelada, mai es concep com un fi en sí mateixa.

Vore també

Referències

↑ Coulter, Charles Russell; Turner, {{{nom2}}} (2013-07-04). Encyclopedia of Ancient Deities (en en), Routledge, pp. 447. ISBN 978-1-135-96390-3.
↑ Buck, William (2021-06-08). Ramayana (en en), Univ of Califòrnia Press, p. 9. ISBN 978-0-520-38338-8.
↑ Bane, Theresa (2014-03-04). Encyclopedia of Imaginary and Mythical Plaus (en en), McFarland, pp. 136. ISBN 978-0-7864-7848-4.
↑ Fausbøll (1903). Indian mythology according to the Mahābhārata : in outline, London: Luzac. OCLC 690682510. ISBN 0-524-01055-2.
↑ Klostermaier, Klaus K. (2014-10-01). A Concise Encyclopedia of Hinduism (en en), Simon and Schuster, pp. 91. ISBN 978-1-78074-672-2.
↑ Walker, Benjamin (2019-04-09). Hindu World: An Encyclopedic Survey of Hinduism. In Two Volumes. Volume II M-Z (en en), Routledge, pp. 210. ISBN 978-0-429-62419-3.
↑ Bonnefoy, Yves (1993-05-15). Asian Mythologies (en en), University of Chicago Press, pp. 52. ISBN 978-0-226-06456-7.
↑ Cush, Denise; Robinson, {{{nom2}}}; York, {{{nom3}}} (2012-08-21). Encyclopedia of Hinduism (en en), Routledge, pp. 595. ISBN 978-1-135-18979-2.
↑ Dutt, Romesh Chunder (1890). A History of Civilization in Ancient Índia: Based on Sanscrit Literature (en en), Thacker, Spink and Company, pp. 295.

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Suargá» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] Coulter, Charles Russell; Turner, {{{nom2}}} (2013-07-04). Encyclopedia of Ancient Deities (en en), Routledge, pp. 447. ISBN 978-1-135-96390-3.

[2] Buck, William (2021-06-08). Ramayana (en en), Univ of Califòrnia Press, p. 9. ISBN 978-0-520-38338-8.

[3] Bane, Theresa (2014-03-04). Encyclopedia of Imaginary and Mythical Plaus (en en), McFarland, pp. 136. ISBN 978-0-7864-7848-4.

[4] Fausbøll (1903). Indian mythology according to the Mahābhārata : in outline, London: Luzac. OCLC 690682510. ISBN 0-524-01055-2.

[5] Klostermaier, Klaus K. (2014-10-01). A Concise Encyclopedia of Hinduism (en en), Simon and Schuster, pp. 91. ISBN 978-1-78074-672-2.

[6] Walker, Benjamin (2019-04-09). Hindu World: An Encyclopedic Survey of Hinduism. In Two Volumes. Volume II M-Z (en en), Routledge, pp. 210. ISBN 978-0-429-62419-3.

[7] Bonnefoy, Yves (1993-05-15). Asian Mythologies (en en), University of Chicago Press, pp. 52. ISBN 978-0-226-06456-7.

[8] Cush, Denise; Robinson, {{{nom2}}}; York, {{{nom3}}} (2012-08-21). Encyclopedia of Hinduism (en en), Routledge, pp. 595. ISBN 978-1-135-18979-2.

[9] Dutt, Romesh Chunder (1890). A History of Civilization in Ancient Índia: Based on Sanscrit Literature (en en), Thacker, Spink and Company, pp. 295.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]