Regne dels Deva
En l'àmbit de la mitologia budista, el Regne dels Devas és un dels Sis Regnes d'Existència pels quals, segons el budisme, deambula la consciència, un naiximent darrere un atre, en el cicle conegut com samsara; sent un regne d'èxtasis, goig i alegria para els qui ho habiten.
La paraula devas sol traduir-se com deus, no obstant cal senyalar que els devas budistes (com els hinduistes) no són sers omniscientes ni totpoderóss, i ni tan sols són immortals; pero que si viuen vides extremadament llargues.[1] Per als budistes, els devas són sers que depenent de les seues característiques i "poder", habiten diferents "cels" a on gogen de múltiples plaers en recompensa a les seues bones accions en anteriors vides passades, pero en les quals no varen conseguir o no varen poder encara alcançar l'allumenament; per lo que encara no han superat els nivells kármicos i per això encara estan subjectes a nous renaixences.[2] els sers que apleguen a este regne viuen aixina un gran periodo d'extrem goig i felicitat, fins que depenent de la seua karma, deuen una volta més renàixer novament en el regne humà o un atre regne inferior dels Sis Regnes d'Existència.
No obstant, per al budisme les divinitats d'este regne en estar somesos al món sense permanència i subjectes al samsara, igualment per a conseguir perdre la necessitat de renàixer i alcançar el nirvana, deuen deixar de costat el goig extrem dels plaers d'este regne i seguir el camí indicat pel Buda. Aixina, el Buda és el mestre suprem de hòmens i deus.[3]
No obstant en el regne dels Devas, en ser considerat que es viu en un "paraís", en el qual hi ha goig i alegria, i no existix el sofriment; per la seua naturalea extremadament agradable, l'estància en este regne dificulta (o generalment fa impossible) seguir el camí a l'allumenament, en deixar-se dur per lo que entrega este regne. Aixina el Regne humà es diferencia dels demés regnes perque és l'únic en el que s'alberga la possibilitat d'alcançar l'allumenament ple o nirvana, en presentar tant alegria com a sofriment i necessitats que nos durien a la necessitat de buscar el camí de l'allumenament.
Cels superiors i inferiors
[editar | editar còdic]
Els «cels» a on residixen els devas se solen subdividir en cels superiors i inferiors. Els cels superiors es remeten als plans rupa (‘en forma material) i arupa (‘sense forma material’).
Els cels inferiors es troben, de la mateixa manera que les atres cinc formes d'existència (inclosos humans i animals) en el kama avachara. Estos sis cels inferiors són:
Els quatre primers són denominats a voltes colectivament «cels celests» per a diferenciar-los dels dos últims o «cels terrestres».
L'esperança de vida d'un deva és d'un mínim de nou millons d'anys, alcançant els més longeus duració pràcticament inconcebibles des de la perspectiva humana. Per a descriure lapsus tan llarcs els budistes recorren a una unitat de temps denominada kalpa.
Vore també
[editar | editar còdic]- [[Archiu:{{#switch:Budisme|20px|Vore el portal sobre Budisme]] Portal:Budisme. Contingut relacionat en Budisme.
- Regne de la Terra Pura
- Suargá
- Deva (religió)
- Cel (religió)
- Tribus exòtiques en l'antiga Índia (en anglés)
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «seua-panteon/ ¿És politeiste el Budisme?: La complexitat de la seua panteón.». Katana.
- ↑ «Els Deus i el seu Lloc en el Buddhismo*». btmar.org. Archivat des d'el original, el 15 de febrer de 2021. Consultat el 10 de febrer de 2021.
- ↑ ¿Quin lloc ocupa Deu en el Budisme? Revista Humanitas Nro.15. Consultat el 17 de giner de 2021
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Reino de los Deva» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.