Un asura (en sánscrito i en pali: असुर) o esperit maligne en el budisme és un semidiós o titán[1] del Regne del Desig.[2] Es diu que viuen vides més plaenteres que els humans, pero també estan esclavizados per qualitats com l'ira, l'orgull, l'enveja i la falta de sinceritat.

Jagant asura dvarapala que sosté una maza, flanquejat per dos apsaras, que representa un guardià. Bajorrelieve de la paret exterior inferior de Borobudur que separa el regne de Kamadhatu i Rupadhatu. VIII. Java Central, Indonèsia.

Creència en atres religions

editar

En l'hinduisme els asuras són entitats associats a sers sedientos de poder, que varen terminar sent considerats demoníacs o pecaminosos. No obstant la percepció dels asuras en el hinduisme ha variat a través de l'història; degut a que vàries deidades que originalment eren considerades asuras posteriorment varen ser reconeguts com dévatas i viceversa.

En la religió zoroástrica o mazdeísta de Pèrsia, a pesar de tindre la creència un orige comú protoindoeuropeo, contràriament els asuras (ahures) varen quedar finalment associats en les forces del be, ya siga com a sers angelicales, o associat al deu Ahura Mazda.

Orígens

editar
 
Image d'un Asura en Kōfuku-ji, Nara, Japó

Els asuras del budisme deriven dels asuras del hinduisme, pero han adquirit varis mits distintius a partir de característiques que només existixen en els texts budistes.

En este context budiste, la paraula es pot traduir com el Titán de la mitologia de l'antiga Grècia o com un semidiós, encara que esta definició no és del tot satisfactòria. L'analogia més propenca en les tradicions europees poden ser els jötnar de la mitologia escandinava, que van des de semi-divinitats fins a mònstruos i solen tindre guerres contra els deus, encara que en ocasions es casen en ells. També es pot traduir com a jagants.

Vore també

editar

Referències

editar
  1. Robert Beer The Handbook of Tibetan Buddhist Symbols Serindia Publications 2003 ISBN 978-1-932-47603-3 page 246
  2. Robert E. Buswell Jr (2013). The Princeton Dictionary of Buddhism, p. 411. ISBN 978-1-4008-4805-8.


Referències

editar