Cosmogonia budista
La cosmogonia budista és la descripció de la forma i evolució de l'univers d'acort en els escrits i comentaris canònics budistes. No és solament la forma de múltiples móns o esferes en un espai, sino la seua evolució en el temps. Es dividix en cosmogonia espacial i cosmogonia temporal.
En el budisme, l'univers no va ser creat per un ser superior, sino que forma part de cicles de destrucció i de creacions inherent a la pròpia naturalea. És com el símil d'un ser viu, el qual naix i mor, i (d'acort a la creència budista) després torna a nàixer i repetir el cicle. El nostre món com mils dels que hi ha està condenat a morir i renàixer, aixina com també l'univers, que naix, mor i renaix.
Tot l'univers es considera fet en base en els cinc elements bàsics: terra, aigua, fòc, aire i espai. La cosmogonia budista està imbuida en la creència en el karma.[1] Com a resultat, algunes edats són plenes de prosperitat i pau per la bondat comuna, mentres que unes atres estan repletes de sofriment, deshonestidad i curta esperança de vida.[1]
L'auto-coherent cosmogonia budista que és presentada en comentaris i treballs d'Abhidharma, tant en escoles theravada com mahāiāna, és el producte final d'un anàlisis i reconciliació dels comentaris cosmogónicos presents en les sutras budistes i en les tradicions vinaia. No hi ha un sol sūtra que explique tota l'estructura del multiverso. No obstant, en varis sūdespuix del Buda Gautama descriu atres móns i estats del ser, i atres sūdespuix de descriuen l'orige i destrucció de l'univers. La síntesis d'estos coneiximents en un sol sistema exhaustiu va deure haver ocorregut tempranamente en l'història del budisme, ya que el sistema descrit en la tradició pali vibhajyavādona (representada pels theravādones de hui) concorda, a pesar d'incoherències de nomenclatura, en la tradició sarvāstivādona que és preservada pels budistes mahāiāna.[1]
La visió del món presentada en les descripcions de la cosmogonia budista no es deu interpretar com una descripció lliteral de l'univers. És incoherent i no és conseqüent en l'informació astronòmica ya coneguda en l'antiga Índia. Pero no és la seua intenció fer una descripció de cóm els humans ordinaris perceben el seu món, sino, més be, mostrar l'univers vist a través del divia chakṣus, el ‘ull diví’ pel qual un Buda o Arhat que ha cultivat esta facultat pot percebre tots els demés móns i sers naixent i morint dins d'estos i saber les seues renaixences passades i futurs.[1] Esta cosmogonia també ha segut interpretada de manera simbòlica o alegórica (vore Dèu regnes espirituals).
La cosmogonia budista pot ser dividida en dos classes relacionades: cosmogonia espacial, que descriu l'organisació dels distints móns dins de l'univers, i cosmogonia temporal, que descriu els cicles d'estos móns escomençant i terminant la seua existència.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 (1998) The Foundations of Buddhism, Oxford: Oxford University Press, p. 113-118. ISBN 9780192892232.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cosmogonía budista» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.