Samsara

Pintura tradicional tibetana o thangka que mostra la Bhavacakra (roda de la vida) i els rajos del saṃsāra

Saṃsāra (en sánscrito: संसार) és el cicle de naiximent, vida, mort i encarnació (renaixença en el budisme) en les tradicions filosòfiques de l'Índia; en el hinduismo, budisme, jainisme, bön, sijisme i també en atres com el gnosticisme, els Rosacruces i atres religions filosòfiques antigues del món.

Segons estes religions en el transcurs de cada vida, el Dharma (el camí correcte de cóm actuar en la vida) i el Karma (conseqüències de lo realisat, que pot ser tant negatiu com a positiu), determinen el destí futur de cada ser en "el procés de l'aplegar a ser" (evolució o involució). Este procés cíclico termina en el guany del moksha (lliberació del cicle del naiximent i de la mort).

Unes de les ensenyances centrals associat al Samsara és que tots els sers estan interconectados, i poden renàixer (depenent de les seues accions) com qualsevol ser que este atrapat o afectat pel cicle Karmico. Aixina, segons les tradicions depenent del Karma acumulat, no necessàriament un ser humà renaixerà sempre com un, podent renàixer com un animal, o inclús com a sers o criatures mítiques, tals com els Asuras, Devas, Pretas, etc. que habiten dins dels Sis regnes del samsara.

Etimologia

Saṃsāra deriva del sánscrito saṃsārí, que significa 'fluir junt', 'passar a través de diferents estats', 'vagabundear'. "Samsara" és la raïl de la paraula malaya "sengsara" que significa sofriment. La persona subjecta al saṃsāra es diu saṃsāri.

Els orígens històrics del concepte del cicle de repetició, reencarnació, no estan clars, pero l'idea apareix freqüentment en texts religiosos i filosòfics de l'antiga Grècia i Índia durant la primera mitat del primer mileni A.C. Orfismo, Platonisme, Jainismo i Budisme discutixen sobre la transmigraació dels sers d'una vida a una atra. En l'Índia el concepte sembla haver-se originat en la religió védica per l'heterogenia cultura shramanica. El budisme i el jainisme són la continuació d'esta tradició. També el moviment primerenc dels Upanishad va ser influenciat per ell. La reencarnació va ser adoptada pel brahmanisme védico ortodox. Els brahmanes varen escriure per primera volta estes idees en els primers Upanishad.

Cicle de naiximent i morts

Samsara és el cicle de naiximent, vida, morts i renaixences en la majoria de les tradicions filosòfiques de l'Índia incloent hinduismo, budisme i jainisme. Estes tradicions diferixen en la terminologia en la que descriuen al procés i cóm és interpretat.

La majoria d'estes religions consideren al samsara negativament, com un estat de sofriment i/o ignorança del que cal escapar o transcendir. Alguns com els advaitas, consideren que el món i la participació en el samsara és fonamentalment maya (l'ilusió de la realitat), que nos té "atrapat" a través de les Guna. No obstant igualment en estes religions es veu al samsara com un instrument i/o oportunitat per a que els sers puguen experimentar els oposts i viure les experiències requerides per a desenrollar discernimiento (viveka) i desijar la lliberació (moksha).

Vore també

• Nidana
• Budisme i hinduismo
• Sis regnes del samsara
• Dèu regnes espirituals
• [[Archiu:{{#switch:Budisme|20px|Vore el portal sobre Budisme]] Portal:Budisme. Contingut relacionat en Budisme.