Anar al contingut

Dèu regnes espirituals

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El concepte dels Dèu regnes espirituals forma partix de la creència budista de que existixen dèu estats en la vida als que els sentiments estan subjectes en cada moment, i/o en els quals es pot nàixer.

Aixina, algunes escoles budistes dins de la cosmogonia del budisme els veuen com alguna cosa extern, representats alguns d'ells com plans existencials diferents en els que es pot nàixer (reencarnar) en cada vida. En canvi atres escoles ho veuen com a estats de la ment, que poden intercanviar-se per influències internes i externes.

El concepte també està present en la mitologia budista i consistix en quatre estats superiors que representen el concepte de la Terra pura i sis inferiors corresponents als Sis regnes del samsara.

Quatre regnes superiors o nobles

[editar | editar còdic]

En la tradició del budisme Mahāiāna, els quatre estats nobles en el ser són: aprenentage, comprensió, bodhisattva i budeitat. Estos es desenrollen a través de la busca, descobrint i aspirant a ells, per la creència de que els humans necessiten fer un esforç per a aplegar a ells a partir de les seues vides.

Aprenentage

[editar | editar còdic]

L'aprenentage és la condició en la qual un ser busca alguna habilitat, veritat última o automejora a través de les ensenyances dels demés. Per a accedir a este estat, la persona que experimenta, deu primer desenrollar el saber de la naturalea de les coses, lliure d'ilusions i desilusió. Este estat es caracterisa per buscar la veritat a través de fonts externes, com a texts i persones.

És comparable al concepte de discípul o sravaka (vore Savakabuda, buda com a discípul).

Realisació

[editar | editar còdic]

És l'estat en el qual es descobrix una veritat parcial a través de les pròpies observacions, esforços, concentració i meditació personal. Normalment, per a accedir a este estat, el que experimenta deu haver comprés que les fonts de saber externes són inferiors a les internes com la seua ment. Es caracterisa per buscar la veritat i la comprensió a través d'una percepció interna.

És comparable al concepte d'allumenament de buda o Pratyekabuda.

Els dos estats anteriors es coneixen en conjunt com els dos vehículs; encara que es basen en el desig d'incrementar el saber, l'ego està present i condiciona.

Bodhisattva

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Bodhisattva.

En l'estat de bodhisattva, la persona no solament aspira a l'allumenament personal, sino també busca la lliberació del sofriment dels demés a través d'accions altruïste i compassives, com l'ajuda desinteressada als demés. Este estat es caracterisa perque el sentiment de felicitat que dona el fet d'ajudar als demés és superior al de la felicitat que un conseguix per a sí mateixa.

Budeidad

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Buda (concepte).

L'estat de budeitat és el més alt dels dèu, la condició de pura i indestructible felicitat que no depén de les circumstàncies personals. Qui ho experimenta està totalment lliure de tota desilusió, sofriment i por. És la condició de la llibertat perfecta i absoluta, caracterisada per sensatea (saber, prudència) illimitada, corage, compassió i força vital.

Este estat és realment complicat de descriure i s'obté únicament a través de la percepció directa i interna de la realisació, es caracterisa perque no permet caure en estats inferiors per causes externes i perque no confia en lo extern per a conseguir la felicitat.

Sis regnes inferiors o del Samsara

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Sis regnes del samsara.

Els Sis regnes del samsara, sis regnes d'existència o inferiors són: infern, fam, bestialitat, ira, humanitat i èxtasis. Estos apareixen en les vides de la gent com a resposta al seu entorn.

La majoria dels sers sintientes passen la major part del seu temps movent-se entre estes sis condicions de vida, de l'infern al paraís, governats per les seues reaccions a les influències externes i per tant molt vulnerables a qualsevol dels sis regnes inferiors. De fet, la seua identitat en la realitat mundana està basada en factors externs.

Artícul principal → Regne dels Narakas.


L'infern és la condició d'agressió claustrofóbica total, a on un percep la carència total de llibertat en les seues accions en tindre una energia física i mental mínima. La persona sent estar atrapada per les seues circumstàncies i està dominada per l'ira frustrada i l'urgència de destruir i autodestruirse.

Esta condició és comparable al regne dels Narakas.

Artícul principal → PretaRegne dels Pretas.

La fam és la condició caracterisada pel desig insaciable de la possessió que governa el restant d'accions: alimentació, poder, fama, plaure, enveja, etc. En este estat, la persona està atormentada per la poca habilitat i la llentitut existent per a conseguir els objectius inclús quan conseguix satisfer els seus desijos.

Esta condició és comparable al regne dels esperits famolencs o pretas.

Bestialidad

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Regne animal (budisme).


La bestialitat és la condició en la qual un és governat per la seua instint, no té cap sentit de moralitat i viu únicament per a viure el present. En este estat, la persona no dubtarà en realisar qualsevol tipo d'actes per a conseguir alguna cosa personal. Este estat es caracterisa per la total absència de bon juí i raó.

Esta condició és comparable al regne animal.

Artícul principal → Asura (budisme)Regne dels asuras.


És l'estat en el qual una persona és dominada pel seu ego, la competitivitat, l'arrogància i la necessitat de ser superior en totes les coses. El que ho experimenta és esclau de les seues desilusió, veent-se més important i superior als demés. Este estat es caracterisa per vore als demés sers com a amenaces potencials. Aixina i tot, el restant d'experiències en este estat són prou plaenteres comparades en l'estat humà.

Esta condició és comparable al regne dels asuras o semidioses iracundos.

Humanitat

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Regne humà (budisme).


El regne humà, regne de l'humanitat o idealisme de les passions, és un estat en el qual la capacitat per a diferenciar i la ment pensante estan desenrollades. Es caracterisa per l'ambició pasional per ideals abstractes i models de rol i és única entre els estats inferiors ya que sap del seu potencial i té la motivació suficient com per a superar el sofriment. Es caracterisa per lo llimitat del seu temps en comparació als regnes dels devas i els asuras i perque ocorre de manera molt poc freqüent.

Esta condició és comparable al regne humà.

Èxtasis

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Regne dels Deva.

L'èxtasis és el Regne dels Deva (deus), la condició de plaure total, quan els desijos han segut superats per les experiències d'una vida curta pero intensa en sentiments de fruïment. A diferència de la verdadera felicitat conseguida en la budeitat, este estat és temporal i, com l'humanitat, fàcilment destructible en un chicotet canvi en les circumstàncies. Una persona inevitablement descendirà a un regne inferior una volta que esta felicitat temporal desaparega.

Este estat es caracterisa per no sentir emocions negatives i ser menys vulnerable a influències externes que els estats inferiors a ell.

Esta condició és comparable al Regne dels Deva o deus.

Vore també

[editar | editar còdic]