Anar al contingut

Deva (budisme)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Deva (budisme)
Tōdai-ji

En el marc del budisme, un deva (देव en lletres devanagari de l'idioma sánscrito) és una entitat usualment benévola. Encara que a sovint traduït com a «deus», a diferència del concepte de deva en el hinduismo, en el budisme no són tractats o reverenciados cóm deus pròpiament tal en el sentit occidental.[1][2]

Es tracta de diversos tipos de sers no humans que compartixen les característiques de ser més poderosos, viure més temps i, en general, viure millor que el ser humà promig. El seu governant seria Sakra, si ben el Deva budiste que està sobre els demés devas seria el gran Brahma. Alguns d'ells complirien la funció de Dharmapala (un protector del budisme).

Per al budisme els devas també estan somesos al món sense permanència i subjectes al samsara i igualment per a perdre la necessitat de renàixer i alcançar el nirvana deuen seguir el camí indicat per Buda, el qual no és un deva, sino alguna cosa superior: un Buda és el mestre suprem de hòmens i deus.[3]

Atres paraules usades en texts budistes per a referir-se a sers supernaturales similars són devatā (‘deidad’)Plantilla:Cn i devaputra (devaputta en pali) ‘fill de deidades’.Plantilla:Cn.

Els seus equivalents femenins serien les Dakinis.

Sinònims dels Devas budistes en atres idiomes són:

El concepte va ser adoptat en Japó en part per ser similar al concepte de kami en el Sintoísmo.

Poders i rancs dels deva

[editar | editar còdic]

Des d'una perspectiva humana, els deva compartixen la característica de ser invisibles a l'ull físic humà. Es diu que la presència d'un deva es pot detectar per aquells humans que han obert l'ull diví o divia chakṣus, un poder de percepció extrasensorial o abhijna pel qual un pot vore o percebre sers d'uns atres plans d'existència. Les seues veus també es poden sentir per aquells que han cultivat un poder similar de l'oït.

Els devas presenten diferents nivells d'existències, dividint-se generalment entre devas superiors i inferiors; sent el gran Brahma el principal dels devas budistes i el més propenc a Buda.

La majoria dels deva també són capaços de construir formes ilusorias per les quals es poden manifestar a sers de móns inferiors; inclús els deva superiors i inferiors tenen que fer açò per a comunicar-se entre sí.

Els deva no requerixen el mateix tipo de sustente com el dels humans, no obstant els tipos inferiors si necessiten menjar i beure. Els deva superiors lluïxen en la seua pròpia llum intrínseca.

Els deva també són capaços de moure's grans distàncies ràpidament i volar per l'aire, no obstant els deva inferiors conseguixen açò a través d'ajudes màgiques tals com una carrossa voladora.

Viuen en el Regne dels Deva.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «seua-panteon/ ¿És politeiste el Budisme?: La complexitat de la seua panteón.». Katana.
  2. «Els Deus i el seu Lloc en el Buddhismo*». btmar.org. Archivat des d'el original, el 15 de febrer de 2021. Consultat el 10 de febrer de 2021.
  3. ¿Quin lloc ocupa Deu en el Budisme? Revista Humanitas Nro.15. Consultat el 17 de giner de 2021


Referències

[editar | editar còdic]